Resultats de la cerca
Es mostren 1684 resultats
Lionello Venturi
Art
Crític i historiador italià de l’art.
Fill i alumne d’Adolfo Venturi, fou profundament influït per les metodologies de l’escola de Viena i, sobretot, per l’estètica idealista de Croce Ensenyà a la Universitat de Torí 1915-31 expulsat pel règim feixista 1931, residí a França i als EUA, fins el 1945 Publicà un llibre polèmic, antiacadèmic i anticlassicista, Il gusto dei primitivi 1926, però posteriorment concentrà l’atenció en l’art modern Cézanne, son art et son oeuvre, 1936 Les Archives de l’Impressionisme , 1939 i en problemes de crítica, on el seu History of Art Criticism 1936 ha esdevingut gairebé un clàssic…
Yūsuf ibn ‘Abd al-Raḥmān al-Fihrī
Història
Darrer emir de l’Àndalus (747-759).
Assolí el poder amb el suport decidit de Ṣumayl al-Kilabī, cap dels sirians arribats a l’Àndalus amb les mainades de Balǧ Influït per aquell i pel grup qaissita, intentà de frenar les aspiracions d’'Abd al-Raḥmān —escapat de Damasc i refugiat a Ceuta— d’installar-se a l’Àndalus Però, enfrontats ambdós a les tribus iemenites andalusines, i a conseqüència de la defecció dels sirians, que decidiren de donar suport a les pretensions de l’omeia, Yūsuf hagué de lluitar contra ‘Abd al-Raḥmān, a causa del fracàs dels intents de negociació Aquest desembarcà 755 prop d’Almuñécar, i vencé l…
Leo Weisgerber
Lingüística i sociolingüística
Lingüista alemany.
Professor a Rostock, Marburg i Bonn, treballà en els camps de la lingüística general i de les llengües cèltiques Rhenania Germano-Celtica , 1969 En obres com Muttersprache und Geistesbildung ‘Llengua materna i formació espiritual’, 1939 i Von den Kräften der deutschen Sprache ‘De les forces de la llengua alemanya’, 1949-57, exposà la teoria de la llengua coneguda com ganzheitliche Sprachauffassung o concepció integral de la llengua, que concep la llengua no tan sols com un mitjà de comunicació, sinó com una enérgeia o activitat espiritual creadora que confereix als pobles que les parlen una…
Carlos Reyles
Literatura
Novel·lista uruguaià.
De formació autodidàctica fill d’un ric terratinent uruguaià i de mare espanyola, home culte i europeïtzant, és abans de tot un esteta dins els corrents modernistes, per la pulcritud del seu estil, bé que per la temàtica pot ésser considerat un realista de tendències naturalistes i psicològiques influït inicialment per Pereda, es decanta posteriorment per Zola i per Dostojevskij Ideològicament segueix Schopenhauer i Nietzsche Viatjà per França, Anglaterra i la península Ibèrica Professor de la Universitat de Montevideo 1932, dirigí després la radiodifusió al seu país 1936 Escriví…
Néstor Martín y Fernández de la Torre
Pintura
Pintor, conegut simplement com a Néstor.
Autodidacte Establert a Barcelona, fou alumne de Meifrèn, i aviat s’obrí camí, pel seu decorativisme —el 1908 hom ja el destacava en algunes publicacions— Viatjà per França, Bèlgica i Anglaterra El 1911 exposà al Faianç Català de Barcelona, conjuntament amb Laura Albéniz, Ismael Smith i Marià Andreu El 1914 exposà a Madrid, on s’installà Després d’un període de silenci, tornà a exposar, el 1924 Influït per Walter Crane, Brangwin i Anglada i Camarasa, portà el seu fantasiós barroquisme a límits extrems de complexitat compositiva, d’imaginació temàtica i de viu colorisme Conreà…
Albert Lortzing
Música
Compositor alemany.
Inicialment actor i cantant 1833-44, fou posteriorment director d’orquestra del Theater an der Wien, de Viena 1846-48 i del Friedrich-Wilhelmstadtleches Theater de Berlín 1849-51 Influït per CMvon Weber i l’òpera francesa, compongué òperes còmiques que obtingueren força èxit Zar und Zimmermann ‘Tsar i fuster’, 1837 estrenada a Barcelona el 1966, Der Wildschütz ‘El caçador furtiu’, 1842, Undiner 1845, Der Waffenschmied ‘L’armer’, 1846, Regina 1848, que per les referències revolucionàries no s’estrenà fins el 1899 Tot i el to sovint lleuger i popular, la seva obra s’inscriu en la…
Deutsche Christen
Nom genèric amb què són coneguts diversos moviments evangèlics que sorgiren a Alemanya durant l’època nacionalsocialista i que, en un principi, no s’enemistaren amb el règim nazi.
Cal destacar-ne l’organització de l’Església Nacional Alemanya Kirchenbewegung Deutscher Christen, fundada a Turíngia el 1927 per Siegfried Leffler i Julius Leutheuser, el lema de la qual era “Alemanya és la nostra tasca, i el Crist, la nostra força” Entre els grups associats a l’organització cal esmentar el moviment dirigit per Joachim Hossenfelder Kampf- und Glaubensbewegung Deutscher Christen, directament influït pel partit nazi i de clara orientació política, el qual entrà en conflicte amb els altres grups en demanar, el 1933, la derogació de l’Antic Testament i l’aprovació…
Werner Sombart
Economia
Sociologia
Economista i sociòleg alemany.
Professor d’economia a Breslau 1890 i Berlín 1917 Interessat, en una primera època, per l’estudi del socialisme científic, aviat decantà els seus estudis cap a una reinterpretació personal de l’evolució i configuració del capitalisme En la seva obra fonamental, Der moderne Kapitalismus ‘El capitalisme modern’, 1902-08, diferencia l’evolució de la societat en diverses fases o etapes, el motor de les quals eren segons ell l’esperit i les actituds psicològiques Influït per Schmoller, Wagner i altres integrants de la nova escola històrica , suposà, pel que fa a l’enfocament…
Joan Sibecas i Cabañó
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Pintor i gravador.
Deixeble de Ramon Reig El 1947 exposà per primer cop en exposicions collectives a les galeries Fortuny de Figueres i a El Jardín de Barcelona, i des del 1950 feu en aquesta mateixa sala exposicions individuals de manera regular Amic del pintor Josep Bonaterra, en fou deixeble Influït pel poeta Carles Fages de Climent i representant destacat de l’escola empordanesa, pintà natures mortes i paisatges dins un cert magicisme i passà per una breu etapa informalista Fou el creador i primer director de l’Escola de Dibuix i Pintura del Casino Menestral Figuerenc 1961 Guanyà diversos…
Pacomi
Cristianisme
Monjo egipci, iniciador del cenobitisme.
De pares pagans, rebé el baptisme essent soldat i poc temps després fou iniciat en la vida monàstica per Palamó Fundà, a la Tebaida, el monestir de Tabennesi ~320 el grup de deixebles que s’hi aplegà fou tan nombrós que donà naixença a nou monestirs masculins i a un de femení, els quals constituïren una congregació monàstica La seva obra ha influït notablement tot el monaquisme cristià posterior Els escrits pacomians —conservats en grec, copte, llatí i àrab— se centren en les Regles , les Prescripcions , les Prescripcions i Institucions , les Prescripcions i Sentències i les Prescripcions i…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina