Resultats de la cerca

És anomenat via de contagi o via de transmissió el recorregut que efectuen els agents infecciosos i els paràsits de l’home des de les fonts d’infecció, inclosos els reservoris, fins que contacten amb l’organisme de la persona que contraurà la infecció Quan la font d’infecció és exògena, els gèrmens o paràsits humans han de transmetre’s, d’una manera o d’una altra, fins que entren en contacte amb l’organisme on es desenvoluparà la infecció En canvi, quan la font d’infecció és autògena, els gèrmens no s’han de transmetre fins aquest organisme, perquè ja hi són abans que la infecció prosperi…

Vida i obra Estudià medicina a la Universitat de València 1845, on el 1846 obtingué la llicenciatura en ciències, i cursà estudis de geologia a París Fou catedràtic d’aquesta darrera especialitat i de paleontologia a la Universitat de Madrid 1852-93 La major part de la seva producció científica està dedicada a la geologia, la paleontologia i la prehistòria o protohistòria, com ell preferia dir En el pla personal fou un home profundament religiós i d’ideologia conservadora, per la qual cosa en l’àmbit científic mantingué sempre una visió conciliadora entre la Bíblia i la ciència, mostrant-se…

Vida i obra Estudià filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona, on es llicencià en història l’any 1951 Durant aquesta primera etapa de la seva vida acadèmica, fou el principal collaborador i deixeble del professor Albert del Castillo, que dirigí la seva tesi doctoral, Las comunidades religiosas del antiguo Obispado de Urgel siglos VI-XVI , publicada en tres volums el 1960 Fou també Albert del Castillo qui l’introduí en l’aleshores nova disciplina d’arqueologia medieval Juntament amb un grup de prehistoriadors, com Pere de Palol i Joan Maluquer, M Riu començà a realitzar prospeccions i…

Situació Angle sud-oest de l’església actual de Sant Andreu de Catllà, amb el portal barroc, i al fons el campanar romànic, amb els dos primers pisos decorats amb arcuacions llombardes ECSA - A Roura L’església parroquial de Sant Andreu presideix el poble de Catllà, a l’esquerra de la Castellana Mapa IGN-2348 Situació Lat 42° 38’ 7” N - Long 2° 25’ 27” E Per arribar-hi, cal seguir el mateix itinerari descrit en la monografia precedent CPO Història Aquesta església fou una possessió del monestir de Sant Miquel de Cuixà des de mitjan segle X Per una carta del 13 de…

Situació Església modificada al llarg dels segles, però que conserva la primitiva estructura romànica, amb un absis molt característic, ornat per columnes semicirculars I un fris d’arquets cecs ECSA-X Solé L’església parroquial de Sant Julià es troba fora del portal d’entrada a la vila closa del poble del Llor Mapa 34-14 361 Situació 31TCG594232 S’hi arriba seguint el mateix itinerari que s’ha indicat en la monografia precedent XSB Història Tot i que és segur que existia des de molt abans, la primera referència directa de l’església de Sant Julià del Llor data de l’any 1176, en una escriptura…

Situació Gran torre central que caracteritzava aquest antic castell ECSA - A Roura Aquest castell és situat 1 km al nord-est d’Argelers, no lluny del camí dit carrera de Carles , antiga via d’origen romà, al costat del mas Pujols Mapa IGN-2549 Situació Lat 42° 33’ 18” N - Long 3° 1’ 42” E Història El lloc és esmentat el 1074 sota la forma Pugols, evocant una lleugera eminència natural, que emergia aleshores d’una zona pantanosa, avui boscosa, sobre la qual fou edificat, probablement a la fi del segle XI o l’inici del XII, un important castell, infeudat pels comtes de Rosselló als senyors de…

Situació Una panoràmica amb l’església enmig del paisatge que l’envolta J M Melció L’església de Sant Andreu de Porreres es troba a 818 m d’altitud, a la riba esquerra de la Vall del Bac, sota el Puig Ou Mapa 256M781 Situació 31TDG535806 De la carretera d’Olot a Sant Pau de Seguries, a 2 km d’aquesta població i al coll anomenat de Seguries, surt una pista forestal que davalla vers llevant a la Vall del Bac i passa per les masies de l’Om, la Rovirota i la Canova Poc abans de l’aiguabarreig de la riera del Bac Llierca amb la de Sant Andreu, el camí s’enfila a mà esquerra fins a assolir l’…

Plànol hipotètic d’aquesta ciutat romana amb indicació dels indrets on s’ha documentat ocupació durant l’antiguitat tardana A Fonollà La informació obtinguda en les excavacions realitzades a la ciutat romana de Bètulo en els darrers anys, ha aportat moltes dades que han permès conèixer el desenvolupament urbanístic i l’evolució històrica d’aquesta fundació, qualificada per Plini com un oppidum civium romanorum o “fortificació de ciutadans romans” Bètulo va tenir l’època de màxima esplendor sota el govern d’August, moment en què es documenta a la ciutat una intensa activitat edilícia també es…

De família menestral, feu els estudis mitjans al collegi episcopal de Barcelona els de física experimental, taquigrafia, llengües modernes i economia política a la Junta de Comerç, i alguna matèria de dret a la Universitat efímerament restablerta a Barcelona durant el Trienni Liberal Essent encara molt jove, fou un dels fundadors de la Societat Filosòfica , en la qual consolidà una bona formació humanística i científica i hi desplegà una gran activitat, interessat per matèries molt diverses Amb el pare exiliat i la mare malalta, deixà els estudis per tal de treballar en el comerç El 1820…

Si bé no ha estat mai capital política, és el centre espiritual de l’islam Ultra haver-hi nascut el seu profeta, Mahoma, la Ka’ba, on han d’orientar-se els musulmans en pregar, determina el seu caràcter sagrat Fa 14 segles que a l’àrea considerada ḥaram , assenyalada per dues pedres i reservada exclusivament als fidels, hi tenen lloc els principals ritus del pelegrinatge que constitueix el cinquè pilar de l’islam La població 1614800 habitants l’any 2003 s’incrementa uns 2500000 pelegrins del 7 al 12 del mes de ḏū l-ḥiğğa , que és el darrer del calendari islàmic El pelegrí ha d’estar en estat…