Resultats de la cerca

El Banc Català era una cooperativa de crèdit, constituïda el 25 d’abril de 1916, a Barcelona Feia crèdit personal i hipotecari als seus socis i acceptava dipòsits, als quals abonava un interès Tenia el domicili en un segon pis del núm 31 de la ronda de la Universitat Acció del Banc Català Hipotecari, 1924 El 1921 la societat cooperativa es convertí en anònima, amb el mateix nom, Banc Català SA, i el mateix domicili El Consell d’Administració estava format per Miquel Junyent i Rovira, Antoni Nebot, Artur Escudero, Enric Maynés i Marià Bordas, i el càrrec de director gerent requeia en Manuel…

Vida Cap al 1960 i amb la collaboració del seu oncle Josep Maria Tintoré i Rovira, un dels caps de la Metro-Goldwyn-Mayer, creà Programación de Films Marítimos Profilmar, empresa que s’inicià subministrant títols en 16 mm a les companyies navilieres perquè es projectessin als vaixells La primera cinta en 35 mm que la casa distribuí a l’àrea de Catalunya, Aragó i Balears fou Furtivos 1975, José Luis Borau Parallelament, s’ocupà fins el 1969 de la representació de Brepi Films, distribuïdora madrilenya fundada el 1957 per José Brea i Emiliano Piedra Participà també en la producció d’obres com…

Especialista en distàncies llargues, nedà amb el Club Natació Atlètic durant els anys vint i trenta Fou campió de Catalunya de 400 m lliure 1930, 1931 i de 1500 m lliure 1925-31 També guanyà el Campionat d’Espanya de 400 m lliure 1930, 1931, de 1500 m lliure 1925, 1926, 1927, 1930, 1931, 1932 i en la prova de 2000 m en mar lliure 1925, 1926, 1927, 1930, 1931, 1932 Participà en la prova de 4 × 200 m lliure en els Jocs Olímpics d’Amsterdam 1928, en què aconseguí un diploma olímpic per la setena posició en la final Baté un total de divuit rècords d’Espanya en les modalitats de 300 m, 400 m, 500…

Mig volant, procedent de l’equip del seu poble, ingressà al juvenil del Futbol Club Barcelona l’any 1950, amb el qual es proclamà campió d’Espanya 1951 Després, jugà amb l’equip amateur barcelonista 1952-54 i amb el filial, l’Espanya Industrial 1954-56, amb el qual ascendí a primera divisió 1955-56 Jugà al primer equip blaugrana 1956-66 fins la seva retirada, i disputà 372 partits i marcà 43 gols Guanyà la Lliga 1959, 1960, la Copa del Generalísimo 1957, 1959, 1963 i la Copa de Fires 1958, 1960, 1966 Fou subcampió de la Copa d’Europa 1961 i de la Copa de Fires 1962 Amb la selecció estatal…

Estudià periodisme a l’Escola de l’Església 1968 Exercí de professor en aquest centre i a la Universitat Autònoma de Barcelona UAB com a expert en tecnologia i disseny dels diaris S’inicià com a director del setmanari El Maresme Entre el 1969 i el 1978 treballà a Diario de Barcelona , on començà fent esports i fou subdirector 1976, i collaborà a les revistes satíriques Barrabás , que feia sàtira de l’esport, i El Papus  i al setmanari Destino en l’època de Nèstor Luján Fou el fundador i primer director d’ El Periódico de Catalunya el 1978 Dirigí la sortida de l’edició catalana d’ El País…

Net del fundador del grup HUSA Hotels , feu estudis a Suïssa i a l’IESE El 1982 fou nomenat director general del grup HUSA i posteriorment n’assumí la presidència succeint el seu pare, Joan Gaspart i Bonet Ha format part de la direcció d’organismes i d’organitzacions empresarials del sector turístic secretari de l’Asociación de Cadenas Hoteleras de España 1981, president del Consorci de Turisme de Barcelona de la Cambra de Comerç de Barcelona, des de la seva fundació 1994 fins el 2019, i president del Consejo de Turismo de la CEOE 2010-19, entre altres càrrecs És també vicepresident primer…

Després d’haver fet els estudis primaris a Barcelona, el 1951 emigrà, amb la famíla, a Amèrica i s’establí a Cuba El 1958 es traslladà a París, becada per l’Aliança Francesa S'hi llicencià en lingüística, especialitat de francès El 1959 retornà a l’Havana, on exercí com a professora i secretària de la secció comercial de l’ambaixada de França Membre de la Beneficència Catalana, de la qual el seu pare Ismael Bermejo fou directiu durant uns quants anys, a final de 1961 es traslladà a l’Equador, on treballà com a professora a l’Aliança Francesa de Quito i a la legació de Bèlgica El…

Es traslladà a Barcelona per a cursar peritatge agrònom, professió de la qual obtingué el títol però que no exercí mai Installat a aquesta ciutat, treballà de comptable en un establiment comercial i, parallelament, s’aproximà al catalanisme, primer a la Lliga Regionalista, posteriorment a la Unió Catalanista de Domènec Martí i Julià , i ingressà finalment a la Federació Nacionalista Democràtica de Francesc Macià , organització per a la qual recorregué Catalunya fent mítings i reclutant militants El 1922 seguí Macià en la fundació d’ Estat Català , del qual s’escindí junt amb el sector que…

Jugava de mig volant i, en algunes ocasions, de defensa Ingressà al Futbol Club Barcelona l’any 1901 i, a partir del 1903, alternà la seva condició de jugador amb la de directiu Amb l’equip blaugrana, del qual fou capità, disputà 114 partits i marcà 48 gols Guanyà una Copa d’Espanya 1910, una Copa Macaya 1902, una Copa Barcelona 1903, quatre Campionats de Catalunya 1905, 1909, 1910, 1911 i dues Copes dels Pirineus Orientals 1910, 1911 El 1907 disputà alguns partits amb el Real Madrid aprofitant algun dels seus viatges a la capital espanyola Al principi del 1912 fou expulsat del…

S’inicià al Grup d’Espeleologia del Foment Martinenc GEFOMA el 1971, del qual fou directiu Des del 1979 fou membre de la Secció d’Investigacions Espeleològiques SIE del Centre Excursionista Àliga Fins el 1979 formà part de l’equip de rescat espeleològic de la Companyia Alpina de la Creu Roja de Barcelona i del Grup de Socors a Muntanya de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya FEEC Fou membre del Comitè Català d’Espeleologia de la FEEC, del Club Deportivo de Ingenieros Industriales de Madrid i de l’Spéléo Club de París Durant les dècades de 1970 i 1980 explorà grans cavitats…