Resultats de la cerca

Els agents físics més comuns són la calor i la congelació Els agents químics són reactius de fàcil penetració en els teixits, com el formol, l’àcid acètic, l’àcid pícric, l’alcohol etílic, l’àcid òsmic, l’àcid clorhídric, l’àcid nítric, etc El seu ús varia, segons la natura del teixit o l’organisme que hom vol observar, per la qual cosa cal emprar, per exemple, àcid òsmic per als greixos i els mitocondris, alcohol, formol i dicromat potàssic per al teixit nerviós, i àcid pícric per a preparacions embrionàries

L'àcid sulfúric, el pare de la indústria Anunci de productes químics a l' Anuario de la Exportación , 1901 La indústria química moderna comença l’any 1749, quan uns escocesos iniciaren la fabricació de l’àcid sulfúric, mitjançant el sistema de les cambres de plom Nadal, “La química”, dins HECC, vol 6, pàg 149 Orellana, un dels comentaristes més coneguts de la indústria catalana del segle XIX, diu de l’àcid sulfúric que és el pare de la indústria Reseña Exposición 1860, pàg 84 i “Eco de la Producción”, 1881, pàg 410 És el més important dels àcids minerals i un reactiu fonamental Poques…

Els urèters la condueixen dels ronyons a la bufeta, d’on és expellida a l’exterior per la uretra L’adult normal n'excreta de 1 200 a 1 600 ml el dia, segons la quantitat de líquids ingerits i de líquids eliminats suor, respiració, etc A més de l’aigua —component principal— conté, entre altres substàncies, urea, àcid úric, fosfats, sodi, potassi, amoníac, clorurs i diversos pigments

L’ió ceriIV és un oxidant fort en medi àcid segons la semiequació Ce + 4 + e ⇌Ce + 3 , a la qual correspon un potencial formal de reducció que depèn de la natura i la concentració de l’àcid present, que va des de +1,28 V en àcid clorhídric 1 M fins a +1,87 V en àcid perclòric 8 M, i que manté al voltant de +1,44 V en àcid sulfúric de 0,5 M a 4 M En general, en volumetria hom empra, a causa de llur estabilitat, que s’estén al llarg de períodes de temps molt perllongats, les solucions de sulfat de ceriIV en àcid sulfúric 1 M Alguns autors han recomanat també les d’hexanitratoceratIV, d’amoni NH…

Hi ha diferents famílies d’icosanoides Les principals són les prostaglandines, els tromboxans i els leucotriens De cada família hi ha tres sèries segons derivin de l’àcid dihomogammalinolènic, de l’àcid araquidònic omega-6 ω-6 o de l’àcid icosapentaenoic omega-3, ω-3 i a cada sèrie hi ha diferents compostos Intervenen en els control de processos molt diversos, principalment en la inflamació o la immunitat, i com a missatgers en el sistema nerviós central El seu efecte depèn de la família, la sèrie i els compost en particular Per exemple, les prostaglandines que deriven de l’àcid araquidònic…

Només amb finalitats pràctiques, els analgèsics poden classificar-se en tres grans grups els que actuen en quadres de dolor visceral , els analgèsics menors i els indicats en quadres de dolor còlic renal o biliar Els analgèsics recomanats per al dolor visceral metadona, morfina, pentazocina i petidina presenten un espectre ampli d’actuació, però comporten força efectes secundaris nàusees, afectació mental, depressió respiratòria, tolerància i dependència Pel que fa als analgèsics menors , destaquen els derivats de l’àcid salicílic àcid acetilsalicílic, acetilsalicilat de lisina, aloxiprina,…

Les solucions amortidores, dites també solucions tampó , deuen llurs propietats a la presència d’un sistema amortidor constituït, en general, per una mescla d’un àcid feble i una de les seves sals, o d’una base feble i una de les seves sals, o de dues sals estadis successius de la neutralització d’un poliàcid Escollint convenientment l’àcid o la base i les concentracions relatives, és possible d’obtenir solucions amortidores per a qualsevol valor del pH La magnitud de l’efecte amortidor és molt considerable L’addició de 10 ml de solució normal d’àcid fort a un litre d’aigua pura fa passar el…

Per tant, hi ha dues naftilamines possibles, la α, o naftilamina-1, que es fon a 51°C, i la β, o naftilamina-2, que es fon a 112°C Llurs fórmules són Les naftilamines tenen un comportament semblant al de l’anilina Entre els derivats de la α-naftilamina cal citar l’àcid naftilamino-1 sulfònic-6 àcid de Clève 1,6 i l’àcid naftilamino-1 sulfònic-7 àcid de Clève 1,7, que són emprats com a intermediaris en la síntesi de colorants La β-naftilamina té una potent acció cancerígena

L’estructura dels virus és senzilla consten d’un nucli o nucli víric, i d’un recobriment o càpsida Els virus més voluminosos o complexos disposen d’un embolcall extern El nucli víric es compon d’una molècula d’àcid nucleic on es troba la dotació genètica del virus, i d’algunes proteïnes, que s’anomenen proteïnes nuclears L’ àcid nucleic constitueix, en totes les cèllules i virus, la substància on s’emmagatzema la informació genètica dels organismes vius, que regeix l’elaboració dels elements que cada cèllula necessita per al seu metabolisme i reproducció El terme àcid nucleic fa referència…

Els antifibrinolítics poden ésser d’origen natural com l’aprotinina, que s’obté del teixit pulmonar del bou, els extrets de pàncrees o de glàndula paròtide de bou, i els sintètics com l’àcid tranexàmic, l’àcid ε-aminocaproic i l’àcid p -aminometilbenzoic