Resultats de la cerca
Es mostren 1213 resultats
Josep Segura i Barreda
Historiografia catalana
Historiador i sacerdot.
Vida i obra Persona amb una arrelada cultura clerical i d’adscripció política carlina, fou contrari a tot el que significà el nou règim liberal durant la primera guerra, fugí de la comarca i es refugià a Cadis, abans de tornar a València i Tortosa per concloure la seva formació sacerdotal i ser ordenat el 1838, en el bàndol carlí La publicació, el 1868, de la seva monumental obra Morella y sus aldeas Corografía, Estadística, Historia, Tradiciones, Costumbres, Industria, Varones Ilustres, etc de esta antigua población y de las que fueron sus aldeas , en 3 volums reed facs per l’Associació d’…
salvació
Filosofia
Religió
Cristianisme
Estat (conegut generalment com a ofert a l’home, bé que també com a assolible per aquest mateix) en què l’ésser humà —com a individu personal o com a col·lectivitat— ateny la seva plena identitat, alliberat del mal i molt sovint de la mateixa mort i com a transformat —en el món, més enllà d’aquest o juntament amb ell— en la seva pròpia realitat, d’una manera definitiva, sia actualment i de fet o en esperança.
La història comparada de les religions palesa la impossibilitat d’una definició unívoca i rígida de la idea de salvació Així, hom pot distingir, d’una banda, entre les religions anomenades cosmològiques en què és accentuat el caràcter naturalisticobiològic —fertilitat de la terra i del gènere humà, salut, felicitat sexual, etc — del contingut de la salvació, només indirectament o remotament vinculada al fet moral, les religions dites urbanes en què la moral —com a defensa de la societat— és fonament decisiu de la salvació, entesa com a ordre i prosperitat socials la garantia dels quals és el…
salm
Música
Composició poètica de caràcter religiós, d’origen hebreu, destinada a ser cantada en celebracions cultuals, tant en la litúrgia sinagogal jueva com en la cristiana.
El terme es refereix concretament a les 150 peces que integren el Llibre dels Salms o Saltiri , un dels textos que formen part de la Bíblia El mot prové del grec psalmós , que és al seu torn una traducció de l’hebreu mizmor , que significa cant o poema acompanyat d’un instrument de corda pinçada o saltiri Una bona part dels salms fou composta en temps dels reis segles X-VI aC, bé que n’hi ha alguns d’anteriors els més recents poden ser dels segles IV-II aC El Llibre dels Salms fou aplegat probablement amb vista al culte sinagogal segle V aC Des del punt de vista literari, un salm consta d’un…
música armènia
Música
Art musical desenvolupat pel poble armeni, especialment a partir de la cristianització d’Armènia, entre els segles III i IV.
Música culta La tradició musical armènia es remunta al segle VI dC Durant el segle IV dC, Armènia s’havia convertit en el primer estat oficialment cristià, i a partir del segle VI la seva església desenvolupà una tradició liturgicomusical pròpia coneguda amb el nom de cant armeni Aquest repertori musical litúrgic, format principalment per himnes i que té una notable inspiració bizantina, ha estat conservat sobretot en el recull de poesia i música armènies anomenat Šarakan , començat al segle IV i enriquit especialment a les èpoques més brillants segles VII i XII-XIV Les successives…
,
Joaquín Costa y Martínez
Història
Literatura
Política
Escriptor i polític.
El 1852 es traslladà a Graus, on assistí a l’escola i féu de pagès, fins que a 17 anys se n'anà a Osca, on treballà com a criat i en altres oficis, tot continuant els estudis El 1870 inicià estudis universitaris a Madrid, i, en 1872-75, es llicencià i es doctorà en dret i filosofia i lletres Fins aquell moment la seva vida havia estat una lluita constant contra la pobresa, la malaltia i la manca de suport afectiu Molt influït pel krausisme, després també ho fou per l’historicisme alemany, mentre que políticament es declarava “republicà federalista de bona fe”, i religiosament havia esdevingut…
Joan Evangelista Vilanova i Bosch

Joan Evangelista Vilanova i Bosch
© Monestir de Montserrat
Cristianisme
Historiografia catalana
Monjo benedictí i teòleg.
Vida i obra Cursà els primers estudis i el batxillerat en institucions públiques i ingressà en el monestir de Montserrat 1944, on feu la professió —simple 1946 i solemne 1949—, estudià teologia i fou ordenat prevere 1952 Al Pontifici Collegi Benedictí de Sant Anselm Roma completà els seus estudis i es doctorà en teologia 1957 amb la tesi Regula Pauli et Stephani Edició crítica i comentari 1959, que li mereixé el premi Duran i Bas IEC, 1962 Professor de teologia al clericat de Montserrat 1958-2000 i professor ordinari a la Facultat de Teologia de Catalunya 1968-97 i al Centre d’Estudis…
,
Llorenç Riber i Campins
Llorenç Riber i Campins
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Escriptor.
Vida i obra De família modesta de procedència ciutadana, després d’uns primers estudis a l’Escolania de Lluc a partir del 1892 passà el 1895 al seminari de Mallorca, on aviat es dedicà a la poesia El 1900, el bisbe Campins el nomenà patge seu, i obtingué premis importants a certàmens i jocs florals a partir del 1903 Ordenat de sacerdot el 1905, aquell mateix any fou nomenat catedràtic de retòrica i poètica i perfecció de llatí al seminari Entusiasta del moviment catalanista —ja de seminarista ajudà Antoni M Alcover en l’Obra del Diccionari—, collaborà activament a la revista literària Mitjorn…
,
campana

Secció d’una campana
© Fototeca.cat
Música
Instrument idiòfon de percussió, fet de metall, generalment de bronze, i que té la forma d’un vas rodó, d’amplària creixent devers la boca, el qual va suspès boca avall i sona quan les seves parets són percudides per un batall a l’interior o per un martell a l’exterior.
La campana, que es troba ja en totes les civilitzacions antigues a partir de les de l’Orient Mitjà, ha estat utilitzada al llarg de la seva història per a senyals cultuals, festius, de dol, de perill, de les hores, de convocatòria, etc Amb finalitat musical, ha constituït conjunts capaços de formar un dibuix melòdic carilló Generalment les grans campanes són suspeses en llocs alts torres i altres construccions especials campanar En aquest darrer cas, a les campanes de batall, la percussió és obtinguda generalment en tibar una corda, l’esforç de la qual és transmès mitjançant una politja a…
Cartago
Ruïnes de la ciutat de Cartago
© Fototeca.cat
Ciutat
Ciutat antiga situada a 17 km de la Tunis actual.
Fou la capital de l’estat cartaginès fins a l’any 146 aC, i després ciutat romana important Originàriament fou una colònia fenícia fenici, fundada, segons la tradició, l’any 814 aC per la llegendària Dido o Elisa, que havia fugit de Tir Deixant de banda la llegenda, no hi ha cap dubte que Cartago fou filla de Tir Entre el 1972 i el 1992 s’hi desenvolupà, sota el patrocini de la UNESCO, una campanya internacional Alemanya, Canadà, Dinamarca, França, Gran Bretanya, Itàlia, EUA, Suècia, Tunísia d’excavació de la ciutat púnica i romana, seriosament amenaçada per l’expansió de la ciutat de Tunis…
Pau Milà i Fontanals
Pintura
Art
Història
Pintor i teòric de l’art.
Vida i obra Germà del filòleg i escriptor Manuel Milà i Fontanals , fou un dels introductors a Catalunya de l’escola pictòrica cristiana dels natzarens Fill i hereu d’hisendats de l’Alt Penedès, assistí durant cinc anys 1820-25 a les classes organitzades per la Junta de Comerç a la Llotja de Barcelona Pensionat per l’Escola de Nobles Arts, s’establí a Roma entre el 1831 i el 1841 per continuar la seva formació pictòrica Deixeble de Tommaso Minardi, a Roma adoptà les bases teòriques del purisme dels natzarens, al qual respon la seva escassa obra pictòrica i els nombrosos dibuixos conservats …
, ,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina