Resultats de la cerca
Es mostren 1663 resultats
fastigiat | fastigiada

fastigiat Pollancres (Populus nigra var. italica) a l’hivern
Andreas Rockstein (CC BY-SA 2.0)
Botànica
Dit dels arbres que tenen les branques dretes i acostades al tronc de manera que la capçada termina en punta, com el xiprer i el pollancre.
rai

Baixada d’un rai per la Noguera Pallaresa durant la festa dels Raiers, que se celebra cada primer de juliol a la Pobla de Segur
© Jaume Ferrández
Transports
Embarcació fluvial, utilitzada antigament a la Catalunya occidental, construïda amb trams paral·lels de troncs o bigues subjectats amb redortes (branques de vidalba, bedoll, salze, avellaner, etc.).
És impulsada pel corrent d’un riu i conduïda amb rems per dos o més raiers Sistema de transport de fustes, fins els anys trenta fou utilitzat com a únic mitjà per a transportar la mateixa fusta amb què eren construïts els rais i, sovint, com a embarcació de mercaderies i passatgers Els rais, després d’haver baixat de les altes valls pirinenques fins als llocs de consum, eren desmuntats per tal d’utilitzar-ne tot seguit la fusta per a construir cases o vaixells Els raiers , situats l’un al davant davanter i l’altre al darrere cuer del rai, cadascun amb el seu rem, dirigien l’embarcació per…
araucària
araucària (Araucaria araucana)
© Fototeca.cat
Botànica
Jardineria
Gènere de grans arbres resinosos, de la família de les araucariàcies, de branques verticil·lades, verdes tot l’any, originaris d’Amèrica del Sud i d’Oceania.
Hom n'obté fusta de bona qualitat A araucana viu a Xile, i A angustifolia forma grans boscs al sud del Brasil i a l’Argentina A excelsa , originària de les illes Norfolk, és conreada al litoral mediterrani com a ornamental A imbricata , també força conreada, és resistent al fred, i produeix llavors comestibles
Les artonials
Caràcters microscòpics principals de les artonials i les opegrafals Els dibuixos s’han basat en material tractat primer amb KOH i després amb lugol A Arthothelium crozalsianum artonials dos ascs piriformes i una ascòspora mural B Opegrapha calcarea opegrafals asc jove i asc madur, amb ascòspores septades C Schismatomma pieconianum opegrafals asc i dues ascòspores D Dirina ceratoniae opegrafals dos ascs i dues ascópores Biopunt, original de Mireia Giralt Són líquens que presenten típicament Trentepohlia com a fotobiont a vegades amb poques algues o amb gens, de tallus crustaci, sovint endofleu…
psicologia
Psicologia
Ciència que estudia la constitució, el comportament i els estats de consciència de la persona humana, considerada individualment o bé, i àdhuc alhora, com a membre d’un grup social; per tal de diferenciar-la de la psicologia animal, hom en diu també psicologia humana.
Bé que l’exigència de cientificitat no ha estat mai absent en els estudis de la psicologia més antiga Alcmèon de Crotona n’és testimoni, com també ho és Aristòtil mateix, malgrat la seva responsabilitat en el fet que durant els segles restessin oblidades les aportacions de l’anterior sobre el paper del cervell com a centre del pensament, hom pot distingir clarament, en la història de la psicologia, dues èpoques -sovint anomenades clàssica i científica-, diferenciables tant pel contingut com, sobretot, pel mètode d’aquesta ciència La psicologia clàssica , també coneguda com a psicologia…
poltre
Agronomia
Aparell constituït per un tronc amb dues branques, clavat a terra, que era emprat per a fermar-hi les vaques quan el brau les havia de cobrir.
armes d’apanatge
Heràldica
Armes dels prínceps de sang pertanyents a branques secundàries de la família reial, les quals per a indicar-ne el grau familiar empren brisures a l’escut.
desmai
Botànica
Jardineria
Arbre, de la família de les salicàcies, de 10 a 15 m d’alçada, d’escorça clivellada, branques penjants i fulles estretament lanceolades de color verd pàl·lid.
És profusament plantat en jardins i passeigs
aladern fals
Botànica
Arbre o arbust, de la família de les oleàcies, molt semblant a l’aladern, però de branques i fulles oposades; típic, també, del país de l’alzinar.
Trieste
Ciutat
Capital de la regió de Friül-Venècia Júlia i de la província homònima, al Friül, Itàlia.
És el port més important d’Itàlia després del de Gènova, situat al fons del golf de Trieste El desenvolupament de la ciutat, que s’aixeca sobre un promontori de la costa, s’inicià al començament del s XVIII, en obtenir la categoria de port franc, i s’afermà com a port de trànsit fins que fou obert el canal de Suez S'hi ha desenvolupat també l’activitat industrial, sobretot en les branques de la siderúrgia, les drassanes, el refinatge de petroli i de productes químics Té universitat S'hi celebra una fira de mostres internacional Habitada originàriament pels celtes, l’antiga Tergeste fou…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina