Resultats de la cerca
Es mostren 30610 resultats
llevador
Tecnologia
Llanda metàl·lica que hom col·loca paral·lelament a un corró d’una màquina i amb una vora molt pròxima o bé fregant la superfície d’aquesta i que té per objecte de netejar el corró, dosificar la pasta adherida a la superfície, etc.
Els llevadors són emprats en màquines molt diverses, especialment tèxtils i d’arts gràfiques
rosegadors

Esquirol vermell comú (Sciurus vulgaris)
Teemu Lehtinen (CC BY 2.0)
Mastologia
Ordre de mamífers de la infraclasse dels placentaris, de mides variables però generalment petites (el més gros, el capibara, ateny 1,20 m de llargada), de forma molt variable però poc esvelta (la part abdominal és sempre més ampla que la part ventral a causa de l’especial desenvolupament de la massa visceral) i potes poc diferenciades del cos.
La morfologia específica del cos i sobretot de les potes, la dentadura, les orelles, els ulls i la cua depèn dels diferents hàbitats que presenten subterrani, aquàtic, arborícola, estèpic o desèrtic, i corredor En tots manquen les glàndules de la suor, però no les sebàcies, molt abundants, ni les holocrines, que elaboren productes d’atracció sexual El nombre de dits i la morfologia de les potes varien molt segons el tipus de vida, però en la majoria les mans i les potes són amples i la marxa és plantígrada, bé que en alguns que són adaptats a la cursa és digitígrada, i en els aquàtics els…
anafilaxi
Patologia humana
Estat d’hipersensibilitat de l’organisme, manifestat després de la introducció d’una determinada substància, que en ésser administrada per primera vegada no produí reacció o la produí molt lleugera.
Les substàncies capaces de provocar anafilaxi són de diverses menes el sèrum terapèutic, les toxines bacterianes, el líquid d’ascites, el líquid dels quists hidatídics, certs medicaments i aliments, etc La sensibilització pot ésser produïda per una injecció intratissular o intravenosa, o bé per la penetració a través de la mucosa digestiva o respiratòria El mecanisme desencadenant de l’estat anafilàctic és una reacció antigen-anticòs que té lloc en íntima connexió amb la membrana cellular i es caracteritza per l’alliberament d’histamina i d’altres substàncies actives, per l’augment de la…
cornetí

Cornetí
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de vent-metall, de forma molt semblant a la trompeta moderna, consistent en un tub de perforació lleugerament més cònica que la d’aquesta la llargària del qual és modificada gràcies a un sistema de pistons (generalment tres).
En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna tipus trompeta El so és generat per la vibració dels llavis, recollida per un broquet metàllic que generalment es pot separar del cos de l’instrument Té un tub acústic encorbat, de llautó o altres materials, que acaba en un pavelló i en alguns casos pot incorporar tons o bombes per modificar-ne el so fonamental És un instrument transpositor afinat generalment en si♭ o en la Té una extensió de dues octaves i una quinta Hi ha també un cornetí soprano en mi♭ Fou creat a França al primer quart del segle XIX quan s’incorporaren…
neurociència
Biologia
Estudi multidisciplinari de l’estructura, les operacions i el funcionament del sistema nerviós, i, molt especialment, del cervell.
Parteix de la idea del cervell com a òrgan que controla totes les operacions del cos humà, des de les funcions més bàsiques metabolisme, sistema immunitari, hormonal, etc fins a les funcions superiors emocions, pensament, memòria, llenguatge, aprenentatge, presa de decisions etc La tasca principal de la neurociència consisteix a identificar els circuits neuronals pels quals s’activen i es mantenen aquestes funcions, i la seva interacció amb la resta d’òrgans També formen part d’aquest estudi els mecanismes pels quals es creen nous circuits, les seves alteracions i la manera en què afecten el…
estrella de mar amb potes espinoses
Zoologia
Estrella de mar, de la classe dels ofiuroïdeus, de coloració variable, amb uns braços de 3 a 4 cm de longitud, molt prims, flexibles i amb espines força llargues als costats, i un disc de 6 a 8 mm de diàmetre.
Habiten sobre fons fangosos o rocallosos fins a 100 m de profundidat en bancs molt considerables Totes les espècies són comunes als litorals dels Països Catalans i a tota la Mediterrània
bellaombra
bellaombra
© Fototeca.cat
Botànica
Gran arbre, de la família de les fitolacàcies, de 6 a 15 m d’alçada, de rabassa sovint molt gruixuda, tronc corpulent i capçada densa, de fulles ovatolanceolades, caduques al començament de l’hivern, i flors dioiques, agrupades en llargs raïms.
És propi de l’Amèrica del Sud molt popular a l’Argentina, on rep el nom d' ombú , i és extensament plantat en parcs i passeigs, fins i tot a la regió mediterrània
espart
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les gramínies, cespitosa, rizomatosa, alta de 60 a 100 cm, amb fulles linears llargues, glabres, convolutes i molt tenaces.
Fa una panícula dreta, laxa i groguenca Es fa en terrenys esteparis secs Amb l’espart hom fa cordes, cabassos, catifes, etc, i també paper A l’època romana s’anomenà Campus Spartarius , per l’abundor d’espart, la zona compresa entre la badia de Santa Pola Baix Vinalopó i el riu d’Almanzora Andalusia i, cap a l’interior, fins a l’altiplà de la Manxa Hom creu que l’aprofitament de l’espart a gran escala fou degut als cartaginesos, i les fonts històriques esmenten ja el Camp Espartari a mitjan s III aC El centre comercial era Cartago Nova Cartagena, la qual a vegades era anomenada també Carthago…
sulfat d’alumini
Química
Una de les sals d’alumini tècnicament més important, obtinguda dissolent bauxita o argiles molt pures en àcid sulfúric i, si cal major puresa, dissolent en l’àcid hidròxid alumínic obtingut com per a preparar alúmina.
Dóna un hidrat Al 2 SO 4 3 18H 2 O i les seves solucions són àcides per hidròlisi És molt emprat, entre altres usos, en la indústria paperera, en adoberia, per a la clarificació i la purificació de les aigües, en al indústria tèxtil com a mordent en el tint i com a impermeabilitzant i en la fabricació d’extintors d’incendis Dóna amb altres sulfats metàllics els sulfats dobles anomenats alums i pseudoalums
grívia
Ictiologia
Peix de l’ordre dels perciformes de la família dels làbrids, que ateny fins a 60 cm de longitud, de cos allargat i color molt variable, correntment de fons verd amb un reticle vermell o de fons blanc amb el reticle també vermell.
És molt comú a les costes del nord de la península Ibèrica i a les costes atlàntiques d’Europa
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina