Resultats de la cerca
Es mostren 37344 resultats
Lloseta
Vista general de Lloseta
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de Mallorca, al raiguer de la serra de Tramuntana, que ocupa la vall del torrent de s’Estorell, el qual talla perpendicularment les sèries plegades meridionals de la serralada fins a sortir al raiguer.
La terra no conreada és ocupada per pinedes 103 ha, alzinars 44 ha i garrigues 80 ha L’agricultura el 72,3% del terme és predominantment de secà 835 ha ametllers 465 ha, cereals 139 ha, oliveres 132 ha, garrofers 86 ha i figueres 23 ha El regadiu 35 ha es localitza a es Rafal d’en Marc, a la vall de s’Estorell, on darrerament han estat plantats nombrosos tarongers Al subsol hi ha jaciments de lignit de l’Estampià lacustre, que són explotats i tenen una producció anual de 30 000 tones Hi ha també importants pedreres de calcàries juràssiques, utilitzades per a la producció de ciment pòrtland en…
faula
Literatura
Narració, en vers o en prosa, de fets meravellosos, on sol donar-se un ensenyament moral; generalment hi intervenen animals, i fins i tot elements inanimats que actuen com si fossin éssers racionals.
Els límits entre l'apòleg i la faula són imprecisos, però normalment, en aquesta darrera, l’aspecte narratiu predomina damunt el moralitzador Gènere popular, és present en la tradició oral de diversos pobles i en les literatures escrites més antigues els reculls hindús Pānchātāntra i Calila i Dimna i les faules d’Hesíode, d’Estesícor i sobretot d’Isop, molt difoses a l’edat mitjana Entre els escriptors romans autors de faules el més important fou Fedre, seguidor d’Isop A l’edat mitjana la faula atenyé una gran difusió i una gran importància d’una banda, foren traduïdes i imitades faules d’…
Brunsvic
Geografia històrica
Antic país de l’Alemanya septentrional que s’estenia del riu Aller al Leine i des dels contraforts del massís del Harz fins al riu Fuhse; comprenia, a més, un territori aïllat a la vall de l’alt Weser, vora Holzminden.
La capital era Brunsvic El territori de Brunsvic formà part dels dominis güelfs a Saxònia El 1180, quan Frederic Barba-roja desmembrà el ducat de Saxònia , Enric el Lleó conservà Brunsvic i Lüneburg El seu net, Otó I 1204-52, investit príncep de l’Imperi i duc de Brunsvic i Lüneburg, fracassà en l’intent de crear un poderós estat al nord d’Alemanya a causa de la partició territorial dels seus fills Joan prengué Lüneburg, i Albert Brunsvic Noves divisions i nous reagrupaments, als segles successius, feren que a l’inici del segle XVIII les dues branques més importants fossin les de…
viola d’arc

Viola d’arc soprano
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Denominació general de tota una sèrie d’instruments d’arc -en la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfons compostos del tipus llaüt de mànec- de les més diverses formes, mides i tessitures que ocupen l’espai temporal que va des de l’Edat Mitjana fins al segle XVI, i que prepararen el posterior adveniment de les dues grans famílies d’instruments d’arc que han arribat fins avui: d’una banda, la família de les violes de gamba, i, de l’altra, la de les violes de braç, de les quals el violí i la seva família són descendents directes.
L’etimologia de la paraula viola no és clara Els seus orígens en el terme llatí vitulari ’cantar o celebrar una victòria cantant’ o l’onomatopeia galloromana de significat similar viular , generalment no són acceptats Els filòlegs s’inclinen més per fidula , diminutiu del mot llatí fides , que significa tant ’corda’ com ’instrument de corda’ fidibus canere , ’tocar un instrument de corda’ Del terme medieval vitula es té constància al final del segle XII a Anglaterra Joffroi de Vinsauf el documenta a França cap a la mateixa època, i Ugotio i J De Janua ho fan a Itàlia cap al 1200 D’altra…
Llenguadoc
Llenguadoc La catedral de Sant Pèire, a Montpeller
© Fototeca.cat
Regió del SE d’Occitània que limita al N amb el Lionès, a l’E amb el Delfinat i Provença, al S amb els Països Catalans, al SW amb el País de Foix, a l’W amb Guiena i Gascunya i al NW amb Alvèrnia, i s’estén des del massís de les Corberes, al SW, fins al Roine, a l’E, i des de la mar Mediterrània fins al Massís Central; inclou els departaments d’Aude, Gard, Erau i Losera, i l’Alta Garona (Tolosa).
