Resultats de la cerca

Professor a l’Escola de Guerra 1901-10, les seves teories defensives el feren impopular General als 58 anys, durant la Primera Guerra Mundial participà en l’ofensiva de Champagne 1915 i dirigí la defensa de Verdun 1916, que li valgué ésser considerat heroi nacional Comandant en cap de l’exèrcit francès 1917 i mariscal 1918, sufocà amb Primo de Rivera la rebellió d’Abd el-Krim al Marroc 1925 Ministre de Guerra en el govern dretà de Doumergue 1934 i ambaixador a l’Espanya franquista 1939, després de la desfeta francesa 1940, fou nomenat vicepresident i, després, president del Consell de govern…

Quart príncep de Condé, anomenat el Gran Condé Comandant, a vint-i-dos anys, de l’exèrcit que combatia els espanyols a la frontera nord, els derrotà al Rocroi 19 de maig de 1643 Per allunyar-lo de França, durant la minoritat de Lluís XIV, Mazzarino el nomenà virrei de Catalunya, però fracassà en l’atac a Lleida, en poder de les tropes de Felip IV 1647 El 1648 derrotà els espanyols a Lens, cosa que afavorí la conclusió dels tractats de Westfàlia Durant la guerra de la Fronda, primerament combaté la revolta dels parlamentaris 1648-49 després, ressentit pel poder de Mazzarino,…

Parent de la reina Maria, muller de Pere I de Catalunya-Aragó, presentà el rei Jaume I a les corts de Lleida 1215 Tingué un paper important entre els confederats de Montsó 1216, que aconseguiren la sortida de Jaume I del castell i la renúncia de l’infant Sanç 1218 El papa Honori III el nomenà un dels quatre membres del consell de regència del rei Intervingué en les treves entre els vescomtes de Cardona i de Bearn 1226 i presidí el tribunal que dictà la sentència d’Alcalà 1227, que posà fi a l’alçament de l’infant Ferran Fou consultat en procés d’anullació del primer matrimoni de…

Fill del governador Galceran de Requesens i de Santacoloma, de qui havia heretat la baronia de Molins de Rei Fou fidel partidari de Joan II durant la guerra civil i declarat enemic de la terra per la generalitat 1462 El 1468 era conseller del príncep de Girona Ferran Entrà el 1472 a Barcelona després de la capitulació de la ciutat i el rei el nomenà governador general de Catalunya, càrrec que exercí fins que morí i en moments difícils com la segona guerra remença Vivia a l’antic palau menor de Barcelona, on el 1479 posà la capella ardent de Joan II La seva fidelitat fou recompensada el 1472…

Partidari i amic de Pero Martines de Luna Benet XIII, aquest el 1410 el nomenà bisbe d’Osca Fou un dels compromissaris de Casp 1412 i, per tant, dòcil a les directrius del papa Luna i partidari de la causa dels Trastàmara Traslladat al bisbat de Lleida 1419, a desgrat de les seves prolongades absències féu una bona tasca administrativa, com és una recopilació de les sinodals 1425 La seva fidelitat als Trastàmara fou premiada amb els càrrecs de virrei de Sicília 1416-19 i diputat de la generalitat de Catalunya 1428-31 D’acord amb la política reial, deixà el partit del papa Luna i…

Fill i hereu del cavaller Joan Bertran de Barcelona i de Constança Margarit, senyora del Castell d’Empordà, d’una branca de l’important llinatge d’aquest nom que estigué al costat de Joan II en les lluites civils catalanes A partir del 1478 estigué vinculat a la vida cortesana, on s’inicià com a patge El 1485 entrà al servei de Ferran II Prengué part en la guerra de Granada 1490-91 Fou algutzir de la inquisició a Saragossa 1490 Es casà 1488 amb Maria Carrillo, dama d’Isabel I Acompanyà Colom en el segon viatge a Amèrica 1493, com a cap d’una de les caravelles i comandant militar de l’…

Enginyer tèxtil, ingressà al Seminari de Barcelona i fou ordenat de sacerdot el 1953 Féu estudis de sociologia i es doctorà en teologia a Roma 1958 amb la tesi L’humà i el diví en l’Església Alguns aspectes del reformisme catòlic contemporani Fou consiliari de la JOC a Barcelona, de tot l’estat i d’Europa i rector del Seminari de Barcelona 1966-68 President de la nova Facultat de Teologia 1967 i bisbe auxiliar de Barcelona 1968, Pau VI el nomenà vicepresident del Consell de Laics i de la Comissió Pontifícia Justícia i Pau 1970 i del Consell Pontifici “Cor Unum” 1971 El 1975 fou nomenat…

Es llicencià en filosofia per la Universitat de Barcelona Posteriorment esdevingué seminarista i es traslladà com a missioner a l’Argentina Obtingué la llicenciatura en teologia pel Colegio Máximo de San José de San Miguel Buenos Aires, vinculat als jesuïtes Al desembre del 1961 fou ordenat sacerdot dins la Companyia de Jesús a Asunción, al Paraguai, on exercí la tasca pastoral més de vint anys, durant els quals s’enfrontà sovint a la dictadura del general Stroessner L’any 1986 Joan Pau II el nomenà bisbe de la nova diòcesi de Puerto Iguazú, a la província argentina de Misiones, de la qual…

Ordenat de sacerdot el 1816, del 1820 al 1823 fou secretari de la diputació de les Balears Malvist a causa del seu liberalisme, el 1824 féu un viatge a França, on tornà —ja d’una manera definitiva— l’any següent Doctor en dret civil i canònic, començà a París una activitat erudita que fou causa del seu nomenament com a membre de l’Academia de la Historia 1829 Des d’aleshores s’establí a Madrid, on fou bibliotecari del duc d’Osuna i bibliotecari interí de l’Academia de la Historia, cosa que li permeté de continuar els seus treballs erudits, el més important dels quals és la Colección de…

Estudià medicina a la Universitat de Barcelona, i es llicencià el 1920 Ocupà diversos càrrecs a l’administració pública de la Mancomunitat S’establí a Girona, on dugué una gran tasca professional, sobretot en el camp de la pediatria i millorà els serveis assistencials comarcals Dedicat a la política activa, milità a Esquerra Republicana i, el 1931, fou elegit regidor de l’Ajuntament de Girona Afeccionat al periodisme, promogué el periòdic Acció Ciutadana Durant la guerra civil salvà de la mort moltes persones i s’enfrontà amb els comitès de control El 1939 s’exilià a Xile, on treballà al…