Resultats de la cerca

Té per objecte definir, planificar, impulsar i executar les polítiques de la Generalitat en matèria de defensa i protecció dels consumidors i els usuaris Entre les competències específiques de l’Agència, s’hi troba la informació, la formació, l’educació, l’assessorament, la mediació, l’arbitratge, la inspecció i el control de la disciplina del mercat, la difusió, la promoció, el foment, les relacions institucionals i la defensa dels drets de les persones en l’àmbit del consum Els òrgans de govern de l’Agència Catalana del Consum són el president, que és el conseller del departament competent…

El llogaret de Peranera es troba a la riba esquerra del barranc del mateix nom, a la banda nord-est del terme del Pont de Suert El topònim del lloc Petra Nigra és esmentat a l’inici del segle XI com a límit territorial de la villa de Raons i el seu castell ho és l’any 1120 en un document relacionat amb el monestir de Lavaix Al segle XIII Peranera passà a formar part de la baronia d’Erill, dins la qual encara constava al segle XVII No s’han localitzat referències documentals del passat medieval de la seva església, tot i que la titular, Santa Eulàlia, revela un origen força…

Es llicencià en ciències polítiques i socials a la Universitat Catòlica de Lovaina Bèlgica Doctor en ciències de la informació per la Universitat Autònoma de Barcelona Expresident i un dels fundadors de l’Associació Catalana de Sociologia, societat filial de l’Institut d’Estudis Catalans Destacà per la seva intensa dedicació i participació en l’estudi de la sociologia de la marginació i de l’educació a través de la Fundació Jaume Bofill Fou professor titular de sociologia a la Universitat de Barcelona, articulista en diversos mitjans escrits i escriví en diverses obres…

D’origen incert, el 1542 fou reconegut com a fill de Gonzalo Pérez i Juana Tobar Estudià a Salamanca i a Itàlia En morir Gonzalo 1566, titular de la secretaria d’estat, li foren confiats els afers d’Itàlia, i aviat assolí la confiança de Felip II L’assassinat de Juan de Escobedo 1578 i la seva actitud en la successió de Portugal, que l’evidenciaren com a polític corrupte, menaren el rei a destituir-lo i fer-lo encarcerar Instruït el procés —que s’allargà per les vacillacions de Felip II—, el 1590 fugí al regne d’Aragó, on fou reclamat per la inquisició, i per evitar de caure en…

Estigué vinculat al servei de Joan II i de Ferran II de Catalunya-Aragó com a ambaixador seu a Roma i accidentalment en altres estats italians fins el 1500, que entrà a la seva arxidiòcesi Fou capità de la guàrdia del palau durant el conclave que elegí Alexandre VI 1492 Aquest el nomenà posteriorment governador de Roma Fou desmembrada l’extensió de la seva província eclesiàstica amb l’erecció de l’arquebisbat de València 1492, al qual s’incorporaren com a sufragànies Cartagena i Mallorca Entre el 1498 i el 1499 l’impressor Rosembach li imprimí un breviari, un diürnal, un missal i un llibre d’…

Estudià a l’escola Niedermeyer de París 1853-65, i fou organista i professor a Rennes Tornà a París, on fou professor del conservatori i titular d’orgue de l’església de la Madeleine L’any 1903 aparegueren els primers símptomes d’una sordesa que s’anà agreujant Les seves obres per a piano, la majoria pertanyents al repertori de música de saló, mostren un profund coneixement de les possibilitats tècniques i expressives d’aquest instrument es destaquen els cinc darrers nocturns 1908-21, les cinc últimes barcaroles 1909-21 i els nou preludis 1910 Deixà també una extraordinària…

Estudià composició amb Ingolf Dahl i piano amb John Crown a la Universitat del Sud de Califòrnia, i direcció d’orquestra a Bayreuth i al Berkshire Music Center de Tanglewood El 1968 obtingué el premi Koussevitzky, fet que el convertí en un dels directors nord-americans de més projecció El 1969 fou nomenat director assistent de la Simfònica de Boston i, el 1972, principal director invitat Del 1971 al 1980 fou titular de la Filharmònica de Buffalo el 1988, de la Simfònica de Londres, i el 1995, de la Simfònica de San Francisco Fundador de la New World Symphony Orchestra, Tilson-…

Graduat en medicina per la Universitat de Pàdua, s’especialitzà en neurologia Féu recerca postdoctoral a l’Institut de Fisiologia de Pisa, on el 1975 fou nomenat professor titular L’any 2002 esdevingué director del departament de neurociència de la Universitat de Parma Les seves investigacions s’han centrat en el sistema de les neurones mirall, que tindrien una gran importància en l’adquisició del llenguatge i en l’explicació de trastorns com ara l’autisme President de la Societat Europea del Cervell i la Conducta i de la Societat Italiana de Neurociència, és membre estranger…

Estudià a la Universitat de Hokkaidō, on es graduà el 1954 i es doctorà el 1959 Féu recerca postdoctoral a la Universitat de Purdue Indiana, EUA del 1963 al 1965, sota la direcció de  Herbert Charles Brown Professor associat 1961-73 i titular 1973-94 a la Universitat de Hokkaidō, posteriorment ha estat professor a les universitats d’Okayama 1994-95 i Kurashiki 1995-2002 El 1979 donà a conèixer, conjuntament amb N Miyaura, la reacció que porta el seu nom reacció de Suzuki , o reacció de Suzuki-Miyaura , consistent en la síntesi de dos grups  aril en presència d’un catalitzador…

Doctorada el 1998 amb la tesi La letteratura italiana nella cultura catalana nel ventennio tra le due guerre, 1918-1936 percorsi e materiali , és professora titular de filologia italiana del departament de filologia romànica de la Universitat de Barcelona Estudiosa de la influència italiana en la literatura catalana als s XIX i XX, ha publicat De Leopardi a Ungaretti Un segle de poesia italiana en les versions de poetes-traductors 2001, Classicisme i Renaixement una idea d’Itàlia durant el Noucentisme 2005 i L’art de traduir Petrarca Versions catalanes del Cançoner 2009 Ha…