Resultats de la cerca
Es mostren 1663 resultats
Arcavell
Poble
Poble del municipi de les Valls de Valira (Alt Urgell), situat a 1.142 m d’altitud, al vessant de ponent del bony de Quíxol, més d’un quilòmetre a l’esquerra de la Valira.
L’antic terme és accidentat amb la serra d’Arcavell , que s’estén entre el pic de Caborreu 2 229 m i el turó del Pradal i és travessada al coll de Bolariu per la pista forestal d’Estamariu i pel coll d’Arcavell , pel camí de Bescaran a Arcavell Les cases s’esglaonen pel pendent, amb teulats de llicorella a doble vessant i parets de pedra L’església parroquial de Sant Andreu és d’una sola nau amb transsepte l’absis, semicircular, és cobert amb volta de quart d’esfera s’hi obren dues finestres de mig punt Al capdavall de la nau, sobrealçada, tocant a la façana, s’adossa el campanar de torre,…
Sant Pere d’Aós de Civís (Anserall)
Art romànic
Situació Església molt transformada en la seva capçalera, que conserva encara restes de l’absis semicircular i els murs, amb finestres d’època romànica, a la qual s’afegí el porxo, recentment restaurat ECSA - JA Adell El poble d’Aós és situat sobre un petit turonet a la part de tramuntana del terme municipal, on conflueixen O el riu d’Aós, o de Saturia, amb els torrents d’Avellà i d’Enclar Queda al mig de la vall de Saturia al peu de la serra d’Enclar, que fa de termenal de les parròquies d’Aós i Andorra L’església parroquial és situada al cim del poble Mapa 34-9182 Situació…
Dret 2018
Dret
El 2018 es va celebrar el 70è aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans aprovada per l’Assemblea General de les Nacions Unides © UN Photo El context jurídic mundial durant el 2018 va estar caracteritzat per la revifada de les opcions polítiques populistes i autoritàries Brasil, Hongria, Polònia, Itàlia, etc i l’accentuació de plantejaments unilaterals en la geoestratègia mundial Estats Units d’Amèrica Les conseqüències d’aquest fet van ser especialment negatives per a la garantia dels drets fonamentals dels sectors socials més desfavorits l’augment dels morts i desapareguts a la…
consell
Història
Sessió d’un consell, especialment municipal.
En alguns consells municipals anteriors als decrets de Nova Planta, com el de Tortosa, era anomenada capítol El consell és ordinari quan hom el celebra segons una determinada periodicitat i hi tracta un ordre del dia prèviament establert, i és extraordinari quan el celebra per raons d’urgència o d’interès especial i el circumscriu als assumptes que l’han motivat Sovint els consells ordinaris reben una denominació relacionada amb el dia o època que tenen lloc o bé amb el motiu principal de la sessió, com són, a Andorra, als consells de comú, el Consell dels Innocents presa de…
Galceran de Pinós
Història
Noble.
Era senyor dels castells i les baronies de Pinós Galceran IV de Pinós , Vallmanya, Tàrrega, Gaià, Sant Jaume, l’Espà, Gósol, Saldes, Quer Foradat, Llo, Gisclareny, Alguaire, Albesa, Lillet, la Guàrdia, Talteüll i Fórnols, aquest empenyorat a Galceran per la comtessa Aurembiaix d’Urgell, i els llocs de Bagà, Gavarrós, Brocà, Barrat, Vilanova, la vall de la Vansa i diversos béns als Prats i a la Manresana i als castells de Josa, Sant Martí dels Castells, Cava, Ansovell i Queralt Era fill de…
Agrupació de Colles de Geganters de Catalunya
Folklore
Entitat creada el 1984 per 27 colles de geganters arran de la celebració a Sallent (Bages) d’unes jornades per a fomentar les relacions entre grups geganters.
La seu és a Sant Feliu de Llobregat Baix Llobregat Té com a objectius vetllar pel manteniment de la imatge, els costums i les tradicions que representen els gegants , posar fi a la manca de lligam entre les colles geganteres i donar a conèixer arreu aquesta tradició, una de les més antigues i arrelades a Catalunya La seva festa anual més important és la Ciutat Gegantera, un acte itinerant que concentra una gran quantitat de gegants en una mateixa població La primera fou Sallent, el 1985, i des d'aleshores llevat del 1996, que no se celebrà cada any s'ha designat una ciutat diferent Altres…
Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes
Organisme científic que té la finalitat d’aplegar els qui s’interessen arreu del món per la llengua i la literatura catalanes i de fomentar tant com sigui possible les diverses manifestacions de la cultura d’expressió catalana.
Nasqué oficialment a Cambridge el 1973, però els seus orígens remunten al 1968, arran de la celebració a Estrasburg d’un colloqui sobre ligüística catalana A causa de la conjuntura política, no fou legalitzada a l’Estat espanyol, sinó que té la seu teòrica a Amsterdam i fou reconeguda de bon començament per la reina d’Holanda N'han estat presidents Antoni M Badia i Margarit 1973-76, Germà Colon 1976-82 i Arthur Terry a partir de l’octubre del 1982 La seva activitat més important ha estat l’organització de colloquis internacionals sobre llengua i literatura catalanes, que s’han reunit a…
Castell d’Arfa (Ribera d’Urgellet)
Art romànic
Arfa és un antic terme, annexat des del 1968 al municipi del Pla de Sant Tirs La vila d’Arfa és esmentada com a Assoa en l’acta de consagració de la Seu d’Urgell En altres documents apareixen els topònims Assua, Asova i Asfa No sembla gaire segur que abans del segle XIII existís el castell d’Arfa, ja que en l’acord dels pariatges d’Andorra del 1278 entre Roger Bernat, comte de Foix i vescomte de Castellbò, i Pere Urtx, bisbe de l’església d’Urgell, es diu que a la Rocha de Asfa , el bisbe només podrà erigir una força si pot demostrar que els predecessors del comte l’assignaren a…
Orfeó de Sants
Música
Entitat coral catalana.
Fou fundat a Barcelona el 1901, arran d’una actuació de l’Orfeó Català al Teatre del Cercle de Sants, i promogut pels ambients catalanistes El seu fundador i primer director fou Estanislau Mateu, a qui succeïren Llorenç Carbonell, Manuel Bosser i Normand Solé Del 1926 al 1958 n’assumí la direcció Antoni Pérez Moya, el qual seguiren Elisard Sala -fins el 1964- i Enric Ribó -fins el 1982- Des d’aquest darrer any, la direcció de la formació és a càrrec de Montserrat Tous i Alsina El seu repertori inclou les cançons tradicionals catalanes i la música coral universal des del Renaixement fins als…
Henry George
Economia
Economista nord-americà.
Autodidacte i gran viatger, alternà, després del 1860, els estudis econòmics amb la divulgació periodística i amb el treball al partit demòcrata Influït pels fisiòcrates, estudià els clàssics, especialment la teoria de la renda de Ricardo, sobre la base dels quals elaborà, en l’obra Progress and Poverty 1879, una defensa de l’impost únic sobre la propietat de la terra i l’eliminació dels impostos sobre el treball i el capital, amb l’objectiu d’evitar la font de conflictes i de crisis econòmiques També publicà, entre altres obres, Social Problems 1883, Protection or Free Trade 1886, The…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina