Resultats de la cerca
Es mostren 3145 resultats
nirvana
Budisme
Ideal i estat suprem del budisme corresponent a la tercera de les quatre ‘‘veritats nobles’’ enunciades pel Buda, a saber, l’extinció del dolor (dukkha-nirodha), que consisteix en la cessació del procés constant dels cinc agregats, constituïts per les diverses activitats dels sentits i de la ment; el resultat d’aquesta cessació és l’absència de qualsevol sentit d’individualitat: ‘‘Tot anant pel món no soc ningú en absolut’’, exclama el Buda en el Sutta Nipata.
Bé que hom hi parla del camí que condueix a l’extinció del dolor, alhora hi és afirmat explícitament que el nirvana no és el resultat de cap camí i, encara que aquest és presentat com l’oposat del saṃsāra , o existència fenomenal, també se’n diu que no té cap mena de contrapart És definit en termes positius i negatius, com l’incondicionat asamkhata , el transfenomenal appañca , l’altra riba, el nonat i l’immortal És l’aspiració al nirvana com a absolut allò que fa del budisme una veritable religió, malgrat el seu rebuig explícit de la idea de Déu i de la idea d’ànima
mòdul
Electrònica i informàtica
Part d’un programa que té una certa unitat funcional, coherència interna i independència de la resta (programació modular).
Funcionalment, aquest concepte sol coincidir amb el de rutina D’altra banda, els assembladors i compiladors treballen sobre unitats de programa també anomenades mòduls que se solen fer coincidir amb els definits aquí segons que aquesta unitat sigui considerada a l’entrada o a la sortida hom parla de mòdul font o de mòdul objecte En general, des d’aquest punt de vista, un programa pot consistir en un o més mòduls font o objecte, respectivament Igualment, un muntador o carregador sol treballar sobre mòduls objecte també dits segments de control com a entrada i dóna un mòdul…
precontracte
Dret civil
Conveni mitjançant el qual les parts es comprometen a celebrar, en un moment posterior, un nou contracte i a emetre, en conseqüència, quan arribi l’hora, la corresponent declaració de voluntat.
En síntesi, consisteix a declarar la voluntat que en un temps futur es prestarà un altre i definitiu consentiment contractual Una teoria més moderna rebutja que hom parli de dos contractes diferents precontracte i contracte i diu que es tracta de l’inici d’una única relació contractual desenvolupada en distintes etapes segons això, en el precontracte les parts ja estan d’acord en el contingut de llur voluntat, però es reserven la facultat d’exigir l’entrada en vigor del contracte en un moment posterior Hom parla, com a sinònims, de contracte preliminar i de promesa de contracte…
Luis Fernando Lara
Lingüística i sociolingüística
Lingüista mexicà.
Doctor en lingüística i literatura hispàniques pel Colegio de México des del 1975 Fou director del Centro de Estudios Lingüísticos y Literarios del Colegio de México des del 1997 fins al 2003 La seva investigació s’ha centrat en l’estudi i la descripció del lèxic de la llengua És autor d’una gran quantitat d’articles especialitzats i llibres, entre els quals cal destacar El concepto de norma en lingüística 1976 i Teoría del diccionario monolingüe 1997 Dirigí el Diccionario básico del español de México 1986 i el Diccionario del español usual en México 1996, dues obres cabdals de la…
unitat econòmica
Economia
Cadascun dels agents o subjectes que intervenen en el procés econòmic, de l’actuació dels quals resulta un determinat nivell d’activitat econòmica.
Hom acostuma a agrupar-los, segons llur funció econòmica, en empreses, o unitats econòmiques de producció, en famílies, o unitats econòmiques de consum, i en agents de caràcter privat o de caràcter públic, segons en qui recaigui la responsabilitat de decisió La mida de la unitat econòmica condiciona el grau d’incidència que les seves decisions tindran en el mercat així, hom parla de microunitats família, empreses, l’actuació de les quals és més una conseqüència que un condicionament dels mecanismes del mercat, i de les macrounitats administració pública, monopolis, les decisions…
comunitat vegetal
Geobotànica
Conjunt de plantes d’exigències ecològiques més o menys semblants que tendeixen a retrobar-se juntes en els indrets de característiques comparables.
