Resultats de la cerca

Descendent d’una família hisendada anglesa, estudià dret però abandonà l’exercici de l’advocacia per dedicar-se a la música Home d’esperit inquiet, s’interessà també per la medicina, la història, la pintura i l’heràldica El seu temperament fou plenament romàntic i se sentia atret per tot allò que tingués reminiscències antigues i medievals La seva formació musical, iniciada en l’àmbit familiar, fou continuada a Alemanya, amb J Panny i amb K Ett, el darrer dels quals li despertà l’interès en la recuperació del repertori renaixentista i li ensenyà a transcriure la notació de l’…

Vida Feu els estudis musicals a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, amb mestres com Ll Millet, A Nicolau i E Morera El 1908 entrà en la secció de nois de l’Orfeó Català, de la qual fou nomenat director el 1919 També dirigí altres formacions, com l’Orfeó Lluís Millet, l’Escola Coral i la Capella de Música de Sant Pere de Terrassa El 1946 fou nomenat sotsdirector de l’Orfeó Català Com a musicòleg, se centrà en la música tradicional Fou un dels pioners de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya i collaborà en la secció de folklore de l’Instituto Español de Musicología durant vint anys…

Estudià composició al Conservatori de Khar’kov, on es graduà el 1936 Treballà en l’administració de la Unió de Compositors Ucraïnesos, en la qual ingressà el 1930 Fou també secretari de la Unió de Compositors del Turkmenistan, vicepresident 1947-56 i president des del 1968 de l’esmentada Unió de Compositors Ucraïnesos, conseller de la Unió de Compositors de la Unió Soviètica des del 1948 i rector del Conservatori de Kíev 1954-68, institució on ensenyà composició 1960 El seu treball com a compositor estigué influït per M Musorgskij, A Borodin i B Bartók, i pels treballs corals de…

Després d’estudiar filologia i musicologia a les universitats d’Estrasburg i París, es doctorà sota la direcció de J Wolf a la Universitat de Berlín amb una tesi sobre l' ars nova a Itàlia i França 1930 El 1934 passà a dirigir l’Arxiu Fonogràfic de Berlín, com a successor d’E von Hornbostel, amb qui havia treballat des del 1932 com a assistent L’any 1944 es desplaçà a Barcelona, on fins el 1955 s’encarregà de la Secció de Folklore de l’Instituto Español de Musicología del CSIC Aquest darrer any guanyà una plaça de docent a la Universitat de Colònia per a ensenyar-hi etnomusicologia, càrrec…

Ensenyà història medieval a la Universitat d’Estrasburg 1919 i fou professor d’història econòmica a la Sorbona 1936-39 El 1929 fundà, amb Lucien Febvre, la revista Annales d'histoire économique et sociale La seva carrera docent restà truncada per les disposicions antisemítiques del govern Pétain El 1942 entrà en el moviment de resistència francès fou fet presoner i afusellat pels nazis S'especialitzà en l’estudi de les institucions socials i econòmiques medievals Propugnà un concepte integral de la història assenyalant la necessitat de la seva coordinació amb d’altres ciències…

Soci del Centre Excursionista de Catalunya des del 1934, en fou president de la secció de muntanya 1946-52 i membre d’honor del Centre Acadèmic d’Escalada CADE Practicà l’alpinisme als Pirineus, els Alps, l’Atles i l’Himàlaia Director de la revista Montaña,  durant 14 anys, i director del servei de publicacions del CEC fins el 1987, també fou assessor de la collecció “Llibre de Motxilla” de Publicacions de l’Abadia de Montserrat Juntament amb la seva esposa, Maria Antònia Simó, escriví diverses guies excursionistes que publicà el CEC, entre d’altres  Alt Berguedà i Cardener 1965, Cerdanya i…

Biografia Entrà a l’Escola Pia el 1793 Acabats els estudis eclesiàstics, ensenyà les primeres lletres a Moià A Balaguer professà gramàtica i retòrica amb molt predicament entre els alumnes Durant l’ocupació napoleònica treballà per conservar la casa i collegi, edifici que les tropes invasores ocuparen  després de foragitar-ne els religiosos Quan les tropes franceses abandonaren el país, es dedicà a la restauració i normalització de la vida de l’escola Durant la sequera del 1817, organitzà unes rogatives pujant al santuari del Sant Crist amb aquest motiu compongué unes estrofes en…

Fill del governador general del Canadà, fou educat a Anglaterra i al Canadà El 1950 abandonà una prometedora carrera a la marina canadenca arran del seu interès per l’espiritualitat Estudià i ensenyà filosofia i feu estades en santuaris amb la intenció d’iniciar una carrera eclesiàstica S’interessà pel món dels discapacitats, als quals, a partir de mitjan dècada de 1960, dedicà la vida El 1964 fundà a Trosly-Breuil Oise, França l’Arca, una comunitat dedicada a persones amb discapacitats mentals que comparteixen la vida amb persones sense afectacions d’aquesta mena El 2019 hi…

Era fill del cavaller Ramon Llull, de Barcelona, que participà en la conquesta de Mallorca i fou premiat amb el lliurament de terres a Pollença, Campanet i Ciutat de Mallorca Ramon Llull fill, de jove, dugué la típica vida d’un cortesà i contragué matrimoni Quan tenia uns trenta anys, però, segons explica ell mateix, tingué una revelació divina que li feu abandonar la seva antiga existència i dedicar-se a tasques missioneres Viatjà molt, especialment per Europa, l’Àsia Menor i el nord d’Àfrica Fundà una escola de predicació a Mallorca i ensenyà a la Universitat de París La música ocupa un…

Després dels estudis superiors de castellà i català a Montpeller, fou nomenat professor de castellà a Perpinyà 1963-65, a Nimes 1965-67 i a l’escola de Mestres de Perpinyà 1969, esdevinguda Institut Universitari 1990, on ensenyà el castellà i produí nombrosos reculls pedagògics bilingües Secretari perpetu de la secció catalana dels Jocs Florals del Rosselló 1967, lletrista de Jordi Barre, cantant nord-català de renom, és sobretot autor de novelles i de poesia Els seus primers poemes foren publicats en 1970-71 a l’ Almanac Català del Rosselló  i en la revista Sant Joan i Barres…