Resultats de la cerca
Es mostren 3434 resultats
Antoni Garcia i Miralles
Política
Polític.
Estudià dret a la Universitat de València Membre del Comitè del País Valencià i del Comitè Nacional del PSOE fou diputat al Congrés per Alacant a les legislatures del 1977, el 1979 i el 1982 Titular de la conselleria d’obres públiques i urbanisme amb el govern socialista de la primera etapa del Consell preautonòmic valencià, formà part de la comissió encarregada de redactar un avantprojecte d’Estatut d’Autonomia per al País Valencià Fou president del PSPV-PSOE i president de la mesa del Plenari de Parlamentaris del País Valencià Elegit diputat autonòmic el 1983, també per la seva…
Marià Garcia i Mas
Escultura
Pintura
Pintor i escultor.
Pensionat a Roma per la Diputació de València després d’haver modelat una estàtua dedicada a l’escultor Vergara 1880 Museu de Belles Arts de València, hi feu, entre altres feines, l’estàtua de Joan de Joanes al mateix museu Com a pintor cal esmentar-ne L’enterrament de Crist , que presentà a Madrid Esdevingué també un pintor d’aiguaforts notable Capellà de missa i olla Hàbil i enginyós, conreà també la ceràmica i fou un dels grans colleccionistes de taulellets antics
Sebastià Garcia i Martínez
Historiografia
Historiador.
A la Universitat de València es formà amb Joan Reglà Fou professor agregat d’història moderna a la facultat d’història de València i vicerector de la Universitat Literària de València És autor de nombrosos estudis sobre la història del País Valencià en l’època moderna entre els quals cal citar Els fonaments del País Valencià modern 1968, El patriarca Ribera y la extirpación del erasmismo valenciano 1977, Valencia y la Casa de Austria 1975, Bandolers, corsaris i moriscos 1980, el tercer volum de la Història del País Valencià 1975, en collaboració amb altres autors Escriví també…
Josep Garcia i López
Educació
Literatura
Professor.
Catedràtic de llengua i literatura castellanes a l’institut de Girona i als instituts Milà i Fontanals i Joanot Martorell que dirigí, de Barcelona, i professor a la Universitat Autònoma de Barcelona Publicà, a més de nombrosos llibres didàctics, Historia de la literatura española 1948 nombroses edicions i Introducción a la metodología del análisis estructural 1969
Josep Garcia i Llauradó
Medicina
Metge.
Llicenciat en medicina 1950 per la Universitat de Barcelona, treballà a la Postgraduate Medical School de Londres, i fou lector de la Universitat d’Otago, a Dunedin, Nova Zelanda 1954-57, on descriví el quadre de l’aldosteronisme transitori postoperatori Installat el 1957 als EUA, treballà al Departament de Bioquímica de la Universitat de Utah a Salt Lake City i, posteriorment, entre el 1960 i el 1961, com a endocrinòleg al Pfizer Research Medical Laboratory de Groton Connecticut, on s’interessà pel camp emergent de l’enginyeria biomèdica i l’aplicació dels ordinadors en medicina i es…
Antoni Garcia i Llansó
Història
Erudit i metge.
Estudià a Madrid, on residí uns quants anys com a professor de la facultat de medicina De nou a Barcelona, collaborà en diversos diaris, fundà una “Revista de Ferrocarriles” 1887 i el butlletí “Pro Patria” 1895, òrgan de la Biblioteca Museu Balaguer, de Vilanova i la Geltrú, de la qual fou conservador Compilà diversos catàlegs de colleccions artístiques i publicà, a més a més, Armas y armaduras 1895, La joyería y la orfebrería en España 1908 i Cau Ferrat Colección de hierros de Santiago Rusiñol sd
Miquel Garcia i Llabrés
Política
Dirigent comunista.
Paleta, en 1919-20 formà part del grup anarquista Ciencia y Sociedad El 1923 passà a l’Agrupació Comunista de Palma, i aviat es convertí en el dirigent principal del sindicat El Trabajo, i després del Sindicat Únic del Ram de la Construcció 1931 Fou un dels reorganitzadors del partit comunista 1930-31, redactor de Nuestra Palabra 1931-36 i posteriorment secretari sindical del comitè regional de la Federació Regional del PCE 1935-36 Conservà la presidència del sindicat de la construcció quan, pel març del 1936, aquest s’unificà amb El Trabajo, de la UGT Fou afusellat
Dídac Garcia i Julià
Cristianisme
Doctor en teologia i jesuïta (1673).
Ensenyà humanitats a Lleida i filosofia i teologia a la universitat mallorquina Fou rector del collegi de Monti-sion Publicà una Doctrina cristiana 1715 dialogada, en català, de la qual es feren més de vint edicions
Pere Garcia i Fària
Arquitectura
Enginyer de camins i arquitecte, cap del servei de sanejament de l’ajuntament de Barcelona.
És autor d’un Proyecto de saneamiento del subsuelo de Barcelona 1893, en 3 volums, que inclou índexs anuals de mortalitat casa per casa durant el període de 1880-89 —anàlisi demogràfica i estadística mai no repetida—, projectes de clavegueres i de sanejament del delta del Llobregat i nombrosos plans topogràfics del pla de Barcelona i del Baix Llobregat, que el converteixen en continuador de l’obra d’Ildefons Cerdà El seu projecte, però, fou rebutjat per l’ajuntament, dominat pels cacics el 1896 fou cessat del càrrec, i tornà a ingressar en el cos d’enginyers de l’estat Féu nombrosos projectes…
Lluís Garcia i Falgàs
Disseny i arts gràfiques
Dibuixant i exlibrista.
Excellí en la pràctica de l’aiguafort i de l’aiguada Estudià a París amb el gravador André Lambert L’any 1921 li fou organitzada una exposició personal a Brusselles Obtingué diferents premis internacionals com a exlibrista Féu la revista “Pro Ex-Libris” 1920-21 En el període 1908-10 practicà el dibuix humorístic amb la firma Falgàs a “El Diluvio Ilustrado” i “L’Esquella de la Torratxa”, i també illustrà diferents obres
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina