Castellnou de Cervelló (Santa Coloma de Cervelló)

Situació

El castell era situat al cim de la muntanya de Sant Antoni, a 338 m d’altitud. Defora el recinte i separada per un vall, la torre s’alça sobre un penyal rodó un xic més baix (310 m) i situat més al nord.

Mapa: 36-16(420). Situació: 31TDF165806.

Per arribar-hi, des de Santa Coloma cal dirigir-se a la urbanització de Can Cartró (a la qual es pot accedir també des de Torrelles de Llobregat) i aleshores prosseguir a peu en direcció a tramuntana per un camí que s’enfila al cim de Montpedrós (uns 200 m de desnivell aproximadament).

Història

El topònim Montpedrós, nom antic de la muntanya, denota una etimologia molt clara: mont de pedres, pedrós, que segurament s’ha d’explicar per què al cim de la muntanya hi hagué antigament un poblat ibèric, del qual al segle X es devien conservar restes de parets de pedra seca.

El castell de Cervelló, dins el qual hi havia inclòs el terme de la parròquia de Santa Coloma de Montpedrós, degué ser fortificat en temps del comte Guifré I, després de la conquesta de l’indret. Ho deduïm del fet que a la primeria del segle X (anys 904 i 910) el fill d’aquest comte, Guifré Borrell, es troba residint al castell de Cervelló i organitzant el repoblament del seu terme amb l’ajuda del bisbe de Barcelona i de l’abat de Sant Cugat. Per tant, l’ocupació i la fortificació del lloc degué realitzar-se molt poc temps abans, al darrer quart del segle IX. D’altra banda, en documents d’aquests anys s’esmenten alguns vells aprisiadors, encara en vida. Devien ser els primers que s’hi establiren a partir del temps del comte Guifré I. Cal fer notar que en els documents de la primera meitat del X, i fins i tot dels primers anys de l’XI, normalment els pagesos que trobem al terme del castell de Cervelló han adquirit les seves terres dels seus pares o per compra. És a dir que els primers aprisiadors, els primers a habitar el terme del castell de Cervelló —cal entendre que la parròquia de Montpedrós hi era inclosa— no són els que en aquesta època compren o venen o donen terres, sinó els seus pares o els seus avis.

Tal volta pertanyia a una d’aquestes famílies la Goldregodo femina que el 21 de setembre de l’any 1000 va fer una permuta amb l’abat de Sant Cugat. El monestir, a canvi d’unes cases i cort i terres en els llocs de Magarova i Campllong que ella aportava, li va donar terres a dos llocs, iusta Monte Petroso i iusta stagnum Lanaria.

Al cim de Montpedrós, avui muntanya de Sant Antoni per la capella que hi ha al cim, hi hagué estructures de fortificació des de la fi del segle X, de la qual cosa cal deduir que la primera fortalesa de Montpedrós degué ser bastida quan es reorganitzaren les fronteres a la fi del segle X, després que el 992 els comtes Ramon Borrell i Ermengol venguessin a Ènnec Bonfill el castell de Cervelló amb els seus termes, en els quals, encara que no s’esmenti, és clar que hi era inclòs Montpedrós. Els límits del terme de Cervelló, segons el document, confrontaven amb els del castell d’Eramprunyà, amb el terme del Llor (el torrent del Llor encara és divisòria entre els municipis de Santa Coloma i Sant Boi), on aleshores hi havia una torre del bisbe Vives de Barcelona, anaven fins a la torre d’Eles, que s’ha d’identificar amb la Torre Salbana, dins el municipi actual de Santa Coloma, i arribaven fins al Llobregat. Després d’obtenir el castell i els seus amplis termes, Ènnec Bonfill, primer senyor de Cervelló, degué preocupar-se de tornar a fortificar el castell i d’establir en llocs idonis les ajudes necessàries —guaites i torres— per a tenir-lo preparat i fer-lo més invulnerable. Reconstruí les torres enrunades i en bastí de noves. Aleshores degué adonar-se que per a cobrir visualment tot el territori dels seus dominis l’atalaia natural del Montpedrós li era indispensable, ja que domina tota la vall mitjana i baixa del Llobregat. Tot aquest territori no es divisa des del castell de Cervelló, el qual controla, això sí, un dels passos a través de la Serralada Litoral. La primera fortalesa o castell de Montpedrós, doncs, degué ser construïda per aquest primer senyor de Cervelló.

Aquesta primera fortalesa o castell és esmentada el 1089 al costat de l’església de Santa Coloma només amb el nom de “ipsa turre cum suis terminis vel cum suis pertinenciis”, quan Humbert Gerbert, de l’estirp dels Cervelló, feu testament abans d’anar al Sant Sepulcre i la deixà testamentàriament al seu fill Ramon, junt amb la parròquia de Santa Coloma i la vall i la parròquia de Torrelles. Creiem que és força segur que ha de tractar-se de la torre de Montpedrós. D’altra banda, és interessant que sigui Humbert Gerbert, senyor de Montagut, Querol, Pinyana i Gelida, oncle de segon grau de l’actual senyor de Cervelló, Guerau Alemany II, el posseïdor de la fortificació de Montpedrós, la qual, tot i que el testament no ho diu, com no ho solen fer aquest tipus de documents, pertanyia als Cervelló. Això vol dir que en un moment donat (en la generació d’Alemany i Gerbert) s’esdevingué ací el mateix que a Voltrera, on el germà del senyor principal detenia la senyoria del castell secundari. Humbert, tal com ell ho traspassa al seu fill, degué rebre del seu pare la torre i la parròquia de Santa Coloma de Cervelló amb el seu terme i la vall i la parròquia de Torrelles.

No és fins a la fi del segle XIII que les fortificacions del Montpedrós comencen a ser esmentades com Castellnou de Cervelló, sempre junt amb el castell de Cervelló, que també a partir d’aquest moment rep el determinatiu de “vell”. Així apareix el 1292, quan el benefici a l’altar de Sant Antoni que un Guerau de Cervelló havia fundat al castell vell fou traslladat a la capella del castell nou. O, per exemple, en la relació de castells inclosos en la vegueria de Barcelona el 1304 s’esmenta Cervelló vell i novell. Altres notícies escadusseres fan referència sempre a la capella de Sant Antoni del Castellnou de Cervelló. Així el 1389, el 1414 o el 1499, quan es feu la provisió del benefici de Santa Maria i Sant Antoni en el Castellnou de Cervelló a favor de Francesc Ferrer, o el 1562, que la capellania de Santa Maria i Sant Antoni al Castellnou de Cervelló, baronia de Sant Vicenç dels Horts, s’estén a favor de Joan Marquès, prevere, per resigna de Jaume Mas, prevere.

Que la fortalesa que hi havia dalt del Montpedrós no aparegui esmentada amb el nom de Castellnou de Cervelló fins a la fi del segle XIII quan, de fet, ja existia des de la fi del segle X, pot obeir al fet d’una reconstrucció recent, realitzada a la fi del segle XIII, moment, tal volta, en què els senyors de Cervelló refermarien el seu domini superior i el directe sobre el lloc. És simptomàtic que, paral·lelament, l’antiga parròquia de Santa Coloma de Montpedrós canviï el seu nom pel de Santa Coloma de Cervelló.

Planta, a escala 1:800, dels vestigis d’aquesta fortalesa situada entorn la capella de Sant Antoni, al lloc conegut antigament com Montpedrós.

P. Poll

El Castellnou de Cervelló degué fer el seu últim paper com a fortalesa a la guerra dels Segadors o de Separació, perquè pocs anys després d’acabada aquesta, el 1662, el rector de Santa Coloma, mossèn Jaume Mas, i els jurats de la parròquia, Rafael Julià i Rafael Via, sol·licitaren a Dalmau d’Ivorra, baró de Sant Vicenç dels Horts, permís per a reconstruir la capella i fer una habitació per a l’ermità. Es diu que hi havia ocells de rapinya i que era caiguda la major part de la volta i gran part de les parets. El baró imposà un trentè per a la realització de les dites obres, que es cobrà durant cinc anys, del 1662 al 1666, abans dels quals es feu una solemne benedicció de la capella. A partir d’aleshores hom té constància de les llicències, ja no per als beneficiats, sinó per als ermitans, i es diu que aquests tenien permís de prendre la llenya que els convingués, de conrear el solar del castell enrunat i de proveir-se d’aigua per mitjà de la cisterna.

Castell

De la fortificació queden restes de panys de muralla en opus spicatum, molt arranats i coberts per la vegetació, al sector sud de la part superior de la muntanya. És un parament característic del segle X. Defora aquest recinte i separada per un vall, a la part nord s’alça, a un nivell una mica més baix (310 m), una torre rodona conservada en el seu pis inferior. Fa 4 m de diàmetre exterior i 2 a l’interior, amb els murs d’1 m de gruix. El seu parament de carreus només escalabornats és datat dins del segle XI. Probablement és la torre que apareix esmentada el 1089.

Bibliografia

• Els castells catalans, vol. I, 1967, pàg. 474
• Pagès, 1992, en premsa