Resultats de la cerca
Es mostren 11309 resultats
Antonio Mingote Barrachina

Antonio Mingote Barrachina
© Ajuntament de Madrid
Disseny i arts gràfiques
Dibuixant humorístic castellà.
Ingressà a l’Acadèmia Militar de Guadalajara, però l’abandonà per estudiar Filosofia i Lletres a Saragossa, estudis que interrompé per començar com a dibuixant humorístic i escriptor Treballà sempre a Madrid, i fou el màxim representant de l’humor castellà i burgès de la postguerra, amb un cert inconformisme conjuntural El 1946 començà a publicar articles a la revista humorística La Codorniz , i el 1955 fundà el setmanari Don José Des del 1953 collaborà a ABC com a ninotaire, i a Blanco y Negro des de la seva represa Publicà llibres d’humor gràfic, com Historia de la gente , Historia de…
Phillip Vallentine Tobias
Paleontologia
Paleoantropòleg sud-africà.
Graduat en medicina a la Universitat de Witwatersrand, des del 1951 fou professor a la Wits Medical School d’aquesta universitat, on es doctorà en medicina, genètica i paleoantropologia Amplià estudis als EUA i a la Gran Bretanya, però retornà a la Wits Medical School, on desenvolupà tota la seva trajectòria professional L’any 1959 succeí el seu mestre Raymond Dart en la càtedra d’anatomia El 1967 publicà la descripció de la mandíbula fòssil que Louis i Mary Leakey havien exhumat el 1959 a Olduvai , pertanyent a l’espècie actualment anomenada Australopithecus boiseii , informe…
Lluís Revert i Torrellas

Lluís Revert i Torrellas
© Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya
Medicina
Metge nefròleg.
Es llicencià a la Universitat de Barcelona l’any 1952 i es doctorà el 1960 amb una tesi sobre insuficiència renal aguda Després de treballar uns quants anys d’internista a l' Hospital Clínic 1958-63, en què també fou cap dels serveis d’urgència, s’especialitzà en l’estudi i el tractament de les malalties renals, dels quals fou un pioner a Catalunya i a l’Estat espanyol Posteriorment amplià estudis amb estades a París i Lió a la dècada dels anys seixanta i, especialment, a la Clínica Mayo de Rochester EUA, entre el 1967 i el 1978 Mentrestant, desenvolupà tota la seva carrera…
Joaquima Jaume i Carbó
Literatura
Poetessa, més coneguda com Quima Jaume.
De pare mallorquí, pescador, i mare empordanesa, l’ambient familiar de la seva infantesa, com també l’entorn geogràfic, influïren molt en la seva obra El 1958 ingressà amb la seva germana bessona al monestir de Sant Pere de les Puelles de Sarrià Barcelona, d’on sortí el 1961 Després d’una estada a París, entrà en contacte amb el món de la cultura En tornar, treballà com a mestra d’un parvulari a Barcelona i el 1974 començà els estudis de filologia catalana Després de llicenciar-se, exercí la docència de llengua i literatura catalanes en un institut de secundària de Barcelona En…
,
Matilde Tubau i Bergadà
Lingüística i sociolingüística
Literatura catalana
Filòloga.
Filla del periodista i dirigent del PEN Club Català EnricTubau Perelló i de Matilde Bergadà Molgosa, secretària particular de l’alcalde de Barcelona, s’exilià a nou anys amb la seva família a Montpeller, on estudià hispàniques i s’especialitzà en catalanística Exercí en l’ensenyament secundari i posteriorment en el superior El 1964, en casar-se amb l’escriptor Albert Bensoussan, adoptà el nom de Mathilde Tubau-Bensoussan El 1986 es doctorà amb la tesi Narcís Oller et son temps , dirigida per Maurice Molho Catedràtica a la Université de Haute Bretagne Rennes 2, hi impulsà els estudis…
,
Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana
Coberta del Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, de Joan Coromines
© Fototeca.cat
Lingüística i sociolingüística
Obra de Joan Coromines i Vigneaux, amb la col·laboració de Joseph Gulsoy i Max Cahner i Garcia, publicat per Curial Edicions Catalanes.
