Resultats de la cerca

Situació i presentació El municipi de Castelló de Farfanya, de 52,62 km 2 d’extensió, és situat a ponent de Balaguer, a la vall mitjana del riu de Farfanya, afluent del Segre per la dreta, que travessa el terme longitudinalment de N a S Limita amb els municipis d’Os de Balaguer N i NE, amb les Avellanes i Santalinya per un punt, al cim de la Torreta, també al N, Balaguer E, Menàrguens S, Albesa SW i Algerri W S’hi troba l’anticlinal de la Serra Llarga 435 m, que, des de sobre mateix de la vila, s’allargassa vers ponent fins a la Noguera Ribagorçana Entre les fites orogràfiques i partides del…

La descripció del relleu és pròpia de l’orografia Un relleu és mesurat segons l’altitud o la distància vertical entre el cim i el nivell marí, i també per l’extensió Hom parla, per tant, de relleu major si té com a mínim uns quants centenars de metres d’altitud, i de relleu menor en el cas contrari, és a dir, quan no assoleix aquest mínim els microrelleus tenen dimensions extraordinàriament petites Els diferents tipus de relleu resulten principalment de l’acció de les forces endògenes i dels agents erosius Les forces tectòniques produeixen els plegaments anticlinal, sinclinal, les falles i en…

És el cim de la serra de Miralles que constitueix el sector central de la serralada que, seguint una direcció SW-NE, uneix el turó de Queralt amb la tossa de Montbui

Entre aquest turó i la serra de Fontpobra s’obre el coll Tort 825 m alt, damunt la vall de Sant Iscle, on hi ha el poble de Sant Iscle de Colltort El castell és esmentat des del 1017 havia estat donat en feu pel comte Ramon Borrell de Barcelona al comte de Besalú, Bernat Tallaferro La jurisdicció passà a la senyoria d’Hostoles i, després, als Santapau al s XVII formava part de la batllia reial d’Hostoles

L’església parroquial Sant Esteve depèn de la d’Orrit

El lloc de Vilapicina és esmentat ja en nombrosos documents dels segles X i XI, en un indret on existien diversos forns de pega La capella romànica dedicada a santa Eulàlia és esmentada ja el 1031, i fou sufragània de la de Sant Andreu, fins que el 1866 fou erigida en parròquia centrà un petit nucli d’habitatges fins que, a la segona meitat del segle XIX, s’inicià la moderna urbanització d’aquest sector El 1929 s’hi inaugurà el grup de cases barates Ramon Albó L’ocupació sistemàtica del seu territori s’esdevingué a partir del 1945 les antigues cases de planta i pis i les masies foren…

Es formà a l’últim terç del segle XIX amb l’edificació de petites torres i cases d’un i dos pisos amb jardí, i al primer terç del segle XX anà esdevenint zona de segona residència dels barcelonins El camí del Coll es convertí en la principal via de comunicació entre Horta i Vallcarca Els anys cinquanta i seixanta fou un important nucli d’atracció de la població immigrada, i hi han estat construïts, de manera anàrquica, grans blocs i cases de pisos, fins al cim de la muntanya amb sectors de barraques Els grans desnivells i la manca d’urbanització fan difícil la circulació a la part alta…

El 1085 hom troba a Sant Miquel una comunitat presidida per l’abat Froià El 1098 era regida per Pere, que es titulava a la vegada abat d’Àger i de Montmagastre, i des del 1108 consta ja com a simple priorat d’Àger El 1162 el papa Alexandre III confirmà la seva possessió a Àger Durant els segles XIV i XV els seus priors eren canonges d’Àger, que no residien a Montmagastre, i regia aquesta església un prevere en nom d’ells En suprimir-se les canòniques el 1592, els seus béns s’agregaren a Àger Aleshores l’església de Sant Miquel passà a ésser parroquial del vell poblat de…