Resultats de la cerca
Es mostren 9726 resultats
iuma
Etnologia
Individu d’un grup de pobles amerindis de la família lingüística hoka que habitaven els cursos inferiors del Colorado i del Gila, el N de la Baixa Califòrnia i el NW de Sonora.
Se'n destaquen els walapai , els mohave , els havasupai , els cocopa , els diegueño i els cochimí Llevat d’algunes tribus, que eren nòmades i vivien de la caça, els iumes eren conreadors sedentaris, i en llur organització hi havia algunes traces d’ordenament matriarcal De llurs nombrosos dialectes, extingits, únicament els fronterers entre les dues Califòrnies són parlats encara per alguns supervivents
platforming
Química
Operació de refinatge del petroli per a l’obtenció de gasolines d’elevat nombre d’octà, a partir de naftes o gasolines de baixa qualitat, i també per a l’obtenció d’aromàtics.
Hom realitza l’operació sobre un llit catalític de platí i alúmina a 450-520°C de temperatura i a 15-40 atm de pressió En el procés de platforming es produeix l’aromatització dels naftens i les parafines, la isomerització d’aquestes darreres, la hidrogenació de les olefines i la hidrodessulfuració dels tiofens
centre d’acció
Meteorologia
En un mapa meteorològic, cadascun dels grans nuclis de pressió superior (alta) o inferior (baixa) a la normal, obtinguts fent les mitjanes dels mapes diürns durant períodes de cinc dies a una setmana.
Semblen regir l’estat del temps durant els quatre o cinc dies següents
baining
Etnologia
Individu d’unes tribus agrícoles seminòmades de Nova Bretanya, de llengua no melanèsica, classificades sovint entre les pigmoides de Malàisia a causa de la baixa estatura (159 cm de mitjana) de llurs individus.
Són característiques llurs màscares d’escorça i de cistelleria, proveïdes d’uns llavis de grans dimensions Els bainings sofriren greus pèrdues durant l’ocupació japonesa de l’illa en la Segona Guerra Mundial
crudivegetarià | crudivegetariana
Dietètica
Vegetarià que segueix un règim alimentari basat en el consum, de manera exclusiva o en una proporció elevada, d’aliments crus, incloent-hi els germinats i els fermentats, o cuits a baixa temperatura.
La dieta inclou, a més de productes d'origen vegetal, també alguns productes d’origen animal que no comporten el sacrifici de l’animal, com ara la mel o la llet fresca
crudívor | crudívora
Dietètica
Persona que segueix un règim alimentari basat en el consum, de manera exclusiva o en una proporció elevada, d'aliments crus, incloent-hi els germinats i els fermentats, o cuits a baixa temperatura.
Els crudívors poden ser vegans alimentaris aleshores s'anomenen crudivegans , vegetarians crudivegetarians o adoptar una dieta omnívora, que inclou ous crus, carn assecada, etc
Passanant i Belltall
Passanant
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Conca de Barberà.
Situació i presentació És situat a la banda NW de la comarca, al sector meridional de Comalats, als primers altiplans meridionals de la plataforma segarrenca que s’aixeca per damunt de la Conca de Barberà estricta a través de la serra del Tallat, al sector de Belltall, amb una elevació que oscilla entre els 700 i els 841 m El terme confronta pel NE amb el de Vallfogona de Riucorb, per l’E amb Conesa, pel SE amb Forès, pel S amb Solivella i per l’W amb Vallbona de les Monges a través del seu agregat de Rocallaura, en un petit sector amb Ciutadilla i amb Guimerà a la partida de Relat de Baix,…
l’Espluga de Francolí
Vista aèria de l’Espluga de Francolí
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Conca de Barberà.
Situació i presentació És al sector sud-occidental de la comarca, a ponent de Montblanc, al punt d’unió dels corrents d’aigua que formen el Francolí, al NE de les muntanyes de Prades Limita al NW amb Fulleda de les Garrigues, al N amb Senan i amb el terme de Vallbona de les Monges aquest a l’Urgell, a l’E amb Blancafort i Montblanc, al S amb Montblanc i a l’W amb Vimbodí L’altitud màxima del terme és de 997 m a l’extrem de migdia la Pena, a les muntanyes de Prades, i pel sector N s’eleva a 804 m al tossal Gros L’anomenada falla de Poblet i el Francolí separen el terme en dues parts ben…
L’art romànic a la Llitera
Art romànic
L’arquitectura civil i militar i l’arqueologia Mapa dels castells i les edificacions militars de la Llitera anteriors al 1300 J Salvadó A l’hora d’estudiar l’organització del territori a la comarca de la Llitera en època medieval, hi ha dos aspectes en els quals hem de concentrar l’atenció D’una banda, ens adonem que, com a la propera comarca de la Noguera, hi podem estudiar la distribució dels castells, tant dels bastits per a defensar les terres dominades pels musulmans com dels fets pels cristians Amb tot, a causa de les característiques del que s’ha conservat, podrem aprofundir sobretot…
Vila de Besalú
Art romànic
Història Una vista del nucli antic de la vila de Besalú, amb la plaça de la Llibertat, on potser ja antigament tenia lloc un mercat que avui encara es fa A la part alta i a mà esquerra, l’església del monestir de Sant Pere llueix la seva capçalera J Todó-TAVISA Al segle IX el lloc de Besalú donava nom a una demarcació àmplia, un territori “ territorio Bisuldunense ” o pagus “pago Bisuldunense ”, els precedents de la qual cal cercar en una època molt reculada En aquest moment, al segle IX, hi havia un lligam estret entre aquest país besaluenc i la ciutat de Girona això no obstant, cal pensar…