Cada comunitat vegetal configura un conjunt de característiques estructurals, funcionals i florístiques, relativament típic i estable, sovint amb denominació específica alzinar, gespet, bardissa, etc, assimilable per algunes escoles al concepte de consorci Hom parla de comunitat vegetal permanent per a referir-se a aquella capaç de mantenir-se indefinidament en un indret clímax i de comunitat vegetal transitòria quan es tracta d’un conjunt que ocupa temporalment i oportunísticament un indret després que una maltempsada incendi, esllavissada, rompuda, etc hagi eliminat la…
gaiat | gaiada
Heràldica
Dit de l’escut amb una gaia al cap (gaiat al cap) o a la punta (gaiat a la punta) de l’escut.
Hom parla també de gaiat al cap i alçat quan el vèrtex de la gaia és la meitat de la línia inferior del cap, de gaiat al cap i abaixat quan és la meitat de la línia superior de la punta, de gaiat a la punta i abaixat quan és la meitat de la línia superior de la punta, i de gaiat a la punta i alçat quan és a la meitat de la línia inferior del cap Quan els costats de la gaia són curvilinis en direcció al seu interior té lloc el gaiat corbat El camper és sempre a la part que resta dins la gaia
Editorial Cort
Literatura catalana
Editorial
Empresa editorial fundada a Palma l’any 1965 per Miquel Ferrer Sureda, fill del mestre, pedagog, folklorista, escriptor i promotor cultural Andreu Ferrer i Ginard, fundador, l’any 1947, de la revista Cort i de la Impremta Politècnica.
Entre el 1965 i el 1979, l’editorial publicà llibres de temàtica general i també l’esmentada revista, a més de gestionar-ne la impremta El 1979 Andreu Ferrer, fill de Miquel i net d’Andreu, n’esdevingué l’editor Des d’aleshores impulsà una nova orientació editorial, i es dedicà en exclusiva als llibres de text D’ençà del 1985 també és propietari de la Impremta Politècnica A partir del 1999 obrí una nova línia editorial la collecció “Els Ullals”, d’assaig i historiografia A partir del 2001 inaugurà la collecció de narrativa, d’àmbit de tots els territoris de parla catalana, “L’ull…
alimentació artificial
Alimentació en què hom substitueix la via oral per d’altres (enteral o parenteral) normalment no utilitzades.
Hom parla d' alimentació enteral o per sonda quan l’aliment és administrat directament a l’estómac mitjançant una sonda introduïda des del nas o bé quan, amb una intervenció quirúrgica, la sonda s’introdueix a l’estómac o a l’intestí a través de la paret abdominal enterotomia Hom utilitza aliments líquids o convenientment triturats L' alimentació parenteral o intravenosa, o “gota a gota” consisteix en l’administració de l’aliment directament a la vena Hom subministra solucions de substractes químics senzills glúcids, aminoàcids, greixos, vitamines, ions i aigua Hom prefereix la…
Castell de Vila (Vielha)
Art romànic
El castell de Vila, segons Francisco de Gracia, era situat al cap del poble Tenia planta triangular a llevant hi havia el fossat, un pont de fusta, la porta amb contramur 16 pams d’alt, defensat per cinc baluards, el mur principal 250 × 50 d’alt i 5 d’ample i sengles torrasses als angles El recinte constava de dues places d’armes, l’església i dues torres la mestra, amb cinc campanes, i l’altra, amb un capitell de llicorella Finalment, parla també de ruïnes d’edificis antics que podrien ésser romànics i d’una peça rectangular on es podia aplegar molta gent
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina