Resultats de la cerca

Inicià la seva activitat professional acompanyant intèrprets de lieder i, posteriorment, fou professor als conservatoris de Berlín i Stuttgart Influït per Hindemith, escriví més de 200 lieder , les òperes Saul 1928, Der verlorene Sohn 1928, Don Juan und Faust 1950 i Hamlet 1980, diversos ballets i obres corals i instrumentals

Amplià estudis de piano a Berlín amb EPetri, i posteriorment es dedicà a l’ensenyament 1932-34 Les seves composicions, en les quals és palesa l’empremta de les teories de PHindemith, són escrites en un estil neoclàssic de gran perfecció formal D’entre la seva producció cal destacar les tres simfonies, A Garland for the Queen 1953, per a cor, el ballet Madame Chrysantheme 1955 i Concerto for 10 Instruments 1961

A deu anys fou admès a la Royal Academy of Music, de Londres, de la qual arribà a ésser director el 1866 El 1849 fundà la Bach Society, de Londres, amb la qual organitzà el 1854 la primera audició a Anglaterra de la Passió segons sant Mateu Fou catedràtic de música a Cambridge 1856 Compongué una simfonia, música per a piano, de cambra i coral És considerat un dels més importants exponents de l’escola romàntica anglesa

Rebé la influència de Liszt, a qui dedicà el seu poema simfònic Tamara 1858 i la fantasia oriental per a piano Islamey 1968 Glinka li despertà el sentiment nacionalista musical Amb dos companys fundà una escola lliure i gratuïta de música, i el Grup dels 5 amb K'ui, Borodin, Musorgskij i Rimskij-Korsakov El 1883 fou nomenat director de la Societat Musical Russa Començà l’edició de les obres de Glinka, donà lliçons, organitzà i dirigí concerts, fundà associacions i s’interessà més per la música russa en general que no pas per la seva en particular Aquest entusiasme i el gran coneixement que…

Estudià a Berlín Premi Mendelssohn 1917 Es féu cèlebre com a intèrpret de Beethoven i enregistrà un gran nombre de discs i actuà per tot el món Compongué dues simfonies, un concert per a piano i orquestra 1915, òperes, música de cambra, etc El 1951 publicà l’autobiografia Unter dem Zimbelstern

Féu concerts a Cuba 1865-74, a l’Argentina, al Paraguai 1886-91 i a les Filipines 1893-95 Compongué danses i música d’església És autor de Teoría musical 1875

Germà d’ Aleix Mercè , molt possiblement tingué una formació musical similar Es troba referenciat a Madrid com a professor de música en diverses escoles, com ara el Real Seminario de las Escuelas Pías de San Antonio Abad El 1842 estrenà l’obra simfònica Obertura i l’òpera La Vestal , peces que tingueren una acollida favorable, especialment la segona També escriví música religiosa que assolí una gran difusió i que fou publicada per diverses editorials madrilenyes Missa per a gran orquestra , un Stabat Mater , una Salve , etc Tota la seva producció té un aire clarament italianitzant També…

Estudià composició amb el mestre Juan Orrego-Salas i amb Gustavo Becerra Posteriorment continuà perfeccionant els seus estudis al Centro de Altos Estudios Musicales, fundat a Buenos Aires per Alberto Ginastera amb el finançament de la Fundació Rockefeller, i també a l’Instituto Di Tella Inicià la seva presència creativa a Xile a la dècada del 1960 al costat de Sergio Ortega, on rebé la influència del dodecatonisme Les seves obres més destacades són Suite Sine Nomine , per a piano 1962, dues sonates per a piano 1963 i 1965, La Ausencia , cicle de cançons 1962, El Hombre Acecha i Los Refranes…

Inicià la seva formació al Conservatori Carolina Klagges de la seva ciutat natal A catorze anys estudià piano amb Alberto Spikin, composició amb Domingo Santa Cruz i orquestració amb Jorge Urrutia Blondel al Conservatori Nacional de Música El 1947 aconseguí una beca de la Fundació Doherthy per a completar els seus estudis en diferents universitats dels Estats Units, on es formà amb Claudio Arrau, i estudià composició amb Randall Thompson, Roger Sessions i Edgar Varese El 1950 es presentà al Carnegie Hall Entre les seves interpretacions destaquen les d' El clavicèmbal ben temprat , de JS Bach…

Estudià piano amb S Llamozas, a l’Escuela Nacional de Música de Caracas 1912-17, i, posteriorment, contrapunt, composició i instrumentació a Nova York i Baltimore 1918-25 A Buenos Aires rebé lliçons de composició de Pahissa 1937-41 Parallelament a la seva labor musical, Lecuna fou un destacat membre del cos diplomàtic, cosa que el dugué a ésser comissionat pel Ministeri d’Educació de Veneçuela per a estudiar l’estat de l’educació musical en països com el Brasil, l’Uruguai, l’Argentina o Xile 1943 Al final de la seva vida formà part de la delegació veneçolana al Vaticà Entre les…