Consta de nou volums, que aparegueren entre el 1980 i el 1991 Concebut amb el mateix criteri i la mateixa metodologia dels diccionaris del mateix autor Diccionario crítico etimológico de la lengua castellana 1954-57 i Diccionario crítico etimológico castellano e hispánico 1980-91, és a dir, crític, etimològic, històric i comparatiu, aquest diccionari complementa en molt els reculls lexicals anteriors, més que en mots nous, en nous significats i en dades de totes classes referents a la vida i l’ambient de les paraules El caràcter crític hi apareix més encara potser que en el seu primer…
Edicions Destino
Editorial
Editorial fundada a Barcelona el 1942 pel grup de la revista del mateix nom per a obres en castellà i en català.
En foren els principals impulsors Joan Teixidor , Ignasi Agustí i, especialment, Josep Vergés , el qual en fou gerent fins el 1989 Des del 1944 publica el premi Nadal de novella en castellà El 1946 inicià publicacions en català amb la collecció “El Dofí” assaig, novella, memòries, història Posteriorment publicà les colleccions “L’Àncora”, “El Trident” i “Llibres a mà” i, conjuntament amb la Universitat Pompeu Fabra “Sunion”, dedicada a clàssics de la literatura universal També publicà monografies illustrades sobre temes catalans, les colleccions de llibres d’art i l’obra completa de Josep Pla…
Primer Congrés Litúrgic de Montserrat
Religió
Congrés celebrat al monestir de Montserrat del 5 al 10 de juliol de 1915.
Fou un fruit precoç del moviment litúrgic belga creat per Lambert Beaduin i constituí un fenomen històric important per a Catalunya per la seva envergadura i per les conseqüències que tingué en la vida espiritual —no solament religiosa— del país Presidit pel nunci Francesco Ragonesi i per tots els bisbes de les diòcesis catalanes, que hi feren homilies i conferències, tingué com a secretari i principal animador Lluís Carreras Hi assistiren més de dos mil congressistes de tots els Països Catalans Els temes generals foren dedicats en bona part a la missa Les sessions d’estudi foren dividides en…
corpus
Lingüística i sociolingüística
Col·lecció de frases o de texts a partir de la qual el lingüista estableix l’anàlisi i la descripció d’una llengua.
Els criteris per a organitzar la collecció de textos s’estableixen de manera acurada per a aconseguir que els materials que formen part del corpus siguin representatius, en un domini concret, d’una llengua per als corpus monolingües o de diverses llengües en el cas dels corpus multilingües En funció de la seva finalitat els corpus poden ésser generals o amb finalitats específiques segons el canal de producció dels textos emmagatzemats poden ésser corpus orals o corpus escrits i, tenint en compte el contingut dels corpus, poden ésser de llengua general o de diferents àmbits d’especialitzats…
acció
Dret processal
Facultat d’exigir als òrgans judicials de l’estat, normalment anomenats Tribunals de Justícia, que dictin resolució sobre un conflicte o sobre una petició mitjançant procés (perquè un procés sigui iniciat cal, normalment, que alguna persona ho demani, això és, que exerceixi una acció).
Per a exercir una llei cal tenir, en principi, un dret o un interès legítim afectats legitimació, exceptuant el cas de l’acció pública Segons la llei que el tribunal ha d’aplicar en jutjar, hom parla d’una acció penal, civil, laboral, etc En el dret romà, l’acció anomenada en llatí actio era la forma de fer complir un dret determinat en un judici, i la seva utilització anava lligada amb l’ús de determinades fórmules per cada un dels drets que s’exercien Cada tipus de contracte tenia una actio especial per a demanar-ne el compliment Així sorgiren un gran nombre d' actiones , entre altres, l'…