Resultats de la cerca
Es mostren 11251 resultats
tutsi
Etnologia
Individu d’un poble etiòpid originari de la zona del Nil que al segle XIV envaí la regió compresa en els actuals estats de Ruanda i Burundi.
S’imposaren als autòctons, els hutus hutu o rundi, i als twa poble pigmeu, amb els quals, no obstant això, comparteixen estretes afinitats lingüístiques els tutsis adoptaren la llengua dels hutus, del grup bantú i culturals ruanda Els tutsis són el grup més meridional dels etiòpids i són famosos per llur estatura, excepcional, i per llurs danses La forma de vida tradicional dels tutsis es basava en la ramaderia nòmada i la guerra Formaven reialmes amb una organització de tipus feudal, al capdamunt de la qual un rei o mwami totpoderós recolzava sobre una aristocràcia formada pels…
Tredòs
Tredòs
© Fototeca.cat
Poble
Poble (1.348 m alt.) del municipi de Salardú (Vall d’Aran), a la dreta de la Garona de Ruda, aigua avall del seu aiguabarreig amb l’Aiguamòg.
El pont d’Era Capèla, de pedra, l’uneix a l’altra banda del riu, on hi ha un petit veïnat La seva església parroquial de Sant Esteve fou substituïda per la de Cap d’Aran, romànica, antic santuari, que es troba enlairada al N de la població Fou municipi independent fins el 1952, que fou unit al de Salardú Avui forma una entitat local menor amb junta administrativa pròpia L’antic terme comprenia el pla de Beret, on hi ha l’estació d’esports d’hivern de Vaquèira A migdia del nucli es troba l’establiment termal dels Banhs de Tredòs, d’aigües sulfuroses i sòdiques, a 30°C, avui tancades, i el bell…
Pruit
Pruit
© Fototeca.cat
Poble
Poble (949 m alt.) del municipi de Rupit i Pruit (Osona), centrat per l’església parroquial de Sant Andreu, esmentada el 1134, que conserva una nau romànica acabada amb un gran cos d’edificació i un campanar del segle XVIII.
El lloc, esmentat ja el 955, pertanyia als antics vescomtes d’Osona i sempre estigué unit al castell i jurisdicció de Rupit en canvi, el poble i parròquia de Sant Llorenç Dosmunts, creada el 1154 i convertida en sufragània de Sant Andreu al segle XIV, era dels vescomtes de Cabrera Formà municipi independent fins el 1978 i comprenia també les grans masies del Bac de Collsacabra i de les Viles, el veïnat de Coll de Pruit, la Devesa i la masia i església de Comajoan
Montortal

Aspecte de l'església parroquial de Montortal
© Vicenç Salvador Torres Guerola
Poble
Poble del municipi de l’Alcúdia (Ribera Alta), que forma un enclavament (1,65 km2) al S del sector principal (del qual és separat pel municipi de Guadassuar), a l’esquerra del barranc de Montortal (o Sec, o de Prada), afluent del riu dels Ullals per l’esquerra.
El lloc, antic castell del terme d’Alzira, fou poblat per cristians vells des del 1413 fou erigit en parròquia el 1535 Li fou agregada l’antiga parròquia de Ressalany Fou centre del marquesat de Montortal L’any 1842 el poble fou agregat al municipi de l’Alcúdia
Beget

Vista de Beget
© C.I.C - Moià
Poble
Poble del municipi de Camprodon (Ripollès), a la vora del riu del seu nom, a la confluència amb la riera provinent de Can França.
Situat a l’extrem oriental del Ripollès, l’antic terme municipal ocupava una bona part de la capçalera del riu de Beget amb el seu afluent, la riera de Salarsa A migdia, pertanyia al terme una bona part de la serra i el puig de Bestracà 1044 m Hi ha boscs d’alzines i roures i, a les obagues, faigs són importants les zones de prats i pastures, especialment a Rocabruna i al coll de Malrem El poble 47 h 1981 541 m alt és situat en un fondal, a la vora del riu del seu nom, a la confluència amb la riera provinent de Can França La caseria, amb teulats de fort pendent i balconada de fusta, es…
Josa de Cadí

Vista del nucli de Josa de Cadí
© CIC-Moià
Poble
Poble del municipi de Josa i Tuixén (Alt Urgell), situat a 1 431 m d’altitud, en un turó a la dreta del riu de Josa , entre aquest i el torrent de Jovell, que hi desguassa.
Controla la pista de Gósol i Tuixén, en un lloc especialment estratègic, entre els vessants de la serra de Cadí i els de Cadinell Al cim del turonet s’eleva un penyal rocós, anomenat el Castell, on es troben restes d’antigues construccions i s’alça l’església parroquial de Santa Maria i Sant Bernabé, que fou bastida o reedificada, segons Madoz, el 1846 És un edifici rectangular, amb un absis carrat, d’una nau central i dues de menors que formen com un seguit de petites capelles laterals Al SW, al costat de l’absis, al punt més elevat del penyal, s’eleva el campanar, de torre El poble celebra…
el Querforadat
el Quer Foradat amb els Pirineus, nevats, al fons
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Cava (Alt Urgell), situat a 1 380 m alt., al peu de la serra de Cadí, a llevant del tossal del Quer o tossal de Cal Pubill, damunt la riba esquerra del riu del Quer .
És edificat a redós del seu roquer, des d’on gaudeix d’un magnífic panorama sobre les parets de la serra de Cadí És un bon centre d’excursions vers el sector més septentrional de les canals Baridana, de l’Ordiguer i del Cristall L’església parroquial del Querforadat és dedicada a sant Genís, i en depèn l’església del veïnat de Barguja Al marge dret del riu del Quer hi ha petites cavitats d’interès espeleològic La festa major se celebra el diumenge després del 15 d’agost L’antic castell del Quer és situat al roquer del poble, que és vinculat històricament al Baridà i a la Cerdanya
democràcia

El Bill of Rights (1869)
Política
Doctrina política que defensa la intervenció del poble en el govern i en l’elecció dels governants.
El terme democràcia δημοκρατία aparegué a la Grècia antiga, i designava una concepció política defensada per un partit, més que no pas un tipus determinat d’organització de l’estat En la classificació de formes de govern d’Aristòtil hom li donà el sentit de govern dinàmic del poble utilitzant l’expressió democràcia , equivalent a allò que hom anomena actualment demagògia Aquest sistema no féu fortuna a Roma com a forma de govern, bé que l’obra d’alguns pensadors i juristes i les revoltes dels esclaus contribuïren a generalitzar el concepte d’igualtat entre els homes Tot i que el cristianisme…
Tavascan
El pont de Tavascan
© Fototeca.cat
Poble
Poble (1.116 m alt.) del municipi de Lladorre (Pallars Sobirà), a la capçalera de la vall de Cardós, a la confluència del riu de Tavascan (que neix per la unió de diversos cursos d’aigua que es formen als circs lacustres de la zona axial pirinenca, entre el Mont-roig i el pic de Certascan, on s’obre el port de Tavascan, 2.217 m alt.) i de la Noguera de Cardós o riu de Lladorre.
Aigua avall d’aquesta confluència hi ha el pantà de Tavascan , que alimenta, a través d’un canal subterrani, la central elèctrica de Llavorsí Aigua amunt del poble, a la dreta del riu de Lladorre, hi ha la central hidroelèctrica de Tavascan , subterrània, que aprofita l’aigua de dos salts, un del riu de Tavascan, a través d’un canal subterrani que pren l’aigua a Graus, i un altre del riu de Lladorre, a través de dos canals procedents de Montalto i dels estanys de Romedo i de Naorte Un airós pont de pedra medieval romànic tardà del segle XIII i un sol arc uneix les cases de banda…
Perles
Poble
Poble del municipi de Fígols i Alinyà (Alt Urgell), situat a la dreta del riu de Perles (afluent, per la dreta, del Segre, que neix als vessants occidentals de la serra de Port del Comte i que drena la vall d'Alinyà), aigua avall d’Alinyà.
L’església parroquial de Sant Romà de la qual depèn la de Canelles, situada a tramuntana del poble, és envoltada pel cementiri Romànica, la nau és coberta amb volta un xic peraltada i l’absis semicircular és llis Té capelles adossades posteriors El lloc pertangué als Cardona Modernament, va formar part de l’antic municipi d’Alinyà fins el 1972 Dins el terme de la parròquia de Perles es troba la capella de Santa Pelaia
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina