Resultats de la cerca
Es mostren 1763 resultats
cefeida
Astronomia
Dit d’un tipus d’estel variable caracteritzat per la regularitat de les seves variacions de lluminositat i per la curta durada dels períodes corresponents, de menys de 60 dies.
Hom en coneix uns 700 a la Galàxia i uns quants centenars al Grup Local El nom prové del δ de Cefeu, representant de la classe, que fou descobert el 1787 En totes les corbes lluminositat-temps dels cefeides hi ha un augment brusc de la lluminositat des del mínim fins al màxim, seguit d’una disminució suau cap al següent mínim Parallelament es produeix un augment de la velocitat radial de l’astre seguida d’una disminució, fet que hom creu degut a una compressió de l’estel seguida d’una expansió N'hi ha dos tipus els cefeides clàssics o del tipus I, que pertanyen a la població I, i els estels W…
Pampa
Regió
Regió natural de l’Argentina, situada al centre del país, al N de la Patagònia i al S del Chaco.
Ocupa part de les províncies de Buenos Aires, Mendoza, San Luis, Córdoba, Santa Fe i La Pampa Bé que té morfològicament les mateixes característiques que el Chaco, la distinció s’ha de fer a nivell de vegetació el Chaco és cobert de boscs i la Pampa de prats i pastures És una immensa plana que va guanyant nivell d’E cap a W i NW Dins aquest gran territori hom distingeix quatre parts la Pampa ondulada, la deprimida, la plana interposada i l’alta Això comporta unes variacions climàtiques importants El clima és temperat i humit a l’E 1 058 mm i estepari a l’W 250 mm La vegetació és…
L’edat d’or
Literatura catalana
Llibre de poemes de Francesc Parcerisas, publicat l’any 1983.
Desenvolupament enciclopèdic Serè i amargament irònic, l’autor es distreu amb el domèstic, sovinteja el paisatge, l’anècdota quotidiana i la lectura elabora una poesia de l’experiència que es nodreix de l’observació de la naturalesa humana per esdevenir una punxant reflexió moral sobre l’inapellable pas del temps, els paranys del desig i la humiliant descomposició de la memòria, deixatada per la rutina Parcerisas hi aplega les seves poesies més refinades i sòbries, tan descarnades en l’implícit com moderades en les formes, lluny del desbordament sentimental, la confidència i l’exhibició…
paisatge
Geografia
Porció d’espai caracteritzada per un tipus de combinació dinàmica, i per tant inestable, d’elements geogràfics diferenciats —abiòtics, biòtics i antròpics—.
Aquests elements actuen dialècticament els uns sobre els altres i fan del paisatge un “conjunt geogràfic” indissociable, que evoluciona en bloc tant sota l’efecte de les interaccions entre els elements que el constitueixen com sota l’efecte de la dinàmica pròpia de cadascun dels elements considerats separadament Així, hom pot parlar d’un paisatge humanitzat quan l’element antròpic ha actuat i ha modificat els altres elements i ha afegit a la natura elements propis paisatge agrari, urbà, industrial, i d’un paisatge natural quan l’home no els ha modificats Aquesta definició de paisatge, que…
y
Escriptura i paleografia
Fonètica i fonologia
Vint-i-cinquena lletra de l’alfabet català, anomenada i grega.
Tal com diu el nom, es tracta de l'ípsilon grega passada al llatí, de primer en la seva forma occidental, V , i després admesa en la forma oriental, Y , en el segon apèndix de l’abecedari La Y romana clàssica consta de dos traços el primer, que començava a dalt, a l’esquerra, baixava oblic, continuava vertical i acabava amb un reforç a la base el segon pujava oblic del centre del traç primer en direcció a la dreta i acabava amb una mena de reforç corbat a la dreta Amb la velocitat cursiva tots dos traços foren escrits a vegades en un sol temps, és a dir, sense alçar la ploma, amb la qual cosa…
mol·luscs
mol·lusc cefalòpode: pop
© Fototeca.cat
Malacologia
Embrancament d’animals metazous triploblàstics celomats protostomats, de simetria bilateral, amb el cos tou no segmentat (excepte en els monoplacòfors), mucós i proveït d’un replec dorsal (mantell) que delimita una cavitat (cavitat pal·lial) entre ell i la superfície dorsal.
El mantell pot secretar una closca proveïda d’una o més parts, i que en alguns grups molt evolucionats passa a ésser interna, es redueix moltíssim, o fins i tot arriba a desaparèixer El cos és generalment dividit en tres regions cap, massa visceral i peu, bé que aquesta disposició sofreix moltes variacions en alguns grups El cap és ben desenvolupat, excepte en els lamellibranquis i els escafòpodes, i porta els òrgans dels sentits La massa visceral, enrotllada en espiral en els gastròpodes, és protegida per la closca, quan n'hi ha, i conté les vísceres El peu és un òrgan ventral…
geomagnetisme

Mapa del camp magnètic terrestre. La intensitat del color representa el flux del camp magnètic que entra (blau) a la superfície o en surt (vermell i groc). A l’esquerra, flux magnètic exterior i interior al nucli
© Fototeca.cat
Geologia
Estudi dels fenòmens relatius a les propietats magnètiques de la Terra ( camp magnètic terrestre
).
El geomagnetisme és conegut des de temps ancestrals, però no fou fins al s XIX, amb Gauss, que hom el plantejà d’una manera científica A partir d’aleshores hom té coneixença que la Terra es comporta com una gran dinamo i que la seva part més interna, de natura metàllica, s’ha transformat en un gran imant per inducció dels corrents elèctrics existents en les zones perifèriques A la Terra es desenvolupen dos camps magnètics diferents un camp intern permanent, que comprèn el 92% del moment magnètic terrestre, i un camp extern, denominat magnetosfera , que és molt variable i només comprèn el 8%…
Manuel Huerga i Guerrero

Manuel Huerga (2007)
© Ajuntament de Barcelona
Cinematografia
Ràdio i televisió
Realitzador televisiu i cinematogràfic.
Estudià història i, parallelament, rodà films experimentals en súper-8, 16 mm i vídeo El 1977 fou un dels fundadors de Vídeo Film Informació VFI, per a la difusió del cinema i el vídeo experimentals, i collaborà com a articulista sobre cinema i arts audiovisuals a la premsa diària i especialitzada Entre el 1980 i el 1983 fou responsable de la secció de vídeo de la Fundació Miró Ha desenvolupat la seva trajectòria vinculat sobretot a la televisió, especialment a Televisió de Catalunya , per a la qual ha realitzat programes com Estoc de pop 1983-85 i Arsenal 1985-87, pel qual fou guardonat amb…
Xavier Turull i Creixell

Xavier Turull i Creixell
© Fototeca.cat
Música
Violinista i compositor.
Vida Estudià a l’Acadèmia de Música de Barcelona Deixeble de Joan Massià, Yehudi Menuhin i Antoni Brosa, compaginà la composició amb la tasca d’intèrpret i pedagog Com a violinista destacà com a intèrpret de sonates clàssiques Bach, Beethoven, Schumann, Brahms i modernes Poulenc, Granados, Homs, Gerhard, Balada El 1947 emigrà a Amèrica i s’establí a Colòmbia, on fou professor de violí i de música de cambra a la Universitat del Cauca Colòmbia del 1947 al 1950 Després es traslladà a Buenos Aires, on també es dedicà a la docència, i el 1955 retornà a Barcelona i continuà la seva activitat…
,
Santa Maria de la Llata (Ribera de Cardós)
Art romànic
Situació Aspecte que oferia fa alguns anys aquesta capella, ara totalment ensulsiada i coberta de bardissa J Tous La capella de Santa Maria de la Llata és situada entre els termes d’Anàs i Bonestarre, però dins d’aquesta darrera població Emplaçada al mig d’un camp, és de propietat particular Mapa 34-9 182 Situació 31TCH536155 Per a arribar-hi s’ha d’agafar el camí que surt de la part baixa del poble de Bonestarre i que porta fins als camps on es troba l’edifici JAA Història Malauradament, manca informació escrita suficient per a poder documentar aquesta capella Ara per ara, l’única notícia de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina