Resultats de la cerca
Es mostren 3154 resultats
Palma
Vista de la ciutat de Palma
© B. Llebaria
Municipi
Municipi de Mallorca, a l’extrem del raiguer de la serra de Tramuntana, a la plana estesa entre la serra de na Burguesa, a l’W, i sa Marina de Llucmajor, a l’E, que limita al S la costa més resguardada de la badia de Palma.
La ciutat fou anomenada Madīna Mayūrqa durant l’època islàmica, nom traduït després de la conquesta catalana pel de ciutat de Mallorques o simplement Mallorques o Mallorca l fet de no haver-hi en tota l’illa cap altra ciutat fins el 1523 que ho esdevingué Alcúdia afavorí l’ús de l’apellatiu ciutat per a referir-s’hi en l’ús llibresc hom recorregué a l’expressió ciutat principal a partir del 1523, apellatiu que esdevingué nom propi en l’ús popular en època moderna i fins els nostres dies Simultàniament i mentre vigí el dit nom de Mallorca referit a la capital, hom desfeia l’ambivalència d’…
Banc Industrial del Mediterrani (1972-1982)
La constitució Al final del mes de juliol del 1971, un grup de professionals i empresaris, residents a Catalunya, presentaren al Banc d’Espanya el projecte de creació d’un banc industrial que denominaven Banc Català d’Inversions Entre ells no hi havia grans figures de la indústria, sinó que hi predominaven els professionals metges, economistes i advocats El nom del banc es modificà Existia ja el Banc Català de Desenvolupament, un nom massa proper a la denominació sollicitada, i el projecte tirà endavant sota el nom de Banc Industrial del Mediterrani, autoritzat per Ordre del Ministeri d’…
Josep Fugarolas i Arquer
Cinematografia
Empresari.
Vida Home inquiet i culte, s’inicià en el món del cinema a través de la creació d’Exclusivas Eca cap a l’any 1924 L’any següent ja obtingué un èxit remarcable amb La ballarina del Nil The Dancer of the Nile , 1923, D P S Earle i amb l’estrena d’un film "en relleu", la gran novetat de la temporada El 1927 participà en la creació de la firma Cinematográfica Astrea, SA, de la qual fou gerent Aquesta tenia l’exclusiva per a la venda dels equips sonors de la casa Orpheo Sincronic, SA OSSA Posteriorment intentà conrear també l’edició de films mitjançant una productora que obrí amb el nom d’Ibérica…
Santa Cristina
Santuari
Santuari del municipi de Lloret de Mar (Selva), enlairat en un turó damunt la costa, que tanca pel S les platges de Santa Cristina i de Treumal, actualment nucli turístic.
El santuari existia com a ermita ja l’any 1376 l’edifici actual fou iniciat el 1764 té un cambril que serva el suposat crani de santa Cristina i el que resta dels abans nombrosos exvots S'hi celebren la festa dels Perdons, convertida en aplec el segon diumenge de Quaresma, i la festa patronal, ensems festa major d’estiu de Lloret de Mar, el 24 de juliol, amb la popular processó marítima de Sa Relíquia , que des de la vila porta la relíquia de la santa al santuari amb barques enramades i amb el crit típic d’"amorra sa relíquia” quan la barca que la duu toca la platja
Riad
Ciutat
Capital de l’Aràbia Saudita i de l’emirat homònim.
Situada en un fèrtil oasi en el Najd, era originàriament una compacta ciutat emmurallada que, a partir del 1946, fou engrandida i modernitzada Unida per ferrocarril a Al-Dammām, al golf Pèrsic, és el principal centre comercial dels deserts d’Aràbia A la funció política i administrativa s’uneix l’activitat industrial indústria alimentària, refineria de petroli Té aeroport internacional Centre d’ensenyament superior Universitat Islàmica de Imam Muḥammad ibn Sa'ūd, fundada el 1953 i Universitat del rei Sa'ūd, el 1957 Centre del wahhabisme, la ciutat es desenvolupà al segle XIX i…
Federico Foerster Laures
Arqueologia
Arqueòleg.
Estudiós de l’arqueologia clàssica catalana, dedicà els seus esforços a l’arqueologia submarina, de la qual fou un dels pioners a Catalunya Feu prospeccions i excavà nombroses restes de naus romanes enfonsades, principalment a la Costa Brava sa Tuna, Calella de Palafrugell, el Port de la Selva, l’Estartit i és autor de diversos treballs Hallazgos arqueológicos submarinos en Estartit y las Islas Medas, 1960-1970 1971 o La nave romana de Sa Nau Perduda Cabo Bagur, Gerona 1972, molts dels quals publicats en la revista del Centre de Recuperació i d’Investigacions Submarines CRIS del 1959 al…
panga

Panga (Pangasianodon hypophthalmus)
Hectonichus (cc-by-sa-3.0)
Ictiologia
Peix de l’ordre dels siluriformes, de la família dels pangàsids, originari del Sud-est asiàtic.
Fa fins a 1,3 m de llargària, i és de cos comprimit lateralment, amb el dors de color gris, els flancs argentins, el ventre blanquinós i les aletes de color gris fosc, amb una línia negra a l’aleta anal i als lòbuls de l’aleta caudal Sota la denominació genèrica de panga, hom sol incloure també diverses espècies del gènere Pangasianodon P bocourti , P hypophthalmus , P pangasius de dimensions entre mitjanes i grans, que habiten els cursos mitjans i baixos dels rius, sovint en aigües molt poc oxigenades Criat tradicionalment en captivitat, la facilitat i l’elevada rendibilitat de la seva…
tomaquera d’arbre

Tomaquera d'arbre
Parisete (cc-by-sa-3.0)
Horticultura
Arbust perenne de la família de les solanàcies, originari de l’Amèrica del Sud, de fulles cordiformes, flors blanques o rosades, oloroses, i fruit en baia ovoide.
El fruit de la tomaquera d'arbre és el tomàquet d’arbre
Chogha Zanbil

Chogha Zanbil
Carole Raddato (CC BY-SA 2.0)
Ciutat antiga
Jaciment arqueològic
Conjunt arqueològic del període elamita, a l’ostān del Khūzestān (Iran), declarat per la Unesco Patrimoni de la Humanitat, el 1979.
el Toro

el Toro
Juan Carlos (CC BY-SA 2.0)
Municipi
Municipi de l’Alt Palància, dins l’àrea de parla castellana del País Valencià.
És situat al NW de la comarca, al límit amb Aragó La part sud-occidental del terme és ocupada per la serra del Toro , amb elevacions importants, com la Nava del Azor 1618 m alt, la penya d’Escàbia 1326 m alt, la penya Salada 1581 m alt Des d’ací, les terres baixen cap al sector de llevant, que forma part ja de l’altiplà de Barraques En el mateix sentit circulen les aigües, drenades pel Palància que neix dins el terme i pel seu afluent per l’esquerra, el riu d’Orduña Hi han diverses fonts El 90% de la superfície total és de muntanya poc productiva, amb algunes clapes de pins Al secà hom conrea…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina