Resultats de la cerca

Als Països Catalans, hom donà el nom d’hostal als establiments on hom acollia, mitjançant pagaments de mercè, els qui anaven de pas i llurs cavalleries, i també, als ss X i XI, el de parada Al s XIV encara eren una cosa molt simple una cuina-menjador, estable per a les cavalleries i dues grans sales per a dormitori, una per als homes i una altra per a les dones Segons les Constitucions de Catalunya i les interpretacions dels antics juristes, la norma general de tot hostaler era la d’admetre tothom qui pagués, mentre la seva conducta fos correcta però les prostitutes només hi…

S'educà a l’escola de la catedral de Barcelona i estudià a Bolonya, potser amb Ramon de Penyafort, de qui fou amic Fou paborde de la seu de Barcelona i bisbe d’Osca 1236-52 Acompanyà el rei a la conquesta de València 1238, on aquest li donà diversos béns Del 1239 al 1249 assistí a diversos concilis de la Tarraconense, i el 1244 consagrà l’església de Xàtiva Intervingué en molts plets, fent part com a bisbe d’Osca o com a jutge o àrbitre Per dificultats tingudes amb el legat pontifici, el cardenal de Santa Sabina, li calgué demanar l’absolució al papa Innocenci IV, el qual ell anà a veure a…

Es proposava de coordinar els serveis d’ensenyament de l’estat, de l’ajuntament de Barcelona i de la Generalitat de Catalunya Era dirigit per quatre representants de la UGT Federació de Treballadors de l’Ensenyament, quatre de la CNT Sindicat de Professions Liberals, un de l’Escola Normal de la Generalitat, un de la Universitat Autònoma, un de la Universitat Industrial i un de Belles Arts El comitè executiu era format per Joan Puig i Elias, Francesc Albert, Joan Hervàs i Miquel Escorihuela En 1936-37 elaborà el Pla General d’Ensenyament basat en l’ensenyament permanent en grups i en una…

Situada dins l’antic terme del castell dels Torrents, al lloc de Vilanova No sembla que hagi tingut mai funcions parroquials en tot cas, només de sufragània El lloc és documentat l’any 1029, quan Ramon vengué al bisbe Ermengol d’Urgell diversos béns situats al Solsonès i al comtat de Girona, i un alou situat a Riard, el qual afrontava amb el lloc de Vilanova L’església, amb suposades funcions parroquials, apareix l’any 1046 en la relació de parròquies, castells i altres béns i honors que Arnau Mir de Tost posseïa en feu de l’església de la Seu d’Urgell entre les parròquies del Solsonès…

Aquesta església es trobava dins l’antic terme del castell de Talamanca i anteriorment es trobava en el de Néspola, al lloc conegut com a Vilarasa La funció de l’església no degué passar de sufragània El lloc de Vilarasa és documentat el 960 com a Vila Rara situada al terme de Valle Nespola posteriorment sempre serà situat en el castell de Talamanca L’església de Sant Esteve apareix citada el 1017 situada al costat del riu Telario , que és l’actual riera de Talamanca o de Sant Esteve, al costat de la qual s’aixeca l’església El 1030 l’església es documenta com a Sant Esteve de Vilarasa i el…

A l’extrem ponentí del terme, prop del límit amb Blanes, hi ha la finca coneguda com el Comtat de Garuco, amb la moderna església o santuari de la Mare de Déu de Gràcia i altres edificacions, entre les quals un asil de vells aixecat el 1922 El seu promotor fou Nicolau Font i Magi, un lloretenc enriquit a Amèrica L’església de la Mare de Déu de Gràcia, aixecada el 1767 i ampliada i renovada al segle passat, ocupa el solar d’una antiga església dita inicialment Sant Pere Salou o Sant Pere del Bosc Les notícies històriques són molt imprecises sembla que fou un petit monestir de donats, existent…

Situada dins l’antic terme del castell de Sant Llorenç primer i de Meda després Hi ha la possibilitat que aquesta capella fos l’antiga parroquial de Folgueroles, ja que és estrany que hi hagi dues capelles amb la mateixa advocació tan properes La capella de Santa Maria Superior Superiore o Sobirana o Sidamunt Sadamunt , des que apareix totalment diferenciada de la parroquial, que fou aixecada al pla, enmig de la població, apareix com una capella dependent estretament de la parròquia i l’any 1357 consta que era considerada com a sufragània l’any 1723 el rector de Folgueroles hi…

Capella que presideix el veïnat d’Agell de Dalt, antiga quadra situada al NE del poble de Cabrera El terme d’Agell és esmentat per primera vegada en una butlla del 974 del papa Benet VI al monestir de Sant Pere de Rodes, i el 990 el bisbe de Barcelona, Vives, fa el llegat d’un alou in villa Agello Consta que l’església existeix el 1236, quan Guillem de Cerdanyola, afincat al lloc d’Agell, llega uns diners i tota la calç que sigui necessària per a cobrir la teulada de l’església de Santa Helena Les notícies continuen als segles següents en llegats testamentaris i notícies de visites pastorals…

Franciscà El 1405 el rei Martí el recomanà als jurats de Morella perquè fos subvencionat per a anar a estudiar a París El 1416 era a Barcelona, on predicà en les festes de substracció d’obediència a Benet XIII La reina Violant morta el 1431 el nomenà marmessor testamentari, i el 1444 intervenia encara en qüestions de testamentaria A instàncies del ciutadà de Barcelona Francesc de Colomines, entre el 1416 i el 1426 traduí al català el De Officiis de Ciceró La versió és bastant lliure, amb comentaris personals o d’altres autors, en els quals no s’està de remarcar la superioritat de…

El 1965 formà part del comitè organitzador del Campionat del Món universitari d’handbol de Barcelona Al final d’aquesta dècada fou secretari general del Picadero Jockey Club, càrrec que també ocupà a la Federació Catalana de Beisbol i Softbol FCBS Fou el principal impulsor del Campionat d’Europa de beisbol de Barcelona 1975 Posteriorment assumí la vicepresidència de la federació catalana fins que fou nomenat president de la Reial Federació Espanyola de Beisbol i Softbol 1983-88 Impulsà la creació de la Lliga espanyola de beisbol 1986 i el Campionat d’Europa disputat a Sant Boi i Barcelona…