Resultats de la cerca

Vida i obra Fill del notari aragonès, aveïnat a València, Joan Artieda Es graduà de batxiller en arts a València 1563 i estudià drets a Lleida i Tolosa es graduà en lleis a València el 1574 i el 1585 era doctor en lleis Abandonà la carrera jurídica i es dedicà durant més de 47 anys al servei de les armes fou present a Xipre, a Lepant, on fou ferit, i a Flandes, i arribà a ésser capità d’infanteria És autor de diverses poesies de circumstàncies, com les Octavas a la venida de la magestad del rey don Felipe nuestro señor a la insigne ciudad de Valencia , escrites amb motiu de la visita de Felip…

Doctor en filologia romànica per la Universitat de Barcelona Des del seu primer llibre, Contes menorquins 1972, la seva narrativa mostra una clara influència dels models imaginatius del realisme màgic, d’arrel sud-americana, mitjançant la recreació fantàstica de l’escenari històric o folklòric menorquí, la qual cosa representa una renovació de la prosa menorquina Destaquen les obres L’Arcàngel 1973, premi Ciutat de Palma 1972, Un regne per a mi 1976, premi Sant Jordi 1975, El camp de les tulipes i altres narracions 1976, Potser només la fosca 1979, Amb la mort al darrere 1980, Lady Valentine…

Situació El portal és al sud-est del reduït nucli del poble Albanyà, a l’inici de l’estret carrer de Sant Llorenç de la Muga Era l’antiga entrada al poble pel camí que hi arribava, seguint el curs del riu, des de Figueres i Sant Llorenç de la Muga Aquesta entrada va quedar obsoleta en ésser construïda l’actual carretera de Figueres a Albanyà, que arriba a la població pel cantó nord-oriental Mapa 257M781 Situació 31TDG770838 Fortificació En aquest lloc resten elements del portal d’entrada i de la fortificació adjacent L’estructura de la porta presenta diversitat d’elements De dins a fora hi ha…

Segons Joaquim Botet i Sisó, aquest castell depenia de la família des Torrent, que el tenia en feu pel senyor de Torroella de Montgrí L’any 1272, en produir-se el bescanvi entre Dalmau de Rocabertí i l’infant Pere, com a representant del rei, esdevingué senyor de Torroella aquest infant i, de fet, el castell d’Albons fou incorporat a la corona En un document del mateix 1272, una mica més tardà que el precedent, hi ha esmentada una Beatriu de Llagostera i d’Albons Albornis , casada amb Arnau de Llagostera Quan el 1303 es relacionen tots els torts fets pel comte d’Empúries contra…

Situació Un fragment de l’absis de les ruïnes de la capella que va donar nom al castell F Tur El castell, també anomenat castell de Vidreres, és emplaçat dalt un turó, prop de Caulès, dominant el pla de Vidreres Les seves restes són visibles des del nucli urbà de Vidreres, en direcció a llevant, una mica cap a migjorn Mapa 365M781 Situació 31TDG828264 Del punt quilomètric 15,5 de la carretera de GE-253, de Santa Coloma de Farners a Llagostera, a uns 2 km de Vidreres surt una pista en direcció sud-est, que porta a una casa, on cal deixar el cotxe i seguir a peu JRR Història El castell de Sant…

Situació Vista exterior de l’església des de migjorn J Recarens L’antiga església parroquial de Santa Susanna de Caulès es troba a la zona sud-oriental del terme municipal de Vidreres, centrant el poble disseminat de Caulès de Vidreres Mapa 365M781 Situació 31TDG833253 Del punt quilomètric 5,7 de la carretera GE-681, de Llagostera a Tossa de Mar, en arribar a un coll, surt una pista en direcció al sud-est que mena a l’església de Santa Susanna JRR Història Aquesta església parroquial de Caulès de Vidreres estigué dedicada a sant Esteve fins al segle XIX, que també es va dedicar a santa…

Situació Vista exterior de l’església des del costat nord-est J Recarens La capella de Santa Margarida és situada a la zona de sud-est del terme municipal de Vilobí d’Onyar, enmig del pla de la Selva Mapa L 38-13 333 Situació 31TDG794360 Del nucli urbà del cap del municipi surt, en direcció al nord-est, una pista que, en un 1,7 km aproximadament, porta a l’església JRR Història Aquesta capella era agregada a l’església de Sant Esteve de Vilobí d’Onyar L’única notícia directa que n’ha arribat és del 1290, any en què va rebre el llegat d’uns llibres JCH Església L’edifici actual consta d’una…

Situació Aquesta part de la torre del castell, únic element conservat, i alguns murs aprofitats per a construccions tardanes, són tot el que resta de l’antiga fortificació ECSA - J Bolòs Fortificació situada a la plana de Tremp, en una de les primeres elevacions que hi ha a ponent d’aquesta població És situada en un dels extrems del poble de Claret, entremig de cases Mapa 33-12290 Situació 31TCG238695 Venint de Tremp, cal agafar la carretera del Pont de Montanyana A poca distància del trencall, a mà dreta hi ha una pista indicada que porta al poble de Claret Les restes del castell són…

Situació Torre circular bastida entre un penyal i una cinglera, una de les més ben conservades de la comarca ECSA - J Bolòs Torre situada en un vessant força abrupte d’una muntanya, sota d’un cingle, a la banda septentrional de la serra del Boumort, damunt del barranc de l’Infern Mapa 33-11252 Situació 31TCG428795 Cal seguir la pista que surt d’Hortoneda cap a l’est A uns 6 km, havent passat el coll de la Creu on cal anar cap a la dreta i havent deixat endarrere el barranc de l’Infern, cal deixar l’automòbil i seguir a peu una pista forestal que surt a mà dreta i que mena fins a la font de…

Antiga església parroquial del terme situada a la caseria de l’Abadia, a la falda septentrional del tossal de Monesma Fou un antic priorat de Roda L’any 1092, amb motiu de la reforma canonical, el bisbe Ramon Dalmau concedí a Sant Vicenç les quartes episcopals referents als delmes, les primícies i les oblacions de l’església de Monesma, cosa que confirmà l’any següent assignant aquestes rendes a la mensa comuna Es tracta de les primeres notícies sobre l’església de Monesma L’any 1122 figura ja un Bernat Bernat, prior de Monesma, en la professió de Bernat Guillem com a canonge, que aportà l’…