Resultats de la cerca
Es mostren 1959 resultats
Acadèmia Matemàtica
Matemàtiques
Acadèmia científica iniciada a la ciutat de València el 1738 per iniciativa de l’impressor i matemàtic Antoni Bordassar i amb l’ajuda de Felip Linus de Castellví, comte de Carlet.
Hi intervingueren Gregori Maians i Joan Baptista Coratjà Antoni Bordassar publicà el 1740 una Idea de una Academia Matemática
tractat d’Andrusovo
Història
Tractat firmat a Andrusovo, prop de Smolensk, el 20 de gener de 1667 entre Polònia i Rússia i que posà fi a la guerra entre aquests dos països iniciada el 1654.
Rússia obtingué —en canvi de la renúncia de Lituània i de la Rússia Blanca— Smolensk, la Ucraïna de l’esquerra del Dnièper i Kíev Fou establerta una aliança militar contra els tàtars i els turcs i concedida la llibertat religiosa i de comerç als dos països belligerants
Llull

Armes dels Llull
Llinatge de ciutadans honrats i cavallers barcelonins testimoniat des de mitjan segle XIII entre la classe dirigent del municipi.
El 1248 un Ramon Llull es casà amb Elisabet de Malla Un Bernat Llull mort el 1348, fill de Berenguera, fou el primer ardiaca de Santa Maria del Mar on fundà la capella del Santíssim Cos de Crist, canonge i vicari general de Barcelona Foren consellers en cap Guillem Llull 1306, 1320, Joan Llull 1467, Joan Llull 1489 i Joan Llull 1508 Llur fortuna era considerable rendes, cases i terres, la torre d’Horta, les vinyes de Montjuïc, etc Establerts a la Vilanova de la Mar, donaren nom al pla d’en Llull ara, el Born, i llur sepulcre era a la capella de Santa Agnès de l’església del convent de Santa…
Sant Pere de Monistrol (Gaià)
Art romànic
Situació Vista de l’interior del temple, totalment desafectat al fons hi és visible una part del mur de llevant F Junyent-A Mazcuñan L’església, propera al mas la Roca, és situada en una vall oberta al peu del serrat de l’Àliga, a la riba esquerra del Llobregat i no gens lluny de la barriada del Gramolar o de la Galera, a la banda ponentina del terme Long 1°53’49” - Lat 41°55’05” S’hi va per la carretera de Manresa a Berga, bé que, en arribar a Navàs, cal desviar-se, a mà dreta, per emprendre la que mena a Gaià, la qual, poc després d’haver-la iniciada, també caldrà deixar per…
comtat de Flandes
Geografia històrica
Territori que fou regit per distintes dinasties comtals.
La primera dinastia fou iniciada per Balduí I de Flandes , dit Braç de Ferro mort el 879, gendre de l’emperador Carles II, que hagué de defensar el comtat de les escomeses dels normands El seu fill Balduí II, dit el Calb mort vers el 919, fou, de fet, el primer comte independent El seu fill Arnulf I , dit el Vell mort el 964, i el besnet d’aquest, Balduí IV , dit el Barbut mort el 1036, continuaren la política d’independència, d’expansió —fins a tocar del ducat de Normandia i ocupant els comtats de Zelanda 1006 i d’Aalst 1033— i de consolidació territorial, seguida també pel fill del darrer,…
Pedraforca

Vista del Pedraforca
© Marta Dòria
Muntanya
Muntanya de les Serres Interiors dels Prepirineus, que arrenca del Cadí en direcció SW, entre els municipis de Gósol i Saldes (Berguedà).
És un peduncle de 2,4 km de llarg, que de la Roca Roja 2038 m alt, té com a fites les collades del Teuler 2 081 m i del Verdet 2256 m i el Pollegó Superior, amb tres pics el cim Nord 2476 m, el Pollegó estricte 2506 m i el Calderer 2496 m Al sud, l’Enforcadura, que originà el nom de la muntanya 2356 m alt, serveix de trànsit al Pollegó Inferior 2444 m A llevant, el Pollegó Superior es prolonga fins al pic dels Cabirols 2442 m Aquesta muntanya, que separa les capçaleres del Llobregat riu de Gresolet i el Cardener aigua de Valls, és constituïda per un contrafort mesozoic considerat per alguns…
Orleans
Regió administrativa
Capital del departament de Loiret i de la regió administrativa Centre-Vall del Loira, a l’Orleanès, França, al SSW de París.
Situada a les vores del Loira, al punt de ruptura de càrrega de la navegació fluvial, als límits de la plana de la Beauce, el riu la diferencia en dos sectors urbans el petit barri de Saint-Marceau, al S, i el centre de negocis i la part més gran de la ciutat, al N És un centre comercial i industrial, afavorit per la seva situació a l’antiga ruta París-Espanya, Tours i Bordeus, i modernament per la descentralització d’àrees industrials de l’aglomeració parisenca indústria tèxtil, alimentària vinagre, maquinària i accessoris, automòbils i equipament agrícola És seu episcopal Correspon a l’…
Bakú
Ciutat
Capital de l’Azerbaidjan, vora la mar Càspia, als contraforts orientals del Caucas.
Situada a l’entrada d’una profunda badia de la península d’Apšeron, el nucli primitiu és constituït per una antiga fortalesa emmurallada, amb nombrosos vestigis de les èpoques turca i persa Aquest conjunt és situat dalt un turó que domina la ciutat administrativa moderna, estesa als seus peus Bakú és un gran centre de la indústria petroliera, cap d’una sèrie de ciutats més petites, totes dedicades a l’extracció de petroli de la península d’Apšeron Fins a la Segona Guerra Mundial fou el centre petrolier del país, i actualment encara és important aquesta activitat Té grans refineries, indústria…
Delfinat
Delfinat El cim de Barre des Écrins, als Alts Alps
© Fototeca.cat
Regió històrica del sud-est de l’Estat francès, parcialment inclosa dins Occitània, que s’estén del Roine als Alps, pels actuals departaments d’Isère, Drôme i Alts Alps.
Centrada primer entorn de Viena, la capitalitat passà a Grenoble La regió és dividida en dos sectors al nord, el de parla francoprovençal, i al sud, la part més gran, l’occità, i comprèn les comarques del Valentinès, les Baronies i Champsaur, amb centre a Valença La línia divisòria passa pel sud de les àrees d’influència de Lió i de Grenoble És una àrea predominantment agrícola, amb conreu de cereals blat i blat de moro i de fruiters, i amplis sectors de bosc Hi ha jaciments de bauxita a L’Argentièra i d’hulla a La Mura La indústria és, especialment, tèxtil, paperera…
tradició
Cristianisme
Material transmès que l’Església accepta com a expressió genuïna de la fe i que constitueix el dipòsit de la fe
.
Afirmada la seva validesa per l’Església antiga —Ireneu, Tertullià, Agustí, etc, hi fonamentaren llurs arguments contra els heretges—, la seva definició clàssica prové de Vicenç de Lerins “En l’Església catòlica cal retenir allò que ha estat cregut arreu, sempre i per tothom" Per a poder-hi distingir què cal acceptar com a expressió genuïna de la revelació, la teologia parla d’una tradició divinoapostòlica , el contingut de la qual es basa en el testimoniatge dels apòstols, i d’una tradició eclesiàstica , formada per tots els elements introduïts després de l’era apostòlica Quant a la seva…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina