Resultats de la cerca
Es mostren 8496 resultats
Yaracuy
Divisió administrativa
Estat de Veneçuela, limitat al N per l’estat de Falcón, a l’E pel de Carabobo i la mar de les Antilles, al S pels estats de Cojedes i Lara i a l’W per aquest últim.
La capital és San Felipe 65 793 h 1990 Forma dues regions muntanyoses a l’W i a l’E, separades per la depressió tectònica dels rius Turbio i Yaracuy Altres rius importants són l’Aroa i el Nirgua El clima és tropical humit 1 280 mm, més temperat a la muntanya La riquesa econòmica principal és l’agricultura sobretot canya de sucre, i també cafè, cacau, fruita, arròs, blat de moro, cotó i plàtans La ramaderia hi és poc desenvolupada Hi ha mines de coure, argent, or i plom, i les indústries són derivades de l’agricultura
Vulcano
Vulcano vist des de Lipari
Peter F. (CC BY-NC-ND 2.0)
Illa
Illa de la mar Tirrena, la més meridional de les illes Eòlies, a menys de 20 km de la costa nord de Sicília, separada de l’illa Lipari (al N) per un canal de 750 m d’amplària.
Al NW, al Monte Saraceno 480 m, s’obre el gran cràter del volcà Vulcano o Fossa Grande, encara actiu, bé que la darrera gran erupció data de 1888-90 El grup del Monte Aria 500 m, al S, també és de caràcter volcànic, amb emissió de vapors sulfurosos fumaroles
patí
Transports
Embarcació que consisteix en dos flotadors paral·lels, generalment de fusta, units per dos o més travessers, impulsada per una o més pagaies dobles, i emprada per a fer passeigs per mar, pels llacs, etc, o en competicions esportives.
bucentaure
Història
Nom amb què era conegut, ja el 1252, el vaixell d’aparat de la república de Venècia utilitzat en actes solemnes, notablement en la cerimònia de l’esposori del dux amb la mar el dia de l’Ascensió.
El darrer bucentaure fou destruït pels francesos el 1798
gent de cap
Transports
Part de la tripulació d’una galera que comprenia de bon principi la gent de guerra (soldats, arcabussers, etc) i la gent de mar (comandament, oficials, mariners, personal eclesiàstic i sanitari), en oposició a la gent de rem
.
zona maritimoterrestre
Dret
Bé de domini públic estatal, determinat per l’espai de les costes o fronteres marítimes que banya la mar en el seu flux i reflux, on són visibles les marees i les grans ones en els temporals ordinaris.
esponja de cavall
Zoologia
Gènere de porífers, de l’ordre de les esponges ceratoses, de mida força considerable i color fosc, que habita a les aigües poc profundes de la Mediterrània i de la mar Roja en bancs que cobreixen extensions considerables.
El seu esquelet, d’espongina i bastant dur, era utilitzat per a netejar cavalls
La correlació estratigràfica
Ara, que han estat vistes les unitats estratigràfiques elementals litostratigràfiques, allostratigràfiques, pedostratigràfiques, biostratigràfiques, que hom pot establir a l’escala local, cal cercar la contemporaneïtat i l’ordre de successió dels fets esdevinguts dins la conca sedimentària i, a poc a poc i circumspectament, anar estenent progressivament aquest concepte a l’àmbit regional, continental i mundial és a dir, cal establir la correlació estratigràfica «Correlar dues o més unitats és establir una correspondència en llur caràcter i llur posició estratigràfica», segons la Guia…
El sistema bentònic
La vida al fons de la mar El fons de la mar és un dels reductes de la biosfera menys assequibles directament als humans la seva extensió és enorme ocupa aproximadament un 70% de l’escorça terrestre Els humans, tot i la impossibilitat de colonitzar aquests grans espais, n’exploten una gran part, ja sigui en forma de pesca, ja en la d’extracció de recursos minerals Aquesta explotació no es correspon, però, amb un nivell de coneixements comparable al que hom té dels ecosistemