Resultats de la cerca
Es mostren 5373 resultats
Giovanni Bonaventura Viviani
Música
Compositor florentí.
Fou mestre de capella de la cort imperial d’Innsbruck 1673, de San Marcelo, a Roma 1678, i de la catedral de Pistoia 1690 Estrenà tres òperes, a Venècia i a Nàpols, i publicà obres instrumentals, entre les quals es destaquen Capricci armonici , per a violí sol i música coral sobresurten Salmi, motetti e litanie, Cantate a voce sola i Veglie armoniche
Gorgona
Mitologia
Cadascun dels tres monstres de la mitologia grega, filles de Phórcys i Kḗtō, representades en figura femenina amb serps al cap (en lloc de cabells) i amb ales.
Sembla que procedien de Líbia A la Ilíada , Homer parla d’una sola Gorgona, que figurava a l’escut de Zeus Hesíode dóna el nom de totes tres Sthénos, Euryálē i Medusa Aquesta darrera, la Gorgona pròpiament dita, era perillosa per la seva mirada, que deixava petrificat Tingué amors amb Posidó i fou morta per Perseu amb l’ajut d’Atena
Sant Roc dels Estanys (Isona)
Art romànic
Malgrat que no hi ha notícies històriques sobre el seu passat, els pocs vestigis materials confirmen l’antiguitat d’aquesta capella propera als estanys de Basturs Les ruïnes de l’església permeten deduir que era un edifici d’una sola nau, coberta amb volta de canó i construïda amb un aparell de cÀrreus perfectament tallats i polits, propis del segle XII
Les espardenyes, un patrimoni viu
Les espardenyes són una derivació de les sandàlies dels romans Representen l’única pervivència del vestit popular a Catalunya que té vitalitat avui, a la fi del segle XX És a dir, algunes persones d’àmbits rurals i de la ciutat les utilitzen habitualment, sobretot a l’estiu, i fins i tot formen part dels corrents actuals de la moda Les espardenyes com es coneixen avui ja apareixen ressenyades en els documents del segle XIII Per les seves característiques de lleugeresa, a l’exèrcit les portaven les tropes d’infanteria de la corona catalanoaragonesa i el 1694 les va adoptar la infanteria…
línia coplanària
Tipus de línia de transmissió impresa sobre un substrat dielèctric.
Pot ésser formada per dues tires conductores situades al mateix pla coplanar strip , o bé per una sola línia central separada elèctricament, per tots dos costats, d’un pla a potencial de massa situat a la mateixa cara del substrat coplanar waveguide La seva impedància característica depèn de l’amplada de les línies, de la distància que les separa i de les propietats del dielèctric
orpheus

Orpheus
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument programat, inventat al segle XIX, que consisteix en una petita capsa en forma de piano de cua, d’uns 90 cm de llargada per uns 50 d’amplada, que conté vint-i-quatre cordes al seu interior.
El suport programat del so és un disc de cartó perforat de 33 cm de diàmetre que emmagatzema una sola peça El mecanisme de lectura mecànica per lleves s’acciona amb una maneta lateral L’ orpheus fou un instrument rar que construí a Leipzig l’empresa Paul Ehrlich & Co, la qual fabricava capses de música amb lectura per disc, amb una patent de l’any 1886
neuma
Música
Signe de notació musical occidental aparegut a la fi del segle VIII.
Els principals neumes d’una sola nota són la virga , que indica un so més agut que la nota precedent, i el punctum , que indica un so més greu els neumes formats per dues notes són la clivis i el pes , i els de tres notes el porrectus , el climacus , el scandicus i el quilisma Tots aquests neumes poden tenir, a més, formes variants en determinades posicions
calendari perpetu

Calendari perpetu (Quintana)
©
Cronologia
Taula de còmput disposada de manera que permet de trobar el dia de la setmana de qualsevol dia de qualsevol any des de l’establiment del calendari julià indefinidament.
N'hi ha de disposats en una sola taula, de diversos sistemes que exigeixen càlculs més o menys complicats per exemple, el del pare Eugeni Quintana de Montserrat d’altres es presenten desglossats de manera que, sabent el dia que s’escau la Pasqua d’un any concret, ofereixen tots els dies de l’any disposats per mesos i setmanes el de Cappelli, per exemple
Sant Jaume de Montagut

Vista aèria de l'església de Sant Jaume de Montagut
© Fototeca.cat -EECG
Església
Església del municipi de Querol (Alt Camp).
Construïda al segle XIV en estil gòtic català, és de planta rectangular i consta d'una sola nau de dos trams i set capelles que formen l'absis És coberta amb volta de creueria La façana nord té grans contraforts, i la façana sud, dos campanars d'espadanya L'any 2013 la Generalitat de Catalunya declarà Sant Jaume de Montagut bé cultural d'interès nacional
clímax
Geobotànica
Etapa final estable vers la qual tendeixen a evolucionar la vegetació i el sòl sotmesos a uns determinats factors ambientals, sobretot climàtics.
La comunitat climàcica seria la vegetació i els sòls estables dels terrenys plans en el cas que no hi hagués actuat l’home A cada àrea amb un clima determinat li correspon una sola clímax vegetal i un tipus de sòl climàcic sòl zonal teoria de la monoclímax , bé que si els substrats minerals hi són molt diferents hi pot haver diverses clímaxs teoria de la policlímax
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina