Resultats de la cerca
Es mostren 58709 resultats
Vida coetània
Ramon Llull demanant protecció al papa i als reis cristians, en un fragment de la Vida coetània
© Fototeca.cat
Història
Títol d’una biografia de Ramon Llull, escrita en llatí per un autor desconegut, probablement un religiós de la cartoixa de Vauvert (París).
La data de redacció correspon a l’estiu del 1311, i, per tant, ja havien passat alguns decennis des de la data que els biògrafs anomenen de la conversió de Ramon, cap al 1263 Segons el que diu el text llatí, Llull, vençut per les instàncies d’alguns amics seus religiosos, recontà per quins motius un mallorquí vell, laic, que era rebut per papes i per reis, que ensenyava a la Sorbona i que feia més de trenta anys que anava pel món cercant qui l’ajudés a convertir els sarraïns al cristianisme, s’havia convertit a la penitència No ha de sorprendre que la Vita digui tan poca cosa del lloc que…
les Vespres Sicilianes
Portada de l’edició original francesa (1855) de les Vespres Sicilianes de Verdi
© Fototeca.cat
Militar
Aixecament popular de Sicília contra la dominació francesa (1282), que originà la coronació, com a rei de l’illa, de Pere II de Catalunya després de la seva victoriosa intervenció militar feta a petició dels sicilians: fou l’inici de la dominació catalana de Sicília.
El govern de Carles I de Nàpols a Sicília tenia descontents els súbdits, a causa dels seus abusos i opressions Havia repartit els feus i els càrrecs principals entre els francesos i gent del partit güelf Pere II de Catalunya mantenia aspiracions al tron sicilià per raó de la seva muller Constança, filla del rei Manfred, i havia acollit a la cort molts gibellins Pere entaulà negociacions diplomàtiques amb altres gibellins destacats, com el marquès de Montferrat, i també amb Miquel Paleòleg, per mitjà de Joan de Pròixida i amb el bon acord de Gènova Així mateix, s’alià amb Castella…
Barcelona Universitari Club

Equip de la temporarada 2015-16 del Barcelona Universitari Club
© BUC
Rugbi
Club de rugbi de Barcelona conegut popularment com BUC.
Fou fundat l’any 1929 amb el nom de Rugbi Club Universitari per un grup de jugadors de diferents equips, amb Ramon Eiximeno com a president Jugà el primer partit el 25 de desembre contra la UE Santboiana i el 1930 disputà el Campionat de Catalunya El mateix any incorporà la pràctica de l’atletisme, la boxa, el tennis i l’hípica, entre altres esports, i s’incorporen a la formació la major part de jugadors de la Unió Esportiva d’Estudiants Catòlics, i l’entitat passà a anomenar-se Barcelona Universitari Club Amb la creació de la Universitat Autònoma Republicana de Barcelona, el 1931, el club…
,
So

Armes dels So
Llinatge noble originari del castell de So, al Donasà (Llenguadoc), la castellania del qual tenia pels vescomtes de Cerdanya.
Una línia romangué al Donasà, que senyorejà fins el 1711, quan Lluís XIV l’incorporà a la corona per cessió de Louis d’Usson forma francesa de So , marquès de Bonac A una altra línia pertangué Estefania de So , filla d' Arnau I de So i germana d' Arnau II de So , castlans de So i de Queragut, els quals succeí Fou casada amb Bernat de Llo o d’Alió i foren pares d' Arnau III de So mort el 1308, que el 1260 rebé del rei Jaume I les senyories d’Évol, Saorra, Estavar i Eus i la castlania de Puigbaladó i el 1266 en propietat, però sota la senyoria dels vescomtes de Castellbò, So i Queragut Tenia…
Església de Sèrbia
Església ortodoxa autocèfala, amb jurisdicció sobre diverses comunitats, generalment d’identitat sèrbia.
La cristianització de Sèrbia data del temps de Basili I de Bizanci 867-886 i, mentre que la Dalmàcia era ja cristiana des del segle VII i lligada amb el món romà, Sèrbia restà plenament vinculada al cristianisme oriental, dependent del patriarcat de Constantinoble El 1219, sota Esteve II i amb l’autorització del patriarca de Constantinoble, fou creada l’Església autocèfala de Sèrbia, el principal organitzador de la qual fou el monjo Sava, fundador també del monestir serbi de Khilandar, al mont Athos Esteve Dušan Uroš IV creà 1346 un patriarcat serbi, amb seu a Peč, però el seu primer…
Rebomboris del Pa
Història
Revolta ocorreguda a Barcelona els dies 28 de febrer, 1 i 2 de març de 1789 (amb repercussions a Vic i a Mataró), motivada pel reiterat encariment del pa.
Les males collites del 1787 i del 1788 havien provocat una forta puja del preu del blat durant els mesos de gener i febrer del 1789, alhora que les varietats més econòmiques de pa, com el pa morè, escassejaven i eren de mala qualitat En anunciar-se un nou augment de preu a partir del dia 1 de març, hi hagué un avalot popular a Barcelona la nit abans una multitud descontenta assaltà el pastim i l’incendià en bona part, alhora que s’apoderava del pa, de la pasta per a coure i dels diners al mateix temps calà foc a les barraques de venda de pa i assaltà les cases dels arrendadors de la…
Partit Democràtic
Política
Grup polític format com a Partit Democràtic-progressista per l’abril del 1849 a Madrid a partir del projecte de programa que l’ala esquerrana del partit progressista —els diputats José Ordax Avecilla, Nicolás María Rivero, Aniceto Puig i Manuel Aguilar— havia presentat pel desembre del 1848.
S'hi demanava el ple reconeixement dels drets i les llibertats individuals, el sufragi universal, la completa desamortització civil, l’aboliment de les quintes, etc Aquesta plataforma, juntament amb una política governamental molt repressiva de fet estigué sempre en la clandestinitat excepte en 1854-56, permeté al nou grup d’ésser l’únic i fràgil suport d’una àmplia gama de tendències polítiques amb progressistes, republicans i elements socialitzants, coincidents en la reivindicació d’unes llibertats democràtiques mínimes El seu primer comitè organitzador fou impulsat sobretot per Sixto…
Observatori Fabra
L’Observatori Fabra, a Barcelona
© Fototeca.cat
Astronomia
Observatori i institució científica dependent de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona.
Situat a una altitud de 413 m, en un contrafort de la muntanya del Tibidabo , a Barcelona, inicialment fou projectat al cim per Josep Domènech i Estapà i Eduard Fontserè el 1895 Construït a l’emplaçament actual sota la direcció del primer, amb l’assessorament científic de Josep Comas i Solà , l’edifici actual es deu al suport econòmic de Camil Fabra Inaugurat el 7 d’abril de 1904 pel rei Alfons XIII, en fou primer director el mateix Comas i Solà El 1912 la direcció es desdoblà i les seccions meteorològica i sísmica foren confiades a Eduard Fontserè Una part de la secció astronòmica, la…
Zenón de Somodevilla y Bengoechea
Història
Marquès de l’Ensenada.
De família noble, ingressà en la marina Després d’ocupar els càrrecs de comissari de marina de Cadis 1728 i Ferrol 1732, tingué un paper fonamental en la política italiana de Felip V i ajudà els fills d’aquest en llurs pretensions sobre Itàlia Per la seva collaboració en la conquesta de Nàpols Carles VII de Nàpols li donà 1736 el marquesat A la mort del ministre José del Campillo y Cossío 1743, Felip V li confià les secretaries d’hisenda, de guerra, de marina i d’Índies Continuà al davant de la política espanyola amb Ferran VI , des del 1746 En el terreny de la política internacional fou…
Elvir Sans i Rosselló
Literatura catalana
Historiografia catalana
Historiador i escriptor.
Vida i obra Dedicà part de la seva obra als estudis medievals, i fou un dels pocs intellectuals de la primera meitat del segle XX que parà esment en l’època musulmana Destacà també pel seu activisme cultural com a fundador i president de l’Associació per la Cultura de Mallorca, i president de la Societat Arqueològica Lulliana i del Consell Diocesà d’Acció Catòlica Fill de l’escriptora Coloma Rosselló i del polític català Narcís Sans, de jove, s’interessà per la política i milità en el partit liberal en presidí les joventuts Durant els anys de la dictadura de Primo de Rivera,…
, ,