Resultats de la cerca

Inicià els estudis a València i els continuà al Conservatori de Música de Madrid amb Conrado del Campo com a professor de composició Amplià els estudis a Viena, Berlín i París, gràcies a una beca de la Fundación Conde de Cartagena El 1928 escriví la suite simfònica Pinceladas goyescas , la seva obra més difosa i amb la qual obtingué el Premio Nacional de Música, guardó que rebé altra vegada el 1933 per la Sonata en fa sostenido mayor per a violí i piano Cultivà tots els gèneres musicals i entre totes les seves obres destaquen les peces de cambra, la música per a piano, la música coral Vora…

Nebot del paborde Vicent Calataiud Estudià filosofia i dret a la Universitat de València Exercí d’advocat, fins que, el 1807, obtingué un benefici a la parròquia de Sant Bartomeu de València Fou secretari de la inquisició de València des del 1807, i més tard 1819, fiscal del mateix tribunal de Mallorca A més de diverses obres publicades amb pseudònim, és autor del valuós Tratado de la nobleza de la Corona de Aragón 1788 i d’un Discurso sobre la segunda cosecha de seda, sus ventajas, sus inconvenientes 1787

Estudià dret i el 1976 s’uní a l’ultradretà Partit de la Llibertat Austríac Freiheihtspartei Österreichs FPÖ, fundat per antics membres nacionalsocialistes, del qual esdevingué líder deu anys més tard, i adoptà una retòrica antiimmigració que li feu augmentar substancialment l’electorat El 1989 fou elegit governador del land de Caríntia, càrrec que hagué de dimitir el 1991 per unes declaracions favorables al nazisme, però fou reelegit en el càrrec el 1999 i el 2003 En les eleccions parlamentàries d’octubre del 1995 aconseguí el vot del 22,6% de l’electorat i es convertí d’aquesta manera en el…

Acabà els estudis eclesiàstics a Carcassona el 1816 En 1818-34 fou professor del seminari de Carcassona i Elna-Perpinyà, diòcesis aleshores unides En independitzar-se Elna el 1824, fundà el seminari a Prada 1825 i poc temps després a Perpinyà, d’on fou rector fins el 1831, en què fou nomenat vicari general de la diòcesi Nomenat bisbe de Nevers 1834, on desplegà una gran activitat per al redreç espiritual de la diòcesi, i, el 1845, d’Avinyó, on defensà els drets eclesiàstics, lluità contra el monopoli estatal en l’ensenyament i defensà les monges hospitaleres expulsades pel govern Les seves…

Estudià humanitats i filosofia a Tarragona Inicià estudis de dret i medicina a Cervera i Osca, que hagué de suspendre a causa de l’anomenada Guerra del Francès també féu estudis de geologia i mineralogia L’any 1800 es doctorà a Montpeller Treballà per millorar els alambins de destillació d’alcohols i introduí al Camp de Tarragona el clor per al blanqueig de fibres i teixits vegetals El 1804 s’establí a Reus, on exercí la medicina, participà en l’estudi sanitari del port de Salou i es casà A partir del 1805 propagà, en aquesta mateixa comarca, el conreu de la patata Durant la guerra, amb el…

Participà en la primera guerra Carlina després del conveni de Bergara 1839 emigrà a França i a Roma, on acabà la carrera eclesiàstica Retornat a Catalunya, fundà a Lleida l’ Acadèmia Bibliograficomariana 1862 Autor de dos llibres sobre la predicació, d’un Breviarium marianum i d’una España sagrada , de la qual publicà només la part sobre el Segrià i les Garrigues

Professor d’humanitats a l’Estudi General de Barcelona, regentà la càtedra de gramàtica els cursos 1525-26 i 1544-45, i la de filosofia moral el curs 1541-42 Fou mestre de llatí d’Ignasi de Loiola 1524-25 El curs 1532-33 fundà a Barcelona una escola d’humanitats privada juntament amb Martí Ivarra , Cosme Mestre i Arnau de Sant Joan, amb un pla d’estudis i uns texts emprats que no diferien gaire dels de l’Estudi General on tots quatre eren professors i compartien la càtedra Bibliografia Madurell, JM i Dalmases, C de 1968 “Jeroni Ardèvol, maestro de san Ignacio, y las enseñanzas de las…

Situació i presentació El municipi de Batea, de 128,73 km 2 , és el més extens de la comarca i es troba al seu extrem més occidental Limita al N amb la Pobla de Massaluca, al NE i l’E amb Vilalba dels Arcs i Gandesa, al SE amb Bot i al S amb el terme de Caseres Ja dins la comarca del Matarranya, pertanyent administrativament a l’Aragó, limita a l’W amb el municipi de Maella i al NW amb Favara de Matarranya i Nonasp El límit històric entre les terres tarragonines i aragoneses és el riu d’Algars, que en direcció S-N forma, en bona part, el límit de ponent L’altitud del terme oscilla entre els…

el seu curs forma un veritable cañón fins a Bot, tot seguint una direcció S-N després de travessar la paret de conglomerats que limita el curs de l’Ebre per la dreta, i de constituir, en aquest sector, límit entre els termes de Gandesa, al N, i de Prat de Comte i del Pinell de Brai, al S, es dirigeix, ja a la plana, vers el SE i desemboca al seu collector aigua avall de Benifallet Baix Ebre Aquest canvi de direcció és originat, possiblement, per captació de la conca alta del riu Sec dels Estrets, per un altre afluent de l’Ebre, que correspon a l’actual riu de les Canaletes

La majoria del sòl agrícola és ocupat per prats i pastures, relacionades amb el bestiar boví, que havia estat la base de l’economia Actualment, els recursos principals provenen de la condició fronterera davant Puigcerdà comerços, hotels El poble 1 140 m alt és a la confluència del Reür i el Segre, al llarg de la carretera que uneix l’Alta Cerdanya amb Puigcerdà a través del pont del Reür, on hi ha el pas de la frontera francoespanyola El poble té l’origen en una guingueta establerta al camí ral d’Ix a Puigcerdà el 1693 arran de l’establiment de la frontera a partir del tractat…