Resultats de la cerca
Es mostren 1146 resultats
Sant Pere d’Altés (Bassella)
Art romànic
L’antiga parròquia de Sant Pere, que fou l’església del castell d’Altés, apareix documentada a la segona meitat del segle XI en una carta de donació datada el 1062 per la qual els marmessors de Berenguer cediren a Santa Maria de la Seu una vinya i un molí situats dins el terme de Sancti Petri de Autes , per voluntat expressa del difunt La parròquia d’Altés també és citada en l’acta de consagració de la catedral d’Urgell A la segona dècada del segle XII hi ha notícia per una escriptura del 1118 que Arnau Guitart i la seva esposa Caritat, feren donació a la canònica de Santa Maria de Solsona de…
Santa Maria o Sant Joan del mas d’Eroles (Ribera d’Urgellet)
El mas d’Eroles o Aroles que consta en el cens del 1860, on actualment hi ha la capella, abandonada i convertida en magatzem del mas de Sant Joan, és situat dins de l’antic municipi de la Parròquia d’Hortó, a la riba esquerra del riu Segre, prop del poble d’Adrall, entre aquest i els termes de la Freita i Nabiners El topònim d’Eroles és esmentat en diversos documents, bé com a afrontació d’alous situats al terme de Sant Tirs del Pla de Sant Tirs anys 1056, 1066, bé com a afrontació d’alous situats al terme de Sant Sadurní d’Arfa 1044, 1092 En el document del 1092 s’especifica que…
Sant Vicenç de Galliner (Isona)
Art romànic
Situació Absis construït amb carreus regulars, l’element més característic d’aquest malmès edifici Arxiu Gavín L’església de Sant Vicenç de Galliner és en lloc despoblat, a la riba esquerra del pantà de Sant Antoni Mapa 33-11252 Situació 31TCG301722 S’hi arriba per una pista, d’uns 5 km, que surt de Vilamitjana JAA Història Tot i que el lloc i el castell de Galliner són documentats des de mitjan segle XI, les referències a l’església de Sant Vicenç són força tardanes El capellà de l’església de Galliners figura a la dècima papal del 1280 concretament el document diu “ capellano novo de…
Santa Maria d’Isona
Art romànic
Aquesta parròquia fou una possessió del monestir de Sant Serni de Tavèrnoles S’ha conservat un document de l’any 973, considerat com a fals, de donació, per part del comte Borrell II i el seu germà Guifré a favor del monestir de Sant Serni de Tavèrnoles, de les esglésies fundades al terme del castell de Llordà i a la ciutat d’Isona Aquestes esglésies eren, segons F Udina, que estudià el document, Sant Sadurní del castell de Llordà, Santa Maria d’Isona i Sant Vicenç a Isona En l’acta de consagració de l’església de Sant Serni de Tavèrnoles del 1040, entre els béns amb què és dotà…
Castellví de la Marca

Ruïnes del castell, de Castellví de la Marca
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Penedès.
Situació i presentació El municipi de Castellví de la Marca és situat a l’extrem occidental de la comarca, al límit amb el Baix Penedès i el Garraf té una extensió de 28,5 km 2 Limita al N amb Sant Martí Sarroca, a l’E amb Santa Margarida i els Monjos, al S amb Castellet i la Gornal i amb l’enclavament de Cal Vies, que pertany al municipi de l’Arboç Baix Penedès, al SW amb Sant Jaume dels Domenys Baix Penedès i al NW amb el Montmell Baix Penedès El poblament és molt disseminat en nuclis i caseries L’ajuntament es reuneix al poble de la Múnia Dins el terme municipal hi ha diversos veïnats,…
Sant Martí de les Serres (Navès)
Art romànic
Situació Vista exterior de l’església, edifici construït en una època molt tardana L Prat En un dels punts més enlairats del municipi de Navès, ultrapassant els 1 200 m, es troba aquesta església, o, millor dit, les dues esglésies de Sant Martí, prop de la casa de les Serres Aquesta església de Sant Martí també és coneguda per Sant Martí d’Ora Mapa 292M781 Situació 31TCG873594 Seguint el camí que, des de la carretera de Solsona a Berga punt quilomètric 21, passa per la casa Postils cap a la vall d’Ora al punt quilomètric 7,800, a mà esquerra, s’enceta un camí indicat cap a la Selva, on s’…
Sant Serni de Clariana de Cardener
Art romànic
Situació Aquesta església és al mateix indret on hi ha les ruïnes del que havia estat castell de Clariana Formant unitat amb el conjunt, hi ha el temple de Sant Serni, antiga parròquia, actualment traslladada més avall, al peu de la carretera i en un lloc més accessible Mapa 330M781 Situació 31TCG857438 És vàlid el mateix camí que hem indicat per a arribar al castell de Clariana JCT Història Aquesta església era dins l’antic terme del castell de Clariana, al costat mateix d’aquest Fou, des dels seus inicis, l’església parroquial del terme, amb funcions que encara conserva actualment en un…
Subirats
Vista aèria del castell de Subirats i de la parròquia de Sant Pere del Castell
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Penedès, al límit amb el Baix Llobregat i el Garraf.
Situació i presentació Amb una extensió territorial de 55,92 km 2 , Subirats és el municipi més extens de l’Alt Penedès És situat a llevant de la comarca Confronta al N amb Sant Sadurní d’Anoia i Gelida a l’E amb Cervelló i Vallirana, municipis del Baix Llobregat al SE amb Olesa de Bonesvalls al SW amb Avinyonet del Penedès, l’enclavament del Cortei del municipi de la Granada i Santa Fe del Penedès, i a l’W amb el Pla del Penedès i Terrassola i Lavit El terme comprèn, a part el poble de Sant Pau d’Ordal, cap de municipi, diversos nuclis de població i caseries, com…
La forja i la decoració de ferramentes a les esglésies del Rosselló
Art romànic
Al llarg dels segles XI i XII, i fins a temps força recents segle XIX, la forja del ferro a casa nostra assolí nivells de qualitat considerable Les comarques del Vallespir i el Conflent i, en general, les conques dels rius Tet i Tec eren riques en meners, d’on s’extreia el mineral de ferro Foren importants les mines de Reiners, la Bastida, Riuferrer, Cortsaví, Espirà, Vernet, Fillols, Saorra i Taurinyà, entre d’altres Actualment estan exhaurides Només resten en explotació les no gaire conegudes mines de Vetera al Canigó D’altra banda, per elaborar aquest mineral de ferro sorgiren tot un…
Josep Calzada i Carbó
Literatura catalana
Poeta, novel·lista i dramaturg.
Installat a Borriana Plana Baixa a divuit anys, estudià a València i es dedicà al negoci d’exportació Conreà la novella històrica amb La sacra tragèdia premi als Jocs Florals de Barcelona del 1909 i publicada el 1918 a Lectura Popular , basada en la visió del drama del Gòlgota, i amb Plautus , una narració extraordinària amb un contingut de novella arqueològica, que publicà a la revista Catalana 1922-23 i en volum el 1924 És autor de diversos llibres de poesia de to romàntic — Violas 1902 i Poesies s d, de la collecció “Lectura Popular”—, a més del drama L’obstacle s d i la peça teatral en…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina