Resultats de la cerca
Es mostren 1236 resultats
música del monestir de Santo Domingo de Silos
Música
Música desenvolupada al monestir benedictí de Santo Domingo de Silos (Castella i Lleó).
Fou fundat a mitjan segle X pel comte Fernán González i renovat per l’abat Domingo Manso, monjo de San Millán de la Cogolla m1073 Santo Domingo centrà les seves tasques en la litúrgia i el conreu de l’espiritualitat, tot impulsant l’activitat del seu escriptori D’aquest monestir procedeixen gran part dels manuscrits litúrgics del ritu hispanomossàrab que s’han conservat, entre els quals destaquen tres libri mistici del segle X British Library, Add Mss 30844-30846, un antifonari fragmentari del segle XI British Library, Add Ms 11695 i un himnari del mateix segle British Library,…
música del monestir de Sant Cugat del Vallès
Música
Música desenvolupada a l’abadia benedictina de Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental).
Els seus orígens són confusos, i se situen cap al 878 El moment de màxima activitat es pot fixar entre els segles XI i XII, quan serví d’alberg als comtes de Barcelona i de lloc d’assemblea a juristes i legisladors A mitjan segle XIV entrà en decadència, i el 1844 fou exclaustrat Els manuscrits musicals procedents del monestir que s’han conservat són pocs, i la majoria es troben dipositats a l’Arxiu de la Corona d’Aragó En destaquen el Ms Sant Cugat 3, un leccionari del segle XI que conté les Lamentacions del profeta Jeremies en notació catalana el Sant Cugat 47, un sacramentari i missal del…
Mare de Déu de Llinars (Benavarri)
Art romànic
Les llegendes sorgides entorn de la fundació d’aquesta església parlen d’un origen visigòtic, de la invasió musulmana i del posterior establiment en aquest indret de monjos benedictins En realitat, segons les notícies documentals que s’han localitzat Santa Maria de Llinars fou primitivament una mena de santuari que tenia una comunitat mixta de donats i servents D’acord amb la seva situació al peu del camí del Coll, una important via de comunicacions a l’època, la finalitat principal de la casa de Llinars era proporcionar hospitalitat als viatgers, pelegrins i traginers de tota mena La primera…
Santa Maria del castell de Cornudella (Areny de Noguera)
Art romànic
Situació Ruïnes del sector de capçalera d’aquesta capella situada al bell mig del tossal del castell ECSA - J Bolòs Les restes d’aquesta església són al bell mig del tossal del castell, vers ponent de la carena Mapa 32-11 251 Situació 31TCG066853 L’itinerari per a arribar a l’església és el mateix que el descrit en la monografia anterior JBP Història Les referències que tenim d’aquesta església són pràcticament nulles L’únic esment possible és una referència segons la qual el 1061 el monjo Guitart, en compliment de la darrera voluntat del seu oncle el prevere Baró, que havia mort…
Castell de Suert (el Pont de Suert)
Art romànic
Una de les primeres referències del castell de Suert data de l’any 956, quan Quint, en professar com a monjo al monestir de Santa Maria de Lavaix, li féu diverses donacions, entre les quals hi havia un conjunt de terres i vinyes situades al castro , al lloc dit Just, i diversos camps a Fabregada, a Espoliar i a la villa de Sueix Poc temps després, essent ja abat, Quint cedí al cenobi de Lavaix uns molins amb llurs aqüeductes i el molinar que es trobava subtus castello Alguns autors han volgut veure en aquestes notícies una referència al castell de Lavaix i no al de Suert L’any…
Sant Pere Desvim o del Vim (Argençola)
Art romànic
Capella que cal considerar desapareguda o almenys no clarament identificada, situada a la frontera entre els actuals municipis de Santa Coloma de Queralt Aguiló i Argençola Clariana La coincidència de titular i de topònim entre aquesta capella i la de Sant Pere Desvim, de l’antic terme de Miralles i ara del municipi de Veciana, ha fet suposar que es tractava d’una sola església, però la seva sovintejada repetició, amb la fixació dels seus límits, entre la vella documentació de Sant Cugat del Vallès esvaeix tot dubte i fa pensar en l’existència de dos Sant Pere del Vim o Desvim El cartulari de…
Sant Esteve de Breses (Mosset)
Art romànic
El lloc de Breses —aigua avall de Corbiac, vora la riba dreta de la Castellana i prop dels límits amb Campome— és esmentat l’any 1019 en una escriptura per la qual Oliba, abat de Sant Miquel de Cuixà, retornà a Guillem i als seus germans Sunifred, Miró, Guifré i Ramon, un alou “ qui est in comitatu Confluente, in valle Mosseti, in villa Bredes et in aiacenciis et terminibus eius ” segons explicita el document, aquest alou havia pervingut als dominis de Cuixà amb el monjo Deià, germà de Guillem i dels altres, per herència Tanmateix, altres autors apunten la possibilitat que l’alou…
Castell de Tarrés
Art romànic
El primer esment del castell de Tarrés és de l’any 1126, en què Ramon de Boixadors, feudatari del comte de Barcelona, juntament amb la seva muller Ermessenda i llurs fills, concedí a un grup de pobladors diverses terres al castell de Tarrés L’any 1149, poc abans de la capitulació de Lleida, el comte de Barcelona Ramon Berenguer IV concedí a Ramon de Boixadors i a la seva muller una terra erma al lloc de Tarrés amb la condició de construir-hi una fortalesa i repoblar el terme A partir d’aleshores, Ramon de Boixadors apareix concedint diverses quadres i llocs del terme de Tarrés a diferents…
Enric Borràs i Oriol
Enric Borràs i Oriol en la seva caracterització del Manelic de Terra Baixa, d’Àngel Guimerà
© Fototeca.cat
Teatre
Actor.
Fill d’un traginer, ajudà el seu pare en el negoci Malgrat una certa oposició paterna, inicià la carrera professional, cridat per l’empresari i director Antoni Tutau, amb el qual actuà dos anys Estigué també amb la companyia d’Antonio Vico, i la qualitat de les seves interpretacions motivà que el 1890 pogués estrenar Rei i monjo al costat del primer actor Teodor Bonaplata La seva creació del personatge Manelic de Terra baixa , el 1897, fou, però, la que li suposà una consagració sorollosa i definitiva Considerat l’actor català més representatiu de l’època, del 1901 al 1904…
monestir de Sant Genís de Fontanes
Llinda de la porta del monestir de Sant Genís de Fontanes
© Fototeca.cat
Abadia
Abadia benedictina situada al municipi de Sant Genís de Fontanes (Rosselló), a la plana, entre el Tec i la serra de l’Albera.
El fundà el monjo Sentimir al principi del segle IX El seu successor, l’abat Assaric, el 819 obtingué de Lluís el Piadós un precepte d’immunitat i protecció per al seu monestir El 888 s’hi celebrà un sínode per a tractar de la deposició de l’intrús Esclua d’Urgell El monestir fou destruït abans del 980 per una invasió de pirates àrabs o normands i reconstruït el 981, segons diu un nou precepte del rei Lotari El 1068 el comte Gausfred II de Rosselló li confirmà les dotacions i antics privilegis reials i el prengué sota la seva protecció El 1507 fou unit a Montserrat i regit des d’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina