Resultats de la cerca
Es mostren 1663 resultats
Francesc Godàs Bastida
Rugbi
Jugador de rugbi i dirigent.
Començà practicant l’atletisme, en 110 m i 400 m tanques, al Club Deportiu Universitari de Barcelona, i arribà a ser internacional contra Alemanya Ja al Centre Gimnàstic Barcelonès, Constantí Miranda l’engrescà a jugar a rugbi amb el BUC, del qual era preparador físic Després de tres anys en aquest club fou fitxat pel Club Natació Barcelona de la divisió d’honor, on jugà dues temporades i obtingué un subcampionat de Lliga Posteriorment, assolí l’ascens a la divisió d’honor amb el RC Cornellà, on jugà deu temporades al màxim nivell i fou convocat tres vegades per a jugar amb la selecció…
Ricard Mestre i Ventura
Disseny i arts gràfiques
Edició
Editor.
Interessat per la situació dels presos, ingressà en el Comité propresos de Vilanova, que treballava per la millora de les seves condicions Dedicat al periodisme, publicà el diari La Estela , i, simultàniament, també publicà, a Barcelona, Terra Lliure , als tallers de la Solidaridad Obrera Fou director de la revista Catalunya Remarcable defensor de la causa republicana, fou un dels fundadors de la Federació Ibérica de Juventudes Libertarias i, durant la Guerra Civil Espanyola, “milicià de la cultura” a la brigada 133 El 1939, s’exilià a França, i més tard fixà la seva residència…
Eduard Martínez-Sabater i Seguí
Història
Literatura
Política
Escriptor i polític.
Fou membre destacat de la Joventut Valencianista Aviat començà a collaborar a La Correspondencia de Valencia , òrgan de la Unió Valencianista Regional Durant la Dictadura fou diputat provincial En la seva joventut treballà com a caricaturista i retratista, amb el pseudònim de Dito Publicà dues narracions breus en català a El Cuento del Dumenche Primer amor 1914 i The Five O’clock Tea 1920 Recollí una sèrie d’assaigs i articles sobre el valencianisme i el fet nacional al volum Claridad Aspectos valencianos 1922 Posteriorment publicà novelles en castellà Durant la República fou un dels …
,
Konrad Lorenz
Biologia
Naturalista austríac.
Estudiós del comportament animal, fou un dels fundadors de l’etologia moderna, que divulgà amb obres, com ara Er redete mit dem Vieh, den Vögeln und den Fischen ‘Parlava amb les bèsties, els ocells i els peixos’, 1949, que obtingueren una gran popularitat Director del departament de fisiologia del comportament de l’Institut Max Planck en 1961-73, aquest any rebé, juntament amb NTinbergen i Kvon Frisch, el premi Nobel de medicina Aplicà les seves teories, que subratllen la importància de l’innatisme i l’ herència per damunt de la interacció amb el medi, al comportament humà Über…
Conrad Cardús i Canals

Conrad Cardús
© Fototeca.cat
Música
Clarinetista.
S'inicià amb l’orquestra La Principal de la seva vila natal Fundador de l’Orquestra Amics de la Música i primer clarinet de l’Orquestra Escales, formà part de l’Agrupació d’Instruments de Vent i el Quartet Renaixement, dirigits per E Toldrà Primer clarinet de l’Orquestra Pau Casals des de la seva creació 1920, ho fou també de la del Liceu i de la Banda Municipal de Barcelona des del 1923 El 1925 féu diversos enregistraments R Strauss, IStravinsky, J Cassadó, F von Weingartner i S Kusevickij reconegueren el seu gran talent El seu fill Conrad Cardús i Rosell Barcelona 1915, notable violinista…
José Gonzalo Zulaica Arregui
Música
Compositor i musicòleg basc, conegut amb el nom de religió de José Antonio de Donostia.
Ingressà a l’orde caputxí, i el 1908 fou ordenat de sacerdot Estudià a Sant Sebastià, Barcelona amb Adrià Esquerrà i París, on fou influït per Ravel Residí a Barcelona 1943-53, on fou un dels fundadors de l’Instituto Español de Musicología Fou membre de l’Acadèmia de la Llengua Basca Per a piano escriví Preludios vascos 1912-23, Infantiles a quatre mans, Vora'l Ter 1936 i Tiento y canción 1946 per a cant i piano, Pom de cançons per a nens 1945 text d’Apelles Mestres, Quatre melodies catalanes 1915, Gure Herria 1928 i Mendi-Lore 1948 i també música vocal Suite vasca Tríptic…
Ricard Zamorano i Molina
Pintura
Pintor.
Estudià belles arts a l’Escola de Sant Carles de València i anà després a Madrid becat per la Diputació de València El 1952 amplià estudis a París becat pel govern francès Fou un dels fundadors, a Madrid, del grup de gravadors Estampa Popular, integrat també per Antonio Saura, Manuel Calvo, Agustín Ibarrola, Alejandro Mesa, José Duarte i José Ortega, des d’on posà en pràctica el que hom ha anomenat “realisme social”, corrent que es caracteritzà per un realisme expressionista i emocional que pretenia d’aconseguir una incitació sentimental i una implicació politicomoral en l’…
Companyia de Filats de Cotó
Indústria tèxtil
Economia
Companyia fundada el 1772 a Barcelona per negociants i fabricants d’indianes, per filar el cotó en floca procedent d’Amèrica.
Estimulada pel govern, desitjós de promoure el conreu del cotó americà, li fou concedida fadiga sobre el que arribés de Cadis Entre els 25 membres fundadors figuraven Joan Pau Canals i Martí, Bernat Glòria, Joan Canaleta i Isidre Català Tots hi aportaven un nombre de telers que oscillava entre 12 i 80 Creada per cinc anys, fou renovada posteriorment, i el 1785 hi figuraven ja 60 membres Fomentà la fabricació d’indianes amb la importació de primera matèria i l’establiment de filatures segons el sistema creat per Josep Canaleta el 1766 Els seus membres han estat considerats com la…
Raimon Bonal i de Falgas
Sociologia
Sociòleg.
Es llicencià en ciències polítiques i socials a la Universitat Catòlica de Lovaina Bèlgica Doctor en ciències de la informació per la Universitat Autònoma de Barcelona Expresident i un dels fundadors de l’Associació Catalana de Sociologia, societat filial de l’Institut d’Estudis Catalans Destacà per la seva intensa dedicació i participació en l’estudi de la sociologia de la marginació i de l’educació a través de la Fundació Jaume Bofill Fou professor titular de sociologia a la Universitat de Barcelona, articulista en diversos mitjans escrits i escriví en diverses obres…
Gianni Colombo
Art
Artista italià.
La seva producció inicial se centrà en relleus monocroms L’any 1959 fou un dels fundadors del Gruppo T, a Milà Amb aquest collectiu treballà en la recerca del moviment i dels seus efectes en l’art, dins el que es pot anomenar investigacions cinètiques A més dels seus treballs de grup, Colombo realitzà treballs individuals caracteritzats per la recreació d’ambients espacials que poden ser transitats i que manipulà amb llum artificial i mecanismes amb motors elèctrics que accionen elements introduïts al seu interior El primer el presentà el 1964 i el més important fou Spazio…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina