Resultats de la cerca
Es mostren 1497 resultats
Barcino Films
Cinematografia
Distribuïdora d’art i assaig.
Fou fundada a Barcelona el 1967 per Josep Sagré i Pera i Joan Munsó Cabús El mateix any s’hi incorporà Víctor Sagi i Vallmitjana, es convertí en societat anònima, i s’installà a l’avinguda Diagonal, seu del grup Sagi Representada a Madrid per Ars Films-Ismael González, s’introduí en l’àmbit de l’art i assaig amb films d’un interès remarcable, especialment europeus Inaugurà com a sales especials el Savoy i el Rialto a Barcelona, els Alexandra i Galileo a Madrid, que compartiren les estrenes amb els Apolo Manresa, Elíseos Saragossa, Casablanca Alacant, Numancia Santa Cruz de Tenerife, Avenida…
Pere Saplana
Cristianisme
Literatura catalana
Eclesiàstic i traductor.
Dominicà resident a Barcelona, és possible que, entre el 1358 i el 1362, iniciés la traducció al català del De consolatione philosophiae de Boeci, adreçada a l’infant Jaume de Mallorca, empresonat per Pere el Cerimoniós La seva tasca traductora denota una clara preocupació pel contingut moral del text i una evident descurança per la correcció estilística o per la bellesa formal En aquest sentit, segueix les característiques generals que presenten les traduccions redactades durant la segona meitat del segle XIV i principi del XV Fou revisada i acabada per fra Antoni Ginebreda…
,
Emili Tintorer i Vilaseca
Teatre
Literatura catalana
Escriptor i crític teatral.
Es llicencià en dret a Barcelona 1892 i feu oposicions d’ingrés al cos consular, però abandonà la diplomàcia per dedicar-se a la literatura Fou cofundador i crític teatral de la revista Joventut , on mostrà una mentalitat plenament modernista A partir del 1907 fou redactor de Las Noticias , on, amb el pseudònim Max publicà la secció “Paradojas” Traduí al castellà, amb Lluís Via i Josep O Martí, Cyrano de Bergerac de Rostand, que tingué un gran èxit Els seus drames estigueren molt influïts per Ibsen i Hauptmann A Mal de verge 1906, explica la història i les reaccions vitals d’Angeleta, la qual…
,
Antoni Martí i Monterde
Literatura catalana
Poeta i narrador.
Professor de teoria de la literatura i literatura comparada a la Universitat Autònoma de Barcelona, i posteriorment a la Universitat de Barcelona, en poesia ha publicat Sobre el desordre 1992, premi Literatura Breu de poesia 1992 i Els vianants 1995, premi Guerau de Liost 1994 El 2001 publicà el dietari novellístic L’erosió Un viatge literari a Buenos Aires premi Crítica dels Escriptors Valencians de narrativa 2002 i el 2002 Escrit en dos quaderns premi Literatura Breu de narrativa 2000 En el camp de l’assaig, entre d’altres, ha escrit l’estudi Tres lectures de Joan Fuster amb JA Fluixà, A…
Bonaventura Rigola i Rigola

Bonaventura Rigola i Rigola
© Escola Pia
Cristianisme
Religiós escolapi i pedagog.
Biografia Alumne del collegi de la seva ciutat natal, l’11 de novembre de 1887 vestí la sotana calassància i inicià a Moià el noviciat Féu la primera professió el 27 d’agost de1889, començà els estudis eclesiàstics a Iratxe Navarra i els acabà a San Pedro de Cardeña Burgos, les cases centrals de l’orde a Espanya Fou ordenat de sacerdot el 3 d’abril de 1897 a Lleida Inicià la vida docent al collegi de Morella 1893-1900 com a professor dels seminaristes del bisbat de Tortosa, als quals ensenyava matemàtiques i cosmologia L’Escola Pia feia pocs anys que s’havia fer càrrec d’aquell collegi que…
deure
Haver de fer alguna cosa per necessitat física o lògica, per obligació moral, per la força de les circumstàncies, etc.
tao
Taoisme
Mot xinès que, en la literatura ètica, política i cosmològica, pren diversos significats, com ‘‘llei’’, norma moral o recta conducta.
En sentit originari vol dir “camí” i, usat com a verb, “conduir” i “dir” En el confucianisme, el tao del cel és la llei divina, i el tao del príncep és el guiatge del poble vers el tao del cel Clàssic de la història en el Clàssic dels canvis és l’ordre còsmic del yin-yang En el taoisme és l’inefable principi del tot en aquest cas hom l’escriu en majúscula
reat
Filosofia
Obligació moral a complir la pena que correspon a un pecat, una falta o un delicte, àdhuc després de perdonat.
antinomisme
Cristianisme
Doctrina que ensenya que, per la gràcia de Jesucrist, hom resta alliberat de l’obligació d’observar cap llei moral.
A vegades és basada en els texts de Pau referents a l’abolició de la llei antiga i a la justificació per la fe Entre els antics, són antinomianes algunes sectes gnòstiques, com els nicolaïtes i els ofites L’antinomisme reapareix al moment de la reforma protestant, sobretot amb els anabaptistes
centre
Entitats culturals i cíviques
Història
Nom donat a algunes societats que tenen una finalitat cultural, el foment d’un cert ordre d’activitats (sovint recreatives) o la difusió d’un ideal social, polític o religiós.
Als Països Catalans aparegueren vers el darrer terç del segle XIX, amb dedicacions molt diverses, però generalment amb caràcter popular i de tendència catalanista Així, els centres excursionistes, molt nombrosos al Principat, amb el Centre Excursionista de Catalunya com a entitat degana els centres polítics, com els diversos centres catalanistes, regionalistes, carlins o republicans, i, sobretot, els centres que originaren el catalanisme polític, com el Centre Català, el Centre Escolar Catalanista, el Centre Nacional Català o el Centre Nacionalista Republicà, i d’altres d’actuació política…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina