Resultats de la cerca
Es mostren 4243 resultats
coral
Música
Composició musical, especialment religiosa, destinada a ésser cantada en cor.
Fou usat sobretot per les esglésies reformades alemanyes en llurs oficis litúrgics, i per això és conegut també amb el nom de coral luterà N’eren les fonts melòdiques el cant pla, els cants populars medievals i les cançons profanes de l’època Seguint la tradició polifònica alemanya, ben aviat foren harmonitzats a quatre veus, amb la melodia confiada al soprano Molts compositors alemanys, en especial JS Bach, introduïren corals en obres seves de majors dimensions
Bibliografia general referent al romànic del Bages
Art romànic
Bibliografia general Ramon d’Abadal i de Vinyals Com Catalunya s’obrí al món mil anys enrera , Barcelona 1960 Ramon d'Abadal i de Vinyals Els primers comtes catalans 2 a edició, Barcelona 1965 Ramon d’Abadal i de Vinyals Dels visigots als catalans La Hispània visigòtica i la Catalunya carolíngia , Barcelona 1969 Ramon d’Abadal i de Vinyals Dels visigots als catalans La formació de la Catalunya independent , Barcelona 1970 Anselm M Albareda Història de Montserrat 5 a edició, Montserrat 1972 Pedro de Argaiz La Perla de Cataluña Historia de Nuestra Señora de Montserrate , Madrid 1677 J Ballaró…
Qal‘at Sim‘an

Qal‘at Sim‘an
Pietro Ferreira (CC BY-NC-ND 2.0)
Antiga església
Conjunt arquitectònic (segles V-VII) del monestir i esglésies de Simeó Estilita, situades 34 km al NW d’Alep, Síria, actualment en ruïnes.
L’església principal, construïda a l’entorn de la columna on visqué el sant, constitueix un dels exemples més antics i genials de fusió de planta basilical amb la creu grega Quatre braços, de tres naus cadascun, s’orienten vers un ampli espai octogonal, a cel obert, al centre del qual s’alçava la columna venerada A l’E i al S de l’església hi ha, respectivament, les restes del monestir i d’una altra important capella octogonal
pica d’aigua beneita
Cristianisme
Pica col·locada a l’entrada de les esglésies, que conté aigua beneita amb la qual els fidels se senyen en entrar al temple.
símbol de fe
Cristianisme
Fórmula concisa de la fe cristiana tal com fou expressada per les esglésies primitives, que era primitivament un signe de reconeixement entre cristians.
Part integrant de la litúrgia del baptisme, era lliurat als catecúmens traditio symboli per ésser après i recitat davant el bisbe redditio symboli Les múltiples fórmules pròpies de cada Església s’unificaren vers el segle IV La litúrgia n’ha mantingudes tres el símbol dels apòstols potser ja del segle II, propi de Roma, conservat en el baptisme a Occident i que ha esdevingut una oració popular entre els fidels Crec en un Déu el símbol nicenoconstantinopolità 325-381 —reflex de les lluites trinitàries i cristològiques—, que és la fórmula baptismal oriental, que a partir del segle V entrà…
Sant Sebastià (Oliola)
Art romànic
L’església actual de Sant Sebastià, situada al llogaret del Gos, dit també Castellnou del Gos, és un edifici que respon a una obra construïda dins la tradició de les tipologies romàniques, però en una època i un llenguatge formal gòtic tardà Un cas semblant es pot veure en altres esglésies de la comarca, com a Sant Miquel del mas Pinós, del municipi de Tiurana, edificis que sovint han estat considerats i fins i tot publicats com a obres romàniques
Parròquia de Biure (Veciana)
Art romànic
Aquesta parròquia, la titularitat de la qual desconeixem, és una de les esglésies de l’Anoia amb un passat més fosc Només és documentada per mitjà de les relacions de parròquies del bisbat de Vic dels segles XI i XII, on apareix amb el nom de Benevivere Segurament era la parròquia del castell de Benviure, conegut també des del segle XI Actualment el lloc de Biure és una simple masia, a prop de la qual es conserven notables restes d’una villa romana
Evarist Munyós i Estarlic
Pintura
Pintor.
Deixeble de Joan Conchillos, l’acadèmia del qual continuà Pintà un quant temps a Mallorca capella de la comunió del convent de Sant Francesc de Palma, 1709 De la seva obra sobresurt el retaule major de l’església de Sant Domènec, a València, i altres obres a les esglésies de Sant Bartomeu i Sant Tomàs La seva Adoració dels Reis catedral de València, deteriorada el 1936, és d’estil força setcentista Hom l’ha qualificat d’imaginatiu, incorrecte i fecund
Lluc Mesquida
Construcció i obres públiques
Mestre d’obres.
Traçà amb nau única, coberta amb volta d’arcs ogivals, les esglésies parroquials de Santa Maria del Camí 1714-37 i Sóller 1747 Hom discuteix l’atribució a Mesquida de l’església de Sant Gaietà de Palma 1752-59, considerada massa audaç per haver estat feta per un arquitecte retrògrad com ell El seu fill Antoni Mesquida és autor de l’església de Santanyí 1786-1812 Junts feren els plans primitius de la parroquial de Llucmajor 1800, que modificà més tard IGonzález Velázquez
Ranlo d’Empúries
Cristianisme
Abadessa de Sant Joan de Ripoll.
Filla del comte Delà I d’Empúries Vídua de Miró, de qui tingué els fills Miró, Sunifred i Quintilo, fou nomenada abadessa de Sant Joan 955 Augmentà el patrimoni del monestir amb la cessió de l’indret de Juïgues, a l’Empordà, que rebé de la seva germana Virgília i altres béns a Vallfogona Ripollès i Cerdanya Reedificà i féu consagrar pel bisbe Ató de Vic les esglésies de Vidrà, Llaés, Sora i Vallfogona, situades en les possessions del monestir 960
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina