Resultats de la cerca
Es mostren 9536 resultats
Antoni Montesinos i Millo
Música
Músic.
Infant de cor a la catedral de València, on actuà més tard com a organista El 1786 fou nomenat mestre de capella a Castelló de la Plana, i el 1787 obtingué el mateix càrrec al Collegi del Patriarca, de València Hom conserva divuit composicions litúrgiques seves i el motet Sancta et immaculata , per a vuit veus
Josep Gregori de Montero i d’Alòs
Història
Erudit.
Ingressà a l’orde benedictí a Besalú 1744 Fou catedràtic de filosofia i teologia, i, el 1767, ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona Més tard fou secretari general de l’orde i abat de Sant Esteve de Banyoles i, des del 1788, de Sant Cugat del Vallès El 1765 publicà Enchiridion theologicum polemicum
Henri Monnier
Disseny i arts gràfiques
Literatura francesa
Escriptor i dibuixant francès.
Escriví sainets de la vida popular parisenca — Scènes populaires 1830, Scènes de la ville et de la campagne 1841, Mémoires de Joseph Prudhomme 1855—, molts personatges dels quals foren més tard la base de diverses peces de teatre — Grandeur et décadence de MJoseph Prudhomme 1853, paròdia del burgès mitjà francès— Dibuixà caricatures de tipus corrents parisencs
Salvador Millet i Pagès
Marí.
Germà de Lluís Millet i Pagès Estudià a l’Escola de Nàutica de Barcelona Com a primer pilot, viatjà sovint a Amèrica, i més tard, al servei de la Companyia Transatlàntica, féu durant set anys la ruta de les Filipines Publicà Problemas sobre la nueva navegación astronómica 1883 i Manual práctico del desvío de la aguja magnética 1892
Abenserraig i la bella Xarifa
Tema amorós de la literatura castellana.
Apareix en els anomenats romances fronterizos i, novellat, en l’ Inventario d’Antonio de Villegas, escrit el 1551 Alguns anys més tard, el 1559, Jorge de Montemor recollí el tema a la Diana Inspirà, finalment, Joan Timoneda i, sobretot, Lope de Vega, el qual l’aprofità en La Dorotea i l’escenificà en El remedio en la desdicha
clepsidra
clepsidra alemanya del segle XVII
© Fototeca.cat
Física
Tecnologia
Instrument per a mesurar el temps basat en els diferents nivells assolits per l’aigua continguda en un recipient en passar a un altre a través d’un petit orifici; hom fa la lectura de l’hora en una escala horària uniforme fixada al recipient receptor.
Aquest instrument fou usat a partir del 1400 aC pels egipcis i, més tard, pels babilonis i pels xinesos, en substitució del gnòmon, especialment a la nit, quan aquest era inservible Després passà a Grècia i, des d’allà, a l’imperi Romà i a tot l’Occident, on fou usat amb algunes modificacions fins al segle XIII
vitalià
Història
Als s. XIV i XV, cadascun dels pirates de la mar Bàltica i de la mar del Nord.
Els primers foren els pobladors de Rostock i Wismar, que proveïren Estocolm durant el setge danès 1389-95 i més tard es dedicaren a la pirateria L’orde Teutònic i la Hansa els perseguiren, puix que n'amenaçaven el comerç Foren derrotats a Helgoland pels hamburguesos 1401 Tanmateix, no desaparegueren fins a la darreria de la centúria
responser
Música
Cristianisme
Llibre coral que conté els responsoris de matines, amb els invitatoris i les antífones dels nocturns.
Antigament formava un sol llibre amb l' antifonari més tard fou desglossat en el gradual o cantatorium , l’antifonari o liber antiphonarius , el tonari i el responser responsoriale A partir del segle X començà a tenir notació musical El responser més utilitzat modernament és el de ritu monàstic, compilat i imprès a Solesmes l’any 1896
tragicomèdia
Teatre
Obra dramàtica que participa alhora dels caràcters de la tragèdia i de la comèdia.
Tot i que fou rebutjada pel teatre grec, aquesta barreja es troba ocasionalment en la mateixa tragèdia hellènica en canvi, Roma acceptà aquesta fórmula Durant el Renaixement, a Itàlia originà una apassionant polèmica Més tard, tant Shakespeare com Lope de Vega en feren un dels punts clau de llur renovació teatral, assumida també pel teatre romàntic
Lai
Mitologia
Fill de Làbdac i rei de Tebes.
Casat amb Jocasta, l’oracle li vaticinà que moriria assassinat pel seu fill Èdip, i, per a evitar-ho, l’abandonà just en acabat de néixer Però el destí feu que, anys més tard, pare i fill es retrobessin en el camí de Delfos i que, a conseqüència d’una discussió, Lai morís a mans d’Èdip
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina