Resultats de la cerca
Es mostren 22529 resultats
Pep Bou

Pep Bou
© Adrian Harris / Institut Ramon Llull
Arts de l'espectacle (altres)
Nom amb el qual és conegut l’actor Josep Bou i Gravia.
Fundador de les companyies Pa de Ral 1978 i La Viu Viu Teatre 1981 Ja en solitari, treballà amb el professor japonès Fuji Ishimaru i creà espectacles de manipulació de bombolles i pellícules de sabó amb els quals aconseguí de configurar una poètica pròpia Bufaplanetes, Fira de Tàrrega , 1982, Sabó, sabó, Teatre Romea , 1990, Ambrossia , espectacle dedicat a Joan Brossa , 2000, Bombolles a la carta , 2000, Diàfan , 2003, Clar de llunes , 2007, i Rebufaplanetes 2009 A banda, ha presentat els espectacles amb bombolles Cèllules i Plantes 2004 i Bereshit La història més bella del…
Maurice Yaméogo
Política
Polític de Burkina.
Pertanyent a l’ètnia dels mossis , es convertí al catolicisme Membre del Reagrupament Democràtic Africà RDA, fou elegit ministre d’agricultura el 1955, president del consell de govern el 1958 —quan l’estat havia esdevingut república autònoma dins la Communauté francesa— i president de la república un any més tard En fou, doncs, el primer president, ja que la independència es proclamà el 5 d’agost de 1960 Durant el seu mandat anà prohibint gradualment tots els partits polítics del país fins que només restà el RDA El desenvolupament econòmic s’estancà i progressivament anà…
Gonzalo Queipo de Llano y Sierra
Història
Militar
Militar castellà.
Oficial de cavalleria, feu carrera en les guerres de Cuba i el Marroc Ja general, s’enemistà amb Primo de Rivera i per això fou objecte de represàlies, passat a la reserva i empresonat durant tres mesos Rebellat el 15 de desembre de 1930 a Cuatro Vientos, s’exilià fins l’abril del 1931 Rehabilitat per la República, capità general de Madrid i després cap del Cuarto Militar del president, conservà la fidelitat fins a la cessació del seu consogre, Alcalá-Zamora Inspector dels carrabiners, s’aixecà contra el govern el 1936 i s’apoderà de Sevilla, des d’on feu una sèrie d’emissions…
Victòria Peña i Nicolau
Literatura catalana
Poeta.
Germana de Pere d’A Peña i casada amb Miquel Victorià Amer , residí a Barcelona Conreà des de molt jove la poesia en castellà, collaborà a El Genio de Víctor Balaguer, que la inclogué a l’antologia Pensil del bello sexo 1845, i un recull dels seus poemes fou publicat al volum Poesías 1855 Participà assíduament als Jocs Florals de Barcelona, on obtingué un accèssit ja el 1859 amb Enyorança , i hi fou premiada encara en diverses ocasions 1865, 1873, 1880 i 1883, com també en altres certàmens Collaborà a La Renaixença , Lo Gai Saber , Calendari Català i Museo Balear , on deixà…
,
Pere Joan Matoses
Educació
Gramàtica
Mestre de gramàtica.
El 1474 era estudiant d’arts i el 1492 era ja mestre en arts i tenia escola a Barcelona El 1486 figura com a beneficiat de Santa Maria del Pi, i el 1507 de Santa Maria del Mar i rector d’Olost Preparà per a la impremta o corregí —intervenint-hi potser com a editor— diversos texts gramaticals, el primer dels quals fou la gramàtica llatina de Bartomeu Mates , famosa per la data 1468, tan discutida, de la seva impressió, la qual seguí la d’Aleius Donatus 1500 i el Doctrinale d’Ade Villadei 1502 El 1495 fou vençut per Joan Ferrer per al càrrec de lector de gramàtica a les escoles de…
Adolf Mas i Ginestà

Adolf Mas i Ginestà
© Fototeca.cat
Fotografia
Fotògraf.
Centrat en la fotografia d’obres d’art, els primers testimoniatges que se’n conserven daten de 1900-02 Freqüentà les tertúlies d’Els Quatre Gats Mogut pel seu gran interès per l’arqueologia, el món medieval i el del Renaixement, el 1918 començà la formació de l’Arxiu Mas La Mancomunitat de Catalunya i l’IEC li encarregaren una campanya fotogràfica per Catalunya Després del 1920 amplià les seves activitats per tot Espanya, en campanyes promogudes per diverses entitats dels EUA Gràcies al seu arxiu fotogràfic, remarcable també per l’organització que en facilita la consulta, així com pel seu…
Ignacio de Luzán
Història
Escriptor i erudit.
D’infant residí a Barcelona, i després passà a Mallorca i a Itàlia, on es doctorà en lleis Hi establí contactes amb els erudits i els salons de lletraferits de l’època A la darreria de la seva vida fou secretari d’ambaixada a París Escriví poemes en italià i castellà, un tractat d’ètica Dei principii della morale , el discurs acadèmic Rendimento di grazie a Nostro Signor Gesù Cristo i la seva obra més important, la Poética o reglas de la poesía en general y de sus principales especies 1737 L’obra recull els resultats de la seva tasca anterior, ja publicats parcialment a Itàlia…
Bohumil Hrabal
Literatura
Escriptor txec.
Estudià dret i exercí ocupacions diverses Censurat per les autoritats socialistes, el seu primer llibre no fou publicat fins el 1963 En la seva obra, dominada per l’absurd i el sentit de l’humor, conflueixen la tendència popular de Hasek i la complexitat de Kafka Entre les seves novelles sobresurten Ostre slevadoné vlaky ‘Trens rigorosament vigilats’, 1965, de la qual el 1966 hom féu una versió cinematogràfica, Inzerat na dum, ve kterém uz nechci bydlet ‘Anunci d’una casa on ja no vull viure’, 1965, Obsluhoval jsem anglickehó krále ‘Jo he servit el rei d’Anglaterra’, 1971, Prílis…
Antonio Fogazzaro
Literatura italiana
Escriptor italià.
Mentre estudiava a Torí 1860-64 experimentà una profunda crisi religiosa, reflectida en tota la seva obra Les seves primeres produccions foren Miranda 1847 i el recull Valsolda 1876, poemes, les novelles Malombra 1881 i Daniele Cortis 1885 i el recull Fedele ed altri racconti 1887, on ja apareixen els temes de les seves millors novelles els ambients aristocràtics i els contrasts sentimentals de les ànimes elevades, la barreja de religió i de sensualitat i la temptativa de conciliar la fe amb la ciència, especialment amb la teoria de l’evolució, i Il mistero del poeta 1888 La seva…
Yĕhudà ha-Leví
Literatura
Escriptor i metge jueu.
Educat a diverses ciutats andalusines, el 1100 s’establí a Toledo, llavors ja sota domini cristià, on exercí la medicina Tornà a residir a Còrdova, i el 1140 emprengué viatge a Palestina És autor d’una vasta producció, tant en hebreu com en àrab En hebreu destaca l' Himne de la creació Qĕdušà , una part del qual s’inspira en la Corona reial d’Avicebró, entre nombroses poesies religioses i profanes, diverses de les primeres de les quals foren incorporades a la litúrgia sefardita Cal esmentar-lo també com el creador del gènere poeticoreligiós centrat en el tema del retorn a Sió, d…