Resultats de la cerca
Es mostren 2250 resultats
Luis de Freitas Branco
Música
Compositor, pedagog, musicòleg i crític portuguès.
Deixeble dels mestres A Machado, T Borba D Pâques i L Mancinelli, del 1910 al 1915 anà a ampliar els seus estudis a Berlín amb E Humperdinck i a París amb G Grovlez Professor a partir del 1916 del Conservatori Nacional de Lisboa, compaginà la composició amb la recerca musicològica i la crítica Fou un home culte i un personatge important dins la vida musical portuguesa Tingué un paper clau en la renovació de la música del seu país, llavors molt al marge dels grans corrents musicals del moment Exercí la crítica en diaris com "Monarquia", "Diário de Lisboa" i "O Século" i fundà dues publicacions…
Melcior Rodríguez d’Alcàntara i Elias
Música
Compositor, pianista, organista i crític català.
Orfe de pares, començà els estudis musicals al Conservatori del Liceu el 1871 sota el mestratge de JM d’Arteaga i F de Paula Sánchez Perfeccionà els seus estudis de piano amb CG Vidiella Més endavant inicià estudis d’orgue amb P Pardàs Aviat es donà a conèixer en recitals d’orgue Exercí la crítica musical en "La Renaixença", "La Vanguardia" i "La Ilustració Catalana" Com a compositor es dedicà bàsicament al conreu d’obres de cambra, repertori per a piano i obres simfòniques Algunes de les seves composicions foren estrenades a Barcelona, i d’altres, a París
Ole Olsen
Música
Director, compositor i crític musical noruec.
Tingué una formació germànica, i estudià a Leipzig amb EF Richter i C Reinecke El 1874 retornà a Oslo, on abans havia tocat i dirigit en diverses orquestres de teatre Fou nomenat director de la Societat Musical d’Oslo Compongué poemes simfònics, com Alfedans 'La dansa dels elfs' i Åsgårdsreien 'Perfils de muntanyes', òperes com Marks Stig , Stallo i Lajla , obres de cambra, un oratori, una comèdia lírica i algunes cantates
Carl Gustav Sparre Olsen
Música
Compositor, violinista, director i crític noruec.
Deixeble de F Valen a Oslo, més tard estudià a la Hochschule für Musik de Berlín amb M Butting i a Londres amb P Grainger Fou membre de l’Orquestra Simfònica d’Oslo en 1923-33 i a partir del 1935 s’interessà per la direcció coral i orquestral Compongué una obra força àmplia en què destaquen les peces corals, en una línia molt lírica i melòdica Estigué influït per la música tradicional, i el seu estil entronca amb el nacionalisme musical d’E Grieg
Olivier Alain
Música
Musicòleg, crític, pianista i compositor francès.
Germà de Jehan i Marie-Claire Alain , en la seva joventut estudià orgue i piano, i es llicencià en literatura a la Sorbona Més tard s’interessà per la composició i rebé classes d’O Messiaen al Conservatori de París Entre el 1950 i el 1964 fou director del Conservatori de Saint-Germain-en-Laye i el 1961, de nou a la capital francesa, dirigí l’escola de César Franck A més de la seva faceta com a concertista i compositor exercí la crítica musical en el diari Le Figaro Fou autor de diverses monografies, entre les quals destaquen els seus estudis sobre Bach i un manual d’harmonia
Martin Wegelius
Música
Compositor, pianista, crític i pedagog finlandès.
Després d’iniciar els estudis musicals a Hèlsinki, els continuà a Viena, Leipzig i Munic En tornar a la capital finlandesa, es donà a conèixer com a pianista i escriví crítiques de concerts en diverses publicacions periòdiques Gran admirador de RWagner, fundà, amb uns collegues, una societat wagneriana A més, creà diverses institucions per a l’ensenyament de la música, entre les quals el Conservatori de Hèlsinki, anomenat més tard Acadèmia Sibelius Preocupat per augmentar la qualitat dels estudis musicals a Finlàndia, redactà diversos tractats pedagògics Compongué algunes obres de cambra i…
Franjo Šaver Kuhac
Música
Etnomusicòleg, crític musical i compositor croat.
Estudià piano a Leipzig, Weimar i Viena Entre els seus mestres cal destacar F Liszt i C Czerny Fou professor de piano a Osijek del 1858 al 1871, i aquest darrer any marxà a Zagreb, on es dedicà a la crítica musical Pioner de l’etnomusicologia a Croàcia, exercí una important influència en els compositors de la seva generació El 1878 publicà el primer recull de les cançons populars que durant anys havia anat reunint de diverses províncies eslaves Fou també un escriptor prolífic que defensà la creació d’un estil musical nacional croat i l’origen croat d’alguns dels temes usats per J Haydn i L…
Vladimir Vasil’evic Stasov
Música
Crític d’art i musical rus.
Fill d’un dels arquitectes russos més importants de l’època, rebé una acurada educació Compaginà els estudis de música amb els de dret i posteriorment, un cop acabada la seva formació, passà alguns anys treballant en diversos departaments governamentals Entre el 1851 i el 1854 visqué a Itàlia i treballà com a secretari d’un aristòcrata rus Fou durant aquesta època que descobrí, a Roma, el fons de música de l’abat Luigi Santini En copià bona part de la collecció de música antiga i publicà un estudi sobre aquest personatge L’Abbé Santini et sa collection musicale à Rome 1854 A partir del 1856…
Carl Dorius Johannes Fuchs
Música
Crític, pianista, director i compositor alemany.
Fill d’un organista, rebé formació musical des de molt jove Al mateix temps que mantenia els seus estudis musicals, el 1859 estudià teologia i posteriorment filosofia a la Universitat de Berlín Finalment s’orientà cap a la música i realitzà diverses activitats destacà pels seus escrits Tractà sobre diverses qüestions estètiques i d’estil, especialment les referides a l’expressió musical i l’ornamentació Conegué Nietzche 1872 i més tard hi mantingué correspondència, la qual cosa contribuí significativament a formar la seva visió sobre l’estètica musical
Felip Maria Garín i Ortiz de Taranco
Historiografia catalana
Historiador de l’art i crític.
Llicenciat en dret el 1929, i en filosofia i lletres, secció història, el 1934, es doctorà en aquesta darrera especialitat el 1944 per la Universidad Complutense de Madrid Fou deixeble del marquès de Lozoya i d’Eugeni d’Ors D’aquest últim heretà la seva visió de la història de l’art, basada sobretot en el formalisme, que per a ell actuava com a pont entre el positivisme i l’idealisme a través del concepte d’estil La successió d’estils possibilita una certa cadena causal basada en els fets sense atemptar contra la suposada autonomia de l’art Així, la història de l’art, entesa com a història…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina