Resultats de la cerca
Es mostren 18349 resultats
menestral
Història
Individu que professava una art mecànica i que, a l’Antic Règim, formava part d’un gremi o una confraria (a diferència dels artistes, que s’agrupaven en col·legis).
Els menestrals constituïen un estament social molt definit Durant el s XV llur participació en el govern de les ciutats fou un factor decisiu en la crisi municipal catalana A Perpinyà disposaven, des del 1449, de la plaça de cònsol cinquè A la ciutat de Mallorca, on no s’institucionalitzà la separació entre artistes i menestrals, obtingueren, el 1447, la mateixa proporció de places que els mercaders i els ciutadans al Gran i General Consell A Barcelona, on els menestrals participaven en el consell municipal des del 1257, la reforma del 1455 els atorgava trenta-dues places i un càrrec de…
Josep Maria Planes i Martí

Josep Maria Planes i Martí
© Hereus Josep M. Planes
Periodisme
Esport general
Periodista.
Considerat un dels pioners del periodisme d’investigació a Catalunya, començà la seva trajectòria periodística a El Pla de Bages de Manresa 1924 A divuit anys es traslladà a viure a Barcelona, on entrà en contacte amb el món periodístic i intellectual de la ciutat, sobretot a l’Ateneu Barcelonès, on conegué el seu inseparable amic i mestre Josep M de Sagarra Director del setmanari d’actualitat Imatges 1930 i del setmanari satíric El Be Negre 1931-36, collaborà, entre altres publicacions, a L’Esport Català 1925-27, La Noche , La Nau dels Esports des del 1929, Mirador 1929 i el…
, ,
Lluís Calvo i Guardiola
Literatura catalana
Escriptor.
Llicenciat en geografia, sobresurt per la seva producció poètica, que inclou els reculls Veïnatge d’hores 1987, premi Amadeu Oller, A contrallum 1989, premi Miquel Martí i Pol, Vida terrenal 1991, premi Miquel de Palol 1990, Jardí d’una ciutat deserta 1992, premi Salvador Espriu, de Calafell, 1991, La llunyania 1993, El món que respirava pels ulls 1996, premi JM López-Picó 1995, L’estret de Bering 1997, premi Ciutat de Palma 1996, Opus spicatum 2000, premi Maria Mercè Marçal, Omissió L’u de la u 2001, El buit i la medusa 2002, flor natural als Jocs Florals de…
,
oller | ollera
Oficis manuals
Persona que fa o ven olles i d’altres atuells de terrissa (terrissaire).
A Barcelona, l’ofici dels ollers formà part com a confraria del Consell de Cent, des de la seva formació el 1257 El gremi, organitzat el 1304 i format per ollers, gerrers i rajolers gerrer, rajoler, era sota l’advocació de sant Hipòlit Rebé ordinacions municipals els anys 1314, 1320 i 1335 Fou el primer gremi de la ciutat que establí l’examen de mestria 1389 i el 1402 obtingué nous privilegis El 1531 se'n separà l’ofici d’escudellers, el qual mantingué amb el dels ollers una sèrie de rivalitats fins al final del segle XVI Els ollers-gerrers-rajolers obtingueren ordinacions de Felip II el 1599…
Salvador Cabré i Puig
Lingüística i sociolingüística
Cristianisme
Eclesiàstic i activista social i cultural.
D’infant es traslladà a Santa Coloma de Gramenet, on la seva mare exercia de mestra Ingressà al seminari de Barcelona 1943 i es vinculà a Acció Catòlica Obrera Després de ser ordenat sacerdot, fou durant uns quants anys vicari de Barcelona L’any 1965 fou nomenat rector fundador de la parròquia dedicada a l’arcàngel Sant Miquel, al barri del Singuerlín de Santa Coloma de Gramenet, on desenvolupà una intensa tasca social entre els aleshores immigrants andalusos i extremenys Fou també molt important la seva tasca com a professor de català a la ciutat els anys del franquisme El 1988…
Enric Aguadé i Sans

Enric Aguadé i Sans
© ARXIU FAMÍLIA AGUADÉ
Excursionisme
Literatura catalana
Metge i promotor de l’excursionisme.
Llicenciat i doctorat a Madrid el 1947, exercí a la seva ciutat natal 1948-2004 i fou membre de la junta de govern del Collegi Oficial de Metges de Tarragona 1986-2000 A mitjan 1960 organitzà la primera marxa collectiva entre Reus i Montserrat 108 km L’any 1973 ingressà al Comitè Català de Senders de la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya FEEC, el qual presidí durant més de vint-i-cinc anys Els anys setanta fou un dels principals introductors dels senders de gran recorregut GR, i contribuí a la seva descripció topogràfica i senyalització De fet, el 1975, a petició de…
,
Dolors Miquel i Abellà
Literatura catalana
Poeta.
Inicià la seva trajectòria poètica amb El vent i la casa tancada 1990, premi Rosa Leveroni de Cadaqués, i continuà amb Llibre dels homes 1998 Haikús del camioner 1999 Transgredior 1999, amb fotografies de Vanessa Pey Gitana Roc 2000 Mos de gat 2002 Vents de la terra 2004, i AIOÇ 2004, premi Ciutat de Barcelona 2005 El 2006 obtingué el premi de poesia Sant Cugat a la memòria de Gabriel Ferrater amb l’obra Missa pagesa Més tard publicà Musot 2009 i La dona que mirava la tele 2010, una extensa narració en vers arran del món de la televisió i la influència que té en la societat…
,
Esteve Bonell i Costa

Esteve Bonell i Costa
© Bonell i Gil arquitectes
Arquitectura
Arquitecte.
Es formà a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona 1971, on ha estat professor de projectes 1972-2007 Des de l’any 1998, és catedràtic de l’Accademia di Architettura di Mendrisio Suïssa També ha estat professor invitat a l’escola d’arquitectura de Lausana 1983-84 i 1997-98 i de l’Escola d’Arquitectura de París Belleville 1986 i 1987 Des del 1999 treballa amb Josep Maria Gil, amb qui va crear l’estudi Bonell i Gil arquitectes Entre les seves obres sobresurten l’edifici Frègoli a Barcelona 1975, premi FAD el velòdrom de Barcelona 1984, premi FAD, projectat juntament amb Francesc…
Santa Maria del Sòl del Pont (Roda de Ter)
Art romànic
Situada dins l’antic terme de la ciutat de Roda, fou sempre una capella de camí, situada als peus del pont del Ter que travessava la strata francisca o camí de França Els seus inicis podrien estar en l’erecció d’un pedronet amb una imatge de santa Maria, al final del segle XI, quan hom acabà la construcció del pont Abans de l’any 1177 el pedró s’havia convertit en una petita capella prop de la qual es varen anar construint algunes cases A causa de la destrucció que sofrí l’any 1314 l’església parroquial de Sant Pere situada a la ciutat de Roda, a l’antic poble de l’Esquerda, el…
Joan Lluís Moraleda i Pexarchs
Música
Director i compositor català.
Vida Estudià oboè, piano i composició a l’Escola de Música de Barcelona, on obtingué diferents guardons Posteriorment es traslladà a França per ampliar els estudis d’oboè amb P Pierlot i els de composició amb T Aubin De retorn a Catalunya, treballà la direcció orquestral amb A Ros Marbà Ingressà en l’Orquestra Ciutat de Barcelona i actuà amb aquesta formació durant tretze temporades Director de diversos grups instrumentals, el 1978 es presentà al capdavant del Grup Instrumental Català i de la Coral Càrmina amb Les noces , d’I Stravinsky Del 1985 al 1992 dirigí la Cobla …