Resultats de la cerca

Net de Juan Pacheco, marquès de Villena, i fill d’Alfonso Téllez-Girón y Portocarrero Doctor en ambdós drets, entrà al servei d’Adrià d’Utrecht i l’acompanyà a Roma, quan esdevingué papa Adrià VI, com a cambrer secret Fou prelat domèstic del papa Climent VII i bisbe de Mondoñedo 1532-37, de Ciudad Rodrigo 1537-39, de Pamplona 1539-45, de Jaén 1545-54 i de Sigüenza 1554-60 Com a tal assistí al concili de Trento, on intervingué sovint Hi suscità el tema de la Immaculada Concepció de la Mare de Déu, que defensà Fou creat cardenal 1545 i bisbe d’Albano 1547 S'oposà aferrissadament al…

És considerat el pare de la poesia llatina Participà en la segona guerra Púnica, i fou portat a Roma per Cató el Vell Es relacionà amb el cercle dels Escipions, i esdevingué ciutadà romà Resten fragments de la seva obra, d’una gran inspiració Compongué tragèdies, comèdies, quatre llibres de sàtires i petits poemes Els Annales 18 llibres, epopeia nacional fins a la composició de l' Eneida , estudien la història de Roma des de l’origen fins al seu temps Adaptà l’hexàmetre a aquesta epopeia i influí Virgili

Es formà al taller del flamenc Calvaert i a l’acadèmia dels Carracci Deixeble i seguidor del corrent estilista d’aquests últims, influí amb el seu estil eclèctic a Roma i a Nàpols Conreà la temàtica religiosa Comunió de sant Jeroni , 1614 i la mitològica Diana , 1621 La seva estima per Rafael es manifestà en els frescs de Sant Lluís dels Francesos de Roma En la seva obra la llum té un paper de primer ordre per a ell és un element expressiu i decoratiu Jugà amb el virtuosisme, però sense deixar-se dominar per ell Influí Poussin en el seu refinament decadent i preciosista

Format a Llotja 1795-1802, hi féu les nereides de la font de Neptú del pati 1802 El 1802 la Junta de Comerç li concedí una pensió per a anar a Roma, on s’installà definitivament Amb la invasió francesa li fou oferta una càtedra a Llotja, càrrec que no acceptà El 1816 esdevingué soci de mèrit de l’Accademia di San Luca de Roma, de la qual esdevingué vicepresident 1836 i president 1837-40, l’únic no italià —juntament amb Thorwaldsen— en tot el s XIX Fou director dels pensionats espanyols a Roma 1830-55, cavaller, comte palatí, acadèmic de Florència i de…

Es féu franciscà a la ciutat de Mallorca a instigació del seu amic Alfonso Rodríguez El 1616 fou nomenat pels jurats síndic de la causa lulliana a Roma com a continuador de les gestions fetes per Antoni Bosquets El 1617 dirigí un memorial al papa, però les circumstàncies li foren poc favorables i aquest fou prohibit i a l’autor li fou imposat el silenci Malgrat això, el 1627 publicà, simultàniament a Roma i a la ciutat de Mallorca, un Transumptum memorialis in causa pii eremitae et martyris Raymundi Lulli Residí a Roma fins a la mort

Durant el seu pontifici Roma fou assetjada pels longobards en no rebre ajut de l’emperador Justí II, es debilitaren encara més les relacions entre Roma i Constantinoble

Estudià al conservatori de la seva ciutat natal, on es graduà en piano i composició Fou director dels conservatoris de Càller Sardenya 1931-39, Venècia 1952-60 i Roma 1960-72 Entre el 1972 i el 1976 presidí l’Acadèmia de Santa Cecília de Roma Fundà el conjunt I virtuosi di Roma i el Teatro dell’Opera da Camera 1956 Publicà, entre altres estudis històrics, la Storia e guida dell’interpretazione degli abbellimenti dall’epoca gregoriana a Verdi 1942 Com a compositor realitzà diverses obres per a conjunt simfònic i de cambra Contribuí de manera especial a la…

Representant del tardà manierisme romà El 1581 anà a Roma, on assolí una gran fama frescs de sant Joan del Laterà, del Palau dels Conservadors i de la villa Aldobrandini

Pertangué al monestir de Colera i al de Sant Pere de Rodes

Debutà en cinema el 1934, amb La cieca di Sorrento, i la seva primera pellícula relativament important fou Teresa Venerdì 1941, però donà la seva dimensió artística amb motiu de la desclosa del neorealisme Roma, città aperta 1945, Il bandito 1946, L’amore 1947, L’onorevole Angelina 1947, premiada a Venècia, Bellissima 1951, Siamo donne 1953, Nella città l’inferno 1959 Rebé l’Oscar a la millor interpretació femenina per The Rose Tattoo 1955, i treballà a Le carrosse d’or 1952, Mamma Roma 1962 i The Secret of Santa Vittoria 1968 Personificà un tipus de dona popular —…