Resultats de la cerca
Es mostren 2111 resultats
currotaco

Currutaco en forma de papallona
Pastisseria
Figura de galeta amb què es decoren les palmes i els palmons el diumenge de Rams.
Tenen formes diverses creu, martell, gall, sol, lluna, papallones, figures humanes, etc, i, un cop beneïts palmes i palmons, es mengen Els ingredients principals són la farina, el llard, els ous i el sucre De gran tradició fins ben entrat el segle XX, s'anomenen currutacos a Barcelona, Gelida i Vilanova i la Getrú, on encara es manté viva la tradició També rebien altres noms, com ninots Caldes de Montbui i Cervera, ninos Palafrugell, monjos o monges Rosselló, garlanda Manresa, sisenyor Duesaigües, papu Prat de Lluçanès, figureta Vallès i senyora o senyor Mataró
poa
Botànica
Gènere de plantes herbàcies, de la família de les gramínies, generalment perennes, de fulles linears, d’espícules comprimides, disposades en panícula, i de fruits en cariopsi.
Comprèn unes 200 espècies, pròpies de les regions fredes i temperades, 17 de les quals es troben als Països Catalans La poa anual Pannua , de 10 a 30 cm d’alt, és anual i es fa en vores de camins i llocs incultes La poa bulbosa Pbulbosa , de 10 a 15 cm d’alçada, té la soca bulbosa i creix sobretot en terrenys freqüentats pel bestiar oví La poa de prat Ppratensis , de 20 a 80 cm d’alçada, habita prats i llocs herbosos i és una bona pastura
Paul Bouvij
Enginyer neerlandès.
Participà en la lluita de separació entre Holanda i Bèlgica a favor d’aquesta, per la qual cosa s’exilià a Barcelona 1835 Establert poc temps després a Mallorca, intentà diverses explotacions mineres, introduí els molins de vent per a fer pujar aigua i dirigí la dessecació del prat de Sant Jordi 1846-49 Es relacionà amb els intellectuals mallorquins liberals i fou membre actiu de l’Ateneu Balear És autor de Reseña geognóstica de la isla de Mallorca 1852 i Ensayo de una descripción geológica de la isla de Mallorca 1867
Domus de Vilaregut (Oristà)
El llinatge dels Vilaregut consta des del 1185 amb Bertran de Vilaregut Amb Pere de Vilaregut i el seu fill Berenguer, actius en la segona meitat del segle XIII, la família tingué els moments de màxim esplendor La família Vilaregut passà a Itàlia i des d’allà Berenguer de Vilaregut es vengué el casal patrimonial L’antiga domus avui convertida en mas, es troba a curta distància del Prat del Toneu i del mas Santa Olarieta L’edificació actual encara conserva un aire de fortalesa medieval però no té cap resta romànica visible i patent
Manuel Dalmau i Matas
Metge.
Estudià a Barcelona, i treballà a Boston amb Cannon i a Halle Saxònia amb Abderhalden, del qual traduí Fermentos defensivos del organismo animal 1914 Collaborà amb Ramon Turró 1916-18 al Laboratori Municipal de Barcelona, amb Prat de la Riba des del Servei d’Estudis Sanitaris de la Mancomunitat i amb la Societat de Biologia de l’IEC Al Laboratori Municipal detectà el paràsit causant de l’espiroquetosi icterohemorràgica a la península Ibèrica En el camp de la bioquímica i de la quimioteràpia introduí al país tècniques noves
Narcís Collell
Literatura catalana
Autor dramàtic.
Vida i obra Estudià al collegi o seminari de Nobles de Cordelles a Barcelona 1742 D’aquesta etapa, n’ha pervingut un Quadern d’exercicis , que conté una mostra de les lectures i dels exercicis de retòrica que practicaven els alumnes dels jesuïtes, en què el català era la llengua instrumental per a aprendre llatí És autor d’una obra hagiogràfica barroca, Comèdia famosa dels esposos sant Julià i santa Basilissa 1752 darrerament se li ha atribuït l’ Entremès del ball dels ermitans Bibliografia Prat, E i Vila, P 1991 1 Vegeu bibliografia
Joaquim Sangenís Vozcerraiz
Esports aeris
Mecànic i pilot d’aviació.
Aconseguí el títol de mecànic de primera a Cuatro Vientos, Madrid Especialitzat en els grups motopropulsors dels avions, la seva aportació fou molt valuosa per al desenvolupament aeronàutic català El 1928 començà a treballar a l’Aeroclub de Catalunya i acabà essent cap de mecànics També fou cap de personal de l’Escola d’Aviació de Barcelona i de l’Aeròdrom Canudas El 1933 aconseguí el títol de pilot i es feu soci de l’Aeronàutic Club del Prat Posteriorment fou un dels membres fundadors de la Cooperativa de Treball Aeri 1935
Vicenç Canut de la Cruz

Vicenç Canut de la Cruz
Federació Catalana de Bàsquet
Basquetbol
Entrenador i dirigent de basquetbol.
S’inicià al CC Prat de la Riba 1935-36 i, posteriorment, jugà al Club Poliesportiu Nostra Senyora de la Medalla Miraculosa 1939-41 i La Salle Comtal 1946-53 Feu d’entrenador en diversos clubs adscrits a la competició eclesiàstica de l’Obra Atlètica Recreativa, on també ocupà càrrecs directius, tant en la Junta Rectora com en el Collegi de Preparadors També formà part de la junta directiva de la Federació Catalana de Basquetbol 1976-81 Rebé la medalla Forjadors de l’Esport 1995 i fou considerat històric del bàsquet català 2006
Aeroclub de Barcelona-Sabadell

Hangar de l’Aeroclub de Barcelona-Sabadell
© L’Aeroclub
Aeronàutica
Aeroclub creat el 1953, resultant de la fusió de l’Aeroclub de Barcelona (antic Aeroclub de Catalunya, 1915) amb l’Aeroclub de Sabadell (1931).
Té la seu a Barcelona Després de la Guerra Civil, ambdós aeroports reprengueren l’activitat els anys quaranta El progressiu augment de l’aviació comercial de l’aeroport de l’Aeroclub de Barcelona al Prat de Llobregat feu inviable compatibilitzar-la amb l’aviació esportiva, cosa que determinà la fusió d’ambdós aeroclubs el 1953 Esdevingué el principal aeroclub de l’Estat, i entre els anys cinquanta i seixanta emeté al voltant d’una quarta part dels títols de pilot privat Posteriorment, amb la creació de la Barcelona Flight School, formà també pilots professionals Utilitza principalment les…
Revista Jurídica de Catalunya
Historiografia catalana
Publicació fundada l’any 1895 a iniciativa de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya, amb el suport del Col·legi d’Advocats de Barcelona, com a portaveu oficial d’ambdues corporacions.
El projecte s’encarregà als joves J Torné i Alerany, Narcís Pla i Deniel i Enric Prat de la Riba, deixebles del president de l’Acadèmia, Josep Maria Planas i Casals Les corporacions editores es comprometeren a contribuir econòmicament al seu manteniment mitjançant un repartiment de 3/4 parts cobertes pel Collegi i 1/4 part assumida per l’Acadèmia l’any 1901 el Collegi retirà la subvenció, encara que mantingué la revista com a òrgan oficial La publicació continuà sortint regularment al carrer, i amb motiu dels setanta-cinc i cent anys 1970 i 1995, respectivament es publicaren uns…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina