Resultats de la cerca

Els seus pares procedien de Bocairent Vall d’Albaida Llicenciat en lletres per la Universitat de París, inicià la tasca docent el 1956 a la Universitat de Bordeus, on el 1960 obtingué la càtedra de civilització espanyola i de l’Amèrica Llatina Desenvolupà la seva carrera acadèmica i científica en aquesta universitat, de la qual fou rector del 1978 al 1983 Especialitzat en la formació de l’Estat espanyol modern, l’any 1970 es doctorà amb la tesi La revolución de las Comunidades de Castilla 1520-1521 , obra considerada fonamental en la historiografia hispànica Investigà també sobre…

De personalitat gairebé desconeguda, per les obres conservades hom en dedueix una forta formació clàssica i retòrica Autor de dues poesies líriques, és considerat un dels trouvères més antics però el cos important de la seva obra és constituït per cinc novelles en octosíllabs apariats que narren aventures de temps del rei Artús , velles mostres de la matèria de Bretanya en francès Erec et Enide , la novella més antiga, és una defensa subtil del vincle matrimonial resolta en un tramat senzill i aparentment ingenu Cligès , novella en part artusiana i en part bizantina —l’acció principal s’…

Acabada la Guerra Civil de 1936-39, el 1945 obtingué la llicenciatura en ciències naturals per la Universitat de Barcelona, a l’Institut de Biologia Aplicada de la qual s’incorporà el 1953, i el 1960 obtingué el doctorat a Madrid El 1961 es traslladà de Barcelona a Madrid, on feu recerca sobre l’ecologia de les pastures a l’Instituto de Edafología, Ecología y Biología Vegetal del Consejo Superior de Investigaciones Científicas CSIC, entitats de les quals fou membre El 1964 fou fundador de l’Instituto Pirenaico de Ecología Jaca i Saragossa del CSIC Adscrit a aquest ens, el 1969 fundà l’…

Inicialment professor d’educació física, posteriorment estudià lletres a la Universitat de Basilea, on fou deixeble de Walther von Wartburg , que l’influí en el seu decantament per la lexicologia i la semàntica aplicades a l’àrea lingüística francooccitana Professor de filologia romànica a la Universitat de Humboldt de Berlín 1947, es doctorà en aquesta universitat amb la tesi Kollektivsuffixe und Kollektivbegriff Ein Beitrag zur Bedeutungslehre im Französischen mit Berücksichtigung der Mundarten ‘Sufixos collectius i conceptes collectius Una aportació a la semàntica del francès…

Doctorat a la Universitat de Leipzig 1933, on ensenyà física de 1934 a 1936, aquest any passà al Kaiser Wilhelm Institut posteriorment Max Planck Institut, on romangué fins el 1942, i d’aquest any fins a la fi de la Segona Guerra Mundial, després de la qual fou professor a l’institut Max Planck de Göttingen 1945 i a Hamburg 1957 s’incorporà al departament de filosofia fins el 1969 De 1970 a 1980 fou director fundador de l’Institut Max Planck de Ciències Socials de StarnbergFou defensor d’una tesi segons la qual no era possible d’establir enunciats referents a l’univers considerat…

Estudià ciències fisicoquímiques a la Universitat de Barcelona 1934, on fou alumne d’Eduard Fontseré El 1935 s’incorporà al cos d’ajudants de meteorologia del Servicio Meteorológico Nacional SME, i treballà a l’observatori d’El Retiro de Madrid Entre el desembre del 1936 i el novembre del 1937 es traslladà a València, on el govern de la República establí l’SME, i posteriorment passà a treballar a l’aeroport de Reus Un cop retornat a Barcelona, simultaniejà el treball a l’SME amb la docència a la secció de física de la Facultat de Ciències de la Universitat de Barcelona Es doctorà a Madrid el…

Llicenciat i doctorat en filologia romànica a la Universitat de Barcelona Des del 1967 és professor a la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona És membre de l’Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes Collaborà a l’ Atles lingüístic del domini català i l’ Atlas lingüístico de los Marineros Peninsulares Membre numerari de l’ Institut d’Estudis Catalans , del qual n’ha ocupat els càrrecs de tresorer 1987-92 i secretari general 1992-98 des del 1999 n’és el director de les Oficines Lexicogràfiques Desenvolupa a través d’aquesta institució la major part de la seva…

Després d’una estada a València confirmada potser per les àpoques del 1473 referents a la preparació d’una clau per als pintors, italians, del cardenal Roderic de Borja, on donà lliçons a Fernando Yáñez, sembla que anà a Itàlia amb aquest, estada que, tot i que no ha estat posada en dubte, només es dedueix per unes anotacions incidentals sobre la decoració del Palazzo Vecchio de Florència i per un text ambigu del Vasari És difícil de destriar la seva obra posterior de la de Fernando Yáñez, amb qui, a València, sempre collaborà Pel juny del 1506, a València, cobrà ja pel retaule de Sant Cosme…

Interessat per l’entomologia, malgrat la durada del seu servei militar 1942-45 pogué fer recerca científica al Sàhara, on havia estat destinat Llicenciat en ciències, el 1946 fou nomenat collaborador científic del CSIC, i treballà en comissió de serveis al Museu de Zoologia de Barcelona El 1948, com a collaborador científic del CSIC, treballà a l’Instituto de Aclimatación Almeria i entre aquest any i el 1951 participà en expedicions a l’antiga Guinea espanyola i al Sàhara central i nord-occidental, feu prospeccions a Sierra Nevada, a la Serranía de Ronda i a les illes atlàntiques Canàries,…

Llicenciat en filologia castellana a la Xavier University Cincinnati el 1974, estudià lingüística iberoamericana a la Universitat d’Indiana Bloomington, on fou deixeble de Josep Roca i Pons es doctorà el 1981 amb una tesi sobre la fonologia del català dels orígens Ha estat professor de lingüística i filologia catalana i castellana a les universitats d’Indiana 1981-82 i de New Hampshire 1982-84, i exerceix la docència a la Universitat de Vanderbilt Nashville, Tennessee des del 1984 Entre d’altres, és membre de l’ Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes , de la…