El Llenguadoc és format per una plana litoral, llarga d’uns 200 km i estreta, que s’eixampla per les valls de l’Aude i el Roine, i per un conjunt de graons calcaris garrigues que pugen cap a terres altes els Causses al centre, les Corberes al SW, les Cevenes a l’E La costa és formada per platges sorrenques, i hi abunden els cordons litorals que tanquen estanys Climàticament és un país de transició entre la Mediterrània i l’Aquitània característiques atlàntiques, amb predomini de clima mediterrani els eqstius són molt secs amb temperatures que arriben a 40°C i els vents són forts tramuntana…
Foios
L’església parroquial de Santa Maria de Foios (s XVIII)
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Horta del Nord, constituït per una estreta franja que s’estén des de la mar fins al barranc de Carraixet, al nord de la comarca; el territori és, gairebé en la totalitat, pla i conreat.
Llevat d’unes 50 ha del sector occidental dedicades al secà garrofers i oliveres, la resta és regada amb aigua de la séquia de Montcada 350 ha a través de les de la Ratlla, Mitgera i Catalana, i també amb aigua de pous 200 ha Hi predominen les hortalisses en conreu intensiu melons, patates, blat de moro, etc, i al regadiu occidental hi ha unes 200 ha de tarongers nàvel Hi ha ramaderia estabulada bestiar boví i porcí La principal empresa industrial és una fàbrica de sacs de jute hi ha també petites indústries del moble, químiques i de la construcció L’antic pes de l’agricultura ha minvat 12%…
Mutxamel
Mutxamel
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alacantí, a la plana valenciana del sud, en terrenys plistocènics de glacis i al·luvionaments del riu de Montnegre i cretacis a l’interior, més elevat, que s’allargassa fins a la lloma del Savinar (470 m alt.) i el Bec de l’Àguila.
Integrat a la peculiar horta d’Alacant, centralitza una bona part dels seus regs a partir del seu assut el petit pantà de Mutxamel El riu de Montnegre, o Verd, té un cabal de 0,354 m 3 per segon, i les seves llargues secades justifiquen el canvi de nom riu Sec després de les preses de les séquies que abans tenien l’embassament de Tibi, avui pràcticament fora de servei Els conreus extensius, en realitat de secà cereals d’hivern i arbres sobris es beneficien de quatre sistemes de regadiu els regadius antics del riu de Montnegre 336 files en una martava o tanda de 21 dies amb l’aigua de duit o…
gall
Esports de combat
Esports de força
Categoria determinada pel pes de l’atleta existent en determinats esports, com la boxa (entre 51 kg i 54 kg), la lluita (fins a 57 kg) i l’aixecament de pes (fins a 56 kg).
muskogee
Etnologia
Individu d’un grup de tribus indígenes de l’Amèrica del Nord que estenien llur influència des del SE del golf de Mèxic fins a Tennessee, i des de Carolina del Sud fins a Louisiana.
Constituïren una unitat lingüística més que no pas ètnica Vivien de l’agricultura blat de moro, tabac, gira-sol, mill, etc, en pobles fortificats S'oposaren a la penetració dels blancs el 1813 i el 1840
gerra

Gerra amb suc de poma
© Corel
Arts decoratives
Atuell de terrissa cuita, de vidre o de metall, de boca ampla, la secció circular del qual va augmentant fins a una certa distància de la boca i després va disminuint fins a la base.
Serveix per a tenir-hi líquids, especialment oli o vi, fruita, confitura, etc
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina