Resultats de la cerca

Estudià per enginyer tèxtil i s’ha especialitzat en antologies i en la història de la premsa catalana  El Be Negre  1967,  Cu-Cut  1967,  En Patufet  1968,  Papitu  1968,  L’Esquella de la Torratxa  1970,  Xut  1971,  Un segle d’humor català  1973,  El Be Negre i els seus homes  1977,  L’humor català La premsa humorística I-II 1978-79, Història dels diaris en català  1978, En Patufet antologia  2003,  La caricatura política i social a Catalunya, 1865-2005  2005, Papitu 1908-1937 i les publicacions eroticopsicalíptiques del seu temps 2008, Andreu Dameson, geni de la caricatura 2011, en…

Estudià medicina a València i fou un dels primers defensors del positivisme en els ambients universitaris valencians 1872 El fet d’ésser un dels dirigents de les Joventuts Republicanes Valencianes l’obligà a acabar la carrera a Madrid, on es vinculà amb la naixent Institución Libre de Enseñanza S'estigué uns quants anys a París 1880-85, on treballà amb Ranvier, Charcot i Magnan, entre d’altres, i fou l’introductor de la neurohistologia i de la psicologia experimental a l’Estat espanyol Fou un dels mestres de Santiago Ramón y Cajal i un impulsor destacat de l’Asociación Española para el…

Es doctorà en dret i en lletres i fou alt funcionari de la Mancomunitat de Catalunya i de l’ajuntament de Barcelona Publicà, entre altres obres, un índex de noms propis de la crònica de Muntaner, en collaboració amb JMde Casacuberta, als Estudis Universitaris Catalans 1914, i el Vocabulari jurídic català 1934, amb Rafael Folch i Capdevila

Fill de Maurici Serrahima i Palà Estudià dret a Barcelona i es doctorà a Madrid Exercí la professió més de seixanta anys i, pel seu prestigi, fou president del Cercle Artístic de Sant Lluc i de la Caixa de Pensions destituït el 1939 Fou, a més, membre de la junta del Collegi d’Advocats i degà 1951

Doctor en dret i en filosofia i lletres, fou catedràtic de grec a Sevilla 1899 i, posteriorment, a Barcelona 1906-38 També fou professor a l’Escola de Bibliotecàries i pertangué a diverses corporacions científiques, entre les quals cal esmentar l’Institut d’Estudis Catalans 1911 Dirigí colleccions de clàssics grecs i llatins de les quals es destaca l’ambiciosa Biblioteca Scriptorum Graecorum et Romanorum cum Ibericis Versionibus Partidari d’un estudi aprofundit dels clàssics —donada la migradesa de llur tradició als Països Catalans i a la resta de l’Estat espanyol—, cregué que la traducció…

Fill del mercader Francesc Sanç i de Caterina Manegat i Comelles Per un error en la seva làpida sepulcral se li ha atribuït el segon cognom de Còdol Fou rector de Sant Martí d’Ur i passà a Roma, on fou nomenat canonge d’Urgell De retorn, fou vicari general de la Seu d’Urgell 1574, canonge de Barcelona en substitució del seu oncle, Rafael Manegat el qual fou nomenat sagristà de Tortosa i comissari de la Santa Croada amb l’encàrrec de fer l’inventari dels arxius reials Fou també prior del castell de Centelles i visitador general dels tribunals reials al regne de Mallorca Quan anava a exercir…

Fou veterinari municipal de Sant Julià de Vilatorta, Berga i Barcelona Destacà en els camps de la patologia, immunitat i zootècnia El 1918 descobrí, per primer cop a l’Estat espanyol, la piroplasmosi bovina i féu treballs sobre el tractament de la mamitis contagiosa de les vaques amb antivirus El 1947 obtingué el premi Rossell i Milà de Zootècnia pel treball La mula catalana L’any 1952 publicà una classificació bromatològica dels bolets i llur nomenclatura tècnica i popular El 1953 rebé el premi Farreras per Construcción, organización e inspección veterinarias de mataderos

Estudià a París i a Friburg de Brisgòvia Des del 1975 és catedràtic de filosofia política a la Sorbona Dedicà els primers anys de la seva activitat universitària a l’obra de Ramon Llull La philosophie de l’amour chez Raymond Lulle , 1974 i contribuí a modernitzar-ne la lectura L’estudi del destí del lullisme el conduí a examinar texts fonamentals de la inquisició i a polemitzar amb els partidaris d’una lectura “hispànica” del tribunal que minimitza el paper del pontificat romà Nicolau Eymerich Les manuel des inquisiteurs , 1973 Le dictionnaire des inquisiteurs, Valence 1494, 1981 En el…

Estudià al seminari de Burgos 1939 i a Salamanca, on es doctorà en teologia 1948 Completà els estudis d’història eclesiàstica i civil a la Gregoriana de Roma i a Valladolid 1957 Tingué diferents càrrecs dintre la Germandat de Sacerdots Operaris diocesans vicerector del Collegi Espanyol de Roma i prefecte general d’estudis i fou professor a la Universitat de Salamanca, de la qual fou rector 1964-65 Era membre de l’Academia de la Historia 1960 i d’altres entitats científiques És autor de molts treballs històrics, sobretot entorn de Juan de Ávila i de la Universitat de Salamanca, temes de la…

Fill del també baríton Emili Sagi i Barba i de la seva segona muller, la cantant Lluïsa Vela Inicià estudis universitaris, que compaginà amb els musicals solfeig, piano, composició i harmonia Més tard, estudià cant amb el seu pare i amb M Ghibaudo, A Paoli i C Dahmen El 1932 debutà amb la companyia de J Guerrero a Madrid sota la direcció paterna De seguida inicià una carrera internacional que el dugué a actuar en teatres d’arreu de l’Estat espanyol, a més de Portugal, Itàlia, l’Amèrica del Sud i els Estats Units, amb la companyia fundada per ell mateix Destacaren les seves…