Situació
Vista de l’interior del temple, totalment desafectat; al fons hi és visible una part del mur de llevant.
F. Junyent-A. Mazcuñan
L’església, propera al mas la Roca, és situada en una vall oberta al peu del serrat de l’Àliga, a la riba esquerra del Llobregat i no gens lluny de la barriada del Gramolar o de la Galera, a la banda ponentina del terme. Long. 1°53’49” - Lat. 41°55’05”.
S’hi va per la carretera de Manresa a Berga, bé que, en arribar a Navàs, cal desviar-se, a mà dreta, per emprendre la que mena a Gaià, la qual, poc després d’haver-la iniciada, també caldrà deixar per seguir-ne una altra, situada a mà esquerra, que es dirigeix a Galera, indret degudament senyalitzat en el trencall. En arribar a aquesta barriada, cal continuar el trajecte per una pista sense asfaltar, la qual, amb un breu recorregut (uns cinc minuts amb cotxe), porta al mas la Roca, prop del qual s’alça la capella. Cal tenir en compte que aquesta pista, tot just iniciada, es bifurca en dos ramals, dels quals el bo és el de l’esquerra. (FJM-AMB)
Història
Aquesta església es trobava dins l’antic terme del castell de Gaià, a la vall de Monistrol. Primitivament pogué ser un petit monestir de tradició visigòtica per convertir-se en parròquia i esdevenir al final capella rural.
El lloc és documentat des del 982 i el topònim Monistrol (Monasteriolo) podria correspondre a un antic nucli de vida monàstica extingida o en decadència en aquest moment. Deixant la hipòtesi que anteriorment l’església fos dedicada a Sant Joan, la primera notícia de l’església apareix documentada el 992 com l’església de Sant Pere de Monistrol, encara que no és esmentada com a parròquia en la llista anterior al 1154; el segle següent apareix com a tal, així el 1284 trobem la parròquia de Monistrol de Gaià. No degué durar gaire amb aquesta funció ja que segurament, a causa de la despoblació del segle XIV perdé la condició de parròquia per subsistir com a capella de la parroquial de Santa Maria de Gaià, tal com figura el 1685 en una visita pastoral, situant-la junt als masos Roca i Riera de Castellet.
El segle XVIII l’edifici es renovà gairebé totalment com consta en la llinda del portal. El segle passat el seu culte es traslladà al raval de Gramolar o Galera on s’aixecà una nova església dedicada a Sant Pere. (ABC)
Església
L’edifici és una construcció moderna que aprofità una part de l’antiga estructura d’un temple romànic bastit anteriorment en aquest mateix indret. Del temple medieval, ara englobat dins la capella moderna, només n’han pervingut els murs testers de la nau, sobre els quals és ben patent el sobrealçament corresponent a la remodelació i ampliació de què fou objecte el temple posteriorment.
Atès el que resta i tenint en compte el tipus d’aparell, l’edifici romànic, bastit sense absis, s’adaptava a les formes tardanes del segle XIII, consistents, en aquest cas, en una petita església d’una sola nau, amb murs de carreus polits de mides considerables i disposats de manera molt ordenada.
Cal assenyalar que part de l’aparell de l’església romànica fou aprofitat en el mur de migjorn del mas que li fa costat, fet que es devia realitzar en un període en el qual la capella devia romandre soterrada i orfe de culte. Posteriorment, el segle XVIII, centúria a la qual pertany la data que figura a la llinda de la porta, l’església fou reedificada, tot i que, malauradament, la nova construcció també experimentà la mateixa dissort que la primitiva.
Així, doncs, l’actual edifici, que engloba part de la construcció romànica, roman amb la coberta esfondrada i en un estat d’abandó lamentable. (FJM-AMB)
Sarcòfag
Fragment d’un sarcòfag romànic que apareix encastat en una capella lateral quan hom remodelà l’església el segle XVIII. Hom hi pot veure dues creus gregues inscrites en cercles.
F. Junyent-A. Mazcuñan
En una de les capelles laterals de l’església, concretament al cantó ponentí de la capella sud, hom pot veure una làpida esculpida que, segurament, deu correspondre al frontal d’un sarcòfag emparedat, les mides del qual, pel que fa a la cara visible, són de 80 cm de llargada per 58 cm d’alçada.
La seva decoració és molt simple, i consisteix en dues creus inscrites en cercles, dels quals el de mà esquerra té una doble circumferència. Tret d’aquests ornaments, hom no hi veu cap altre gravat o inscripció. Cal notar que els cercles han estat rebaixats a la pedra, mentre que les creus resten al mateix nivell que el pla determinat pel frontal. Altrament, la corona, que ressegueix el cercle esquerre, ocupa un nivell intermedi entre el cercle interior i el pla de la làpida. (FMJ-AMB)