Resultats de la cerca
Es mostren 26073 resultats
cariogàmia
Biologia
Fusió dels nuclis dels dos gàmetes, en el procés de la fecundació, que comporta la reunió de les dotacions cromosòmiques haploides dels gàmetes i la formació d’una de diploide en el zigot.
Típicament té lloc immediatament després de la singàmia i consisteix en l’adossament dels dos nuclis, la reabsorció de la membrana nuclear en la zona de contacte, la constitució d’un sincàrion i l’entremesclament dels cromosomes paterns i materns
cardioide

Cardioide determinada pel punt fix M d’un cercle de radi a que roda sense lliscar sobre un cercle fix de radi a i centre A. O és el punt de retrocés
© fototeca.cat
Matemàtiques
Epicicloide singular engendrada per les posicions d’un punt d’un cercle de radi a que roda sense lliscar per damunt d’un altre cercle del mateix radi.
Té un punt de retrocés O , respecte al qual l’equació de la cardioide en coordenades polars és ρ = 2 a 1-cos θ La longitud de la cardioide és aleshores 16 a i l’àrea és 6π a 2
calomelans
Mineralogia i petrografia
Química
Clorur mercurós, Hg2Cl2.
Mineral de cristalls petits i tetragonals, pesant, insípid, insoluble i de color gris o blanc grogós és producte de l’alteració del cinabri Té duresa 1,6 i pes específic 7,15 Són emprats en medicina com a purgants i vermífugs
búfag
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes
de la família dels estúrnids, d’uns 20 cm, amb el plomatge fosc i poc vistós.
Té els dits armats amb ungles fortes, amb les quals s’arrapa als grans herbívors de la sabana africana búfals, antílops, etc i també a bous domèstics i camells, puix que s’alimenta dels insectes i àcars que parasiten aquests animals
atles
Anatomia animal
Primera vèrtebra dels tetràpodes, articulada amb el crani, i molt modificada repecte a la primera vèrtebra dels peixos.
Té forma d’arc, i el seu cos, anomenat apòfosi odontoide, és soldat a la segona vèrtebra o axis L’atles pot girar entorn d’aquesta apòfosi, cosa que fa possible la gran movilitat del cap respecte a la columna vertebral
arfvedsonita
Mineralogia i petrografia
Silicat hidratat de sodi, alumini i ferro, AlFe4Na3(OH)2Si8O22, amfíbol sòdic característic de les roques alcalines.
Conté entre un 27 i un 30% de FeO Cristalls poc freqüents, grans i prismàtics o petits i tabulars Té bona exfoliació, lluïssor vítria i color negre blavós Presenta pleocroisme molt intens inatacable pels àcids Es troba en roques ígnies alcalines
Missa Dominical
Publicació periòdica del Centre de Pastoral Litúrgica de Barcelona, que conté orientacions per a millorar les celebracions eucarístiques, principalment pel que fa a l’homilia.
En la seva doble edició catalana i castellana, té una difusió molt àmplia dins i fora de Catalunya Començà a publicar-se l’any 1968 i, fins al 1991, n'ha estat director Joaquim Gomis actualment la dirigeix Josep Lligadas
benzoïna

Benzoïna
©
Química
Cristalls groguencs amb una lleugera olor de càmfora que es fonen a 137°C.
És obtinguda per condensació benzoínica de dues molècules de benzaldehid amb cianur potàssic com a catalitzador Té el punt de fusió a 137ºC i el d’ebullició a 344ºC És emprada en síntesi orgànica i en perfumeria, cosmètica i farmàcia
Calipso

Calipso
NASA
Astronomia
Satèl·lit de Saturn.
Fou descobert per Pascu, Seidelmann, Baum i Currie el 1980 Orbita a una distància mitjana del centre del planeta de 295000 km i té un diàmetre de tan sols 26 km És un dels satèllits naturals més petits del sistema solar
andradita
Mineralogia i petrografia
Silicat de calci i ferro, Ca3Fe2+3Si3O12, del grup dels granats.
Cristallitza en el sistema cúbic, formant cristalls informes i granulars de color bru, bé que també pot ésser verd, incolor o negre Té duresa 6-7,5 i pes específic 3,9 És un mineral típic de metamorfisme de contacte