Resultats de la cerca

Situació Torre rodona del segle XI que es troba fora del recinte F Baltà El castell era situat al cim de la muntanya de Sant Antoni, a 338 m d’altitud Defora el recinte i separada per un vall, la torre s’alça sobre un penyal rodó un xic més baix 310 m i situat més al nord Mapa 36-16420 Situació 31TDF165806 Per arribar-hi, des de Santa Coloma cal dirigir-se a la urbanització de Can Cartró a la qual es pot accedir també des de Torrelles de Llobregat i aleshores prosseguir a peu en direcció a tramuntana per un camí que s’enfila al cim de Montpedrós uns 200 m de…

Vers el sud-oest, s’estén fins al cim del Montot 417 m alt, al límit amb la Canal de Navarrés La part accidentada és coberta de matolls i pasturatges unes 300 ha L’agricultura és predominantment de regadiu 225 ha aprofita l’aigua de la séquia de Cotes , derivada del riu de Sallent, i de les d’Escalona i de Carcaixent, derivades del Xúquer, a més de la del subsol El taronger s’ha convertit gairebé en monocultura, a expenses de l’arròs i de l’horta El secà es limita a unes 30 ha de garrofers i olivera La ramaderia és una activitat secundària ovelles i cabres hi ha…

L’eix d’ordenades és únic i recull les edats o els grups d’edats l’eix d’abscisses és doble el de la dreta recull els contingents en xifres relatives de dones de cada edat, i el de l’esquerra, els d’homes Si hom vol que totes les piràmides siguin visualment significatives i comparables, cal establir una proporció determinada entre les escales dels dos eixos Convencionalment, cal utilitzar la proporció següent 1 any = 0,02% de la població total representada, o els seus equivalents si es treballa amb grups d’edats superiors a l’any En aquest cas, tenint en compte que hom treballa amb àrees, les…

El terme, tot i no ésser gaire elevat, és molt accidentat al NW hi ha el tossal Gros i una sèrie d’eminències de 100 a 200 m alt, i, al S, s’aixeca el puig Llorençà 445 m alt, cim cretaci i nummulític arquejat, càrstic i parallel a la costa, que cau sobre la mar en penya-segats, anomenats morres i morros El litoral, desproveït de platges, presenta els accidents de la cala del barranc de la Viuda, la punta de l’Aldera i la cala dels Tests La circulació superficial es redueix al barranc Roig i al de la Teulera i d’altres d’insignificants Hi ha prop de 200 ha de garriga, propietat…

El 1977 li han estat annexats els municipis del Bellestar de la Tinença, el Boixar, Coratxà i Fredes L’antic terme és dividit en dues parts la principal, al voltant del poble, que ocupa la petita conca alta del riu de la Pobla nom que ací té el riu de la Sénia, entre el tossal Gros al N i la pena de Bel al S el sector de Malagraner i del Molí de l’Abat és separat del sector principal pel terme de Bellestar i correspon a les antigues propietats directes del monestir de Benifassà, on són enclavats aquest i les ruïnes del castell de Benifassà, que domina el monestir des del cim del…

Nasqué amb el propòsit d’estudiar la història, l’art i l’arqueologia de Catalunya Les seccions inicials foren les d’arqueologia, folklore, ciències naturals i fotografia i, posteriorment, es creà la secció d’esports de muntanya Entre el 1908 i el 1916 publicà un butlletí, i el 1911 publicà les actes del Primer Congrés Excursionista de Catalunya, celebrat a Lleida Després de la Guerra Civil reprengué l’activitat el 1943 com a delegació del Centre Excursionista de Catalunya a Lleida, constituïda per membres de l’anterior etapa i del Centre Excursionista Pla i Muntanya Impulsà les seccions d’…

Titulat el 1882 Arquitecte de les famílies més riques de Barcelona, féu el palau Juncadella a la rambla de Catalunya 33 1891, la casa Roger Vidal al carrer d’Ausiàs Marc 61 1891, la de Sebastià Pascual al passeig de Gràcia-Casp 1892, la torre Arnús 1904 al Tibidabo, al cim del qual bastí el Temple Expiatori del Sagrat Cor començat el 1902 i acabat pel seu fill Josep Maria Sagnier i Vidal i la casa Garriga Nogués, al carrer de la Diputació 250, que des del 1987 és seu de la Fundació Enciclopèdia Catalana Féu també el collegi de Jesús Maria al passeig de Sant Gervasi 1892, el del…

El tossal del Mor s’aixeca al nord-oest de la ciutat de Tàrrega i de la serra de Sant Eloi Conquerit pel comte Ramon Berenguer I, aquest indret és esmentat des de l’any 1079, i la primera referència del seu castell data del 1119 La documentació fa esment d’una església emplaçada al mateix castell del Mor, dedicada a Santa Maria, que figura en les primitives llistes de parròquies del bisbat de Vic dels segles XI i XII, després de l’església de Tàrrega, amb el nom simple de Mor En la butlla d’Alexandre III de l’any 1180, la parròquia del Mor figura sota el patronatge de la canònica de Santa…