Resultats de la cerca
Es mostren 4887 resultats
acceleració dels estels fixos
Astronomia
Increment de l’ascensió recta del sol mitjà en un dia sideri.
El seu valor és de 3 minuts, 56,56 segons de temps sideri o 3 minuts 55,91 segons de temps solar mitjà, quantitat que, sumada al dia sideri, donarà com a resultat el dia solar mitjà
Johannes Robert Rydberg
Física
Físic suec.
Fou professor a Lund 1901-19 i estudià les línies espectrals atòmiques de diversos elements, entre els quals l’hidrogen Establí que hi intervé sempre una constant, coneguda amb el seu nom, i en determinà el valor
Vilamajor

Aspecte del mas de Vilamajor
© CIC-Moià
Masia
Masia del municipi de Tona (Osona).
Esmentada al segle XIII, fou cremada pels francesos el 1809, fou reedificada al peu del puig on es veuen els murs de la primitiva fortalesa d'època feudal, amb portals i elements gòtics treballats de força valor arqueològic
bastó
Prehistòria
Instrument prehistòric d’os o de banya, amb un forat o dos cap a un dels extrems, sovint decorat amb incisions representant motius geomètrics o animals.
És exclusiu del Paleolític superior, sobretot del Magdalenià Hom no sap si servia de propulsor, de percutor o per a altres feines però tanmateix no sembla pas que tingués el valor simbòlic que el nom actual deixa entendre
camembert

Camembert
(CC0 1.0)
Alimentació
Formatge tou fermentat, de forma generalment circular, elaborat originàriament (des de la fi del segle XVIII) a Camembert (Normandia), un dels més apreciats i estesos dels formatges francesos.
Hom el fabrica amb llet de vaca i el sala lleugerament el seu gust característic és degut bàsicament al fong Penicillium candidum , que és el causant de la floridura superficial Té un 50% de valor mitjà de greix
anticircumpolar
Astronomia
Dit de l’astre que, situat al casquet esfèric de l’esfera celeste invisible per a un observador donat, no és mai visible a aquest observador.
Cal, per a això, que la declinació de l’astre i la latitud de l’observador siguin de diferent signe i que, en qualsevol moment, la suma en valor absolut d’ambdós valors sigui més gran de 90°
llei de Hubble
Astronomia
Llei segons la qual el desplaçament cap al vermell de les ratlles espectrals de les galàxies, i per tant llur velocitat radial v, creix linealment amb llur distància de la Terra d.
És donada per la fórmula v = H 0 d , H 0 essent la constant de Hubble, el valor de la qual és estimat entre 55 i 100 km s - 1 Mpc - 1 1 Mpc = 1 milió de parsecs
vegetarianisme
Dietètica
Sistema o règim d’alimentació que exclou, més o menys radicalment, l’ús d’aliments d’origen animal.
Algunes doctrines vegetarianes lactoovovegetarianisme prohibeixen la carn i el peix, però toleren altres proteïnes animals la llet i derivats, els ous Altres vegetalisme prescindeixen totalment de qualsevol producte animal excepte, de vegades, la mel Les teories que propugnen el consum exclusiu d’aliments vegetals o les religions o sistemes filosòfics que inclouen el vegetarianisme són molt antics bramanisme hindú, budisme japonès, pitagorisme Amb un fonament més o menys científic, sorgí al segle XIX, i la Vegetarian Society de Manchester és la societat vegetariana europea més antiga 1848…
ars antiqua
Música
Primer període de l’escola polifònica occidental mesurada (segles XII i XIII).
Els “antics” usaven ja una notació mesurada, formada gairebé exclusivament per fórmules ternàries Aquesta notació tradicional, en neumes, no comportava cap designació de valor rítmic, i calgué utilitzar uns modes basats en la mètrica grega Segons el mode prescrit, la melodia es desenvolupa en un ritme constant de troqueus, iambes, dàctils o anapests La necessitat d’atribuir a cada nota un valor definit fou l’origen de la música mesurada, pas decisiu vers la notació moderna El conjunt de melodies conservades actualment amb el nom de cant gregorià o cant pla fou…
diner tornès
Numismàtica i sigil·lografia
Diner encunyat a Tours, base física de la moneda tornesa, sistema monetari francès, derivat del carolingi, que comprenia també com a moneda de compte el sou tornès, de 20 diners, i la lliura tornesa, de 240 diners.
Els diners tornesos circularen àmpliament, i Jaume I es veié forçat a admetre els tornesos a la senyoria de Montpeller l’any 1273, i en fixà el valor en el d’un melgorès , per tal com els considerava equivalents
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina