Resultats de la cerca

Doctor en filologia catalana, és professor de literatura catalana contemporània a la Universitat daAlacant El seu interès investigador s’ha centrat en la literatura d’escriptores del s XX En aquest sentit ha publicat els estudis Els personatges i el medi en la narrativa de Mercè Rodoreda 1996 i Començar a escriure la construcció dels primers relats de Mercè Rodoreda 1932-1938 2002 Ha antologat contes d’Isabel-Clara Simó 1999, Maria Mercè Roca 2001, Carme Riera 2003, Maria Antònia Oliver 2003 i Víctor Català 2004 Com a novellista també hi ha un estudi de la psicologia femenina en els seus…

Estudià al Conservatorio di Santa Maria di Loreto de Nàpols i el 1756 estrenà la seva primera òpera Le deluse accortezze a Roma, ciutat on visqué fins el 1763 Es traslladà a Londres, on desenvolupà una intensa activitat com a compositor d’òpera i música instrumental i organitzador de concerts, i també ocupà el càrrec de director del King’s Theatre la temporada 1775-76 Conegué JCh Bach, de qui fou mestre i collaborador Encara que M Vento experimentà un notable èxit de públic per les seves òperes, a Anglaterra foren molt valorades les seves lessons sonates per a clavicèmbal amb acompanyament…

Estudià al Conservatori de Sant Petersburg Seguí el sistema dodecafònic i la tècnica serial Formes en l’air , 1915 El 1918 fou nomenat comissari de música, càrrec que encara tenia quan abandonà Rússia per anar a Berlín el 1921 El 1924 s’establí com a exiliat a París, on feu amistat amb I Stravinsky Al cap de gairebé vint anys, el 1941, s’installà als EUA El seu estil evolucionà des de l’atonalisme fins a fórmules neoclàssiques, com en el cas de la Toccata per a piano 1924 o A Little Chamber Music 1932 La seva preferència pels registres greus és clara en el Concerto spirituale…

Fou un dels pianistes contemporanis de F Chopin que fruïren de més renom en el seu moment Fill d’un organista de Luimneach, estudià teologia i la seva formació musical fou, durant força temps, bàsicament autodidàctica Quan s’establí a París 1826, però, començà a estudiar piano amb F Kalkbrenner i harmonia i contrapunt amb FJ Fétis Des del 1843 visqué a Londres, tot i que visitava assíduament París, on aviat fou reconegut com un dels millors pianistes del seu temps La seva tècnica interpretativa era similar a la de Chopin flexible, clara i de pulsació suau Mantingué una estreta…

Estudià amb F Lachner composició i HLS Mortier de Fontaine piano A partir del 1866 treballà a Munic, Würzburg i Viena com a ajudant de direcció, organista i director de cor Entre el 1872 i el 1878 fou kapellmeister de la cort de Mannheim i realitzà les seves primeres interpretacions com a director d’òpera Posteriorment treballà en el Frankfurt Stadttheater i el 1879 succeí Hans von Bülow com a kapellmeister de la cort de Hannover A causa d’una malaltia mental, el 1887 hagué de ser ingressat en un sanatori Collaborà amb Clara Schumann en l’edició de les obres completes de Robert…

" Oriundus ville de Res, Regni Alemanie, archiepiscopatus Colonie, magister organorum civitatis Valentiae " Aquestes són les úniques indicacions del seu origen que han transmès els documents dels seus orgues Entre els més importants, bastí els de Santa Clara 1448-49, Santa Creu 1449-50, Sant Domènec 1450, de la catedral 1460-1468, Santa Caterina 1469 i Sant Joan del Mercat 1470, tots ells a València També treballà a Xàtiva, Alzira, Moya Conca i Gandia Sobresurt espectacularment el de la seu valenciana amb els seus cinc teclats, la cadireta, l’orgue de dalt, el tub major de vint-i…

Fill d’Agripina i Cneu Domici Ahenobarb -el seu nom original era Luci Domici Ahenobarb-, fou adoptat per l’emperador Claudi en casar-se aquest amb la seva mare De ben petit mostrà una clara inclinació per la música Rebé una bona educació, estudià grec i tingué com a tutor Luci Anneu Sèneca Era un bon estudiant, escrivia poemes i sembla que prengué part en una competició de cant a Roma Els documents escrits deixats per Corneli Tàcit, Suetoni i altres donen testimoni de la perseverança i l’entusiasme de Neró per la música i també de la seva veu pèssima Sentia una gran passió per la…

Inicià la seva formació musical al conservatori de la seva ciutat natal amb Karol Mikuli, el qual l’acompanyà en el seu concert de debut, que oferí quan només tenia deu anys Prosseguí els estudis a Viena, on la seva família s’havia traslladat el 1875 Entre el 1876 i el 1878 rebé lliçons de Franz Liszt a Weimar i a Roma A la capital austríaca estudià filosofia en 1880-86, anys durant els quals deixà de banda la formació pianística El 1884 reprengué la trajectòria com a concertista, amb gran èxit L’any següent actuà a Londres i en 1888-89 feu una gira pels Estats Units amb l’aleshores jove…

Començà a estudiar música de molt jove i ben aviat mostrà una clara preferència per la direcció El 1776 formava part del personal del teatre de Maastricht Es traslladà a Brusselles el 1780 per dirigir l’orquestra del Théâtre de la Monnaie Del 1782 al 1783 fou director musical i de l’orquestra del teatre de Gant, el 1786 treballà a Lieja i el 1787 ho feu a Amsterdam A partir del 1790 tornava a ésser a Brusselles Quan el 1794 les tropes franceses ocuparen aquesta ciutat, la companyia del teatre s’exilià a Ham burg El 1799 fixà la seva residència a Sant Petersburg, on dirigí a la cort i també la…

Arribà a Salzburg l’any 1721, i cinc anys després ja era quart organista de la catedral, de la qual arribà a ser mestre de capella El 1749 obtingué el mateix lloc a la cort, càrrec que conservà fins a la mort Leopold Mozart valorà molt positivament l’obra d’Eberlin en una publicació del 1757 sobre la vida musical salzburguesa L’any 1761 el seu oratori Sigismundus Hungariae rex fou interpretat en homenatge a l’arquebisbe, ocasió per a la qual comptà amb cent quaranta-sis músics i cantaires, entre els quals hi havia WA Mozart Eberlin gaudí d’un ampli reconeixement, i la seva influència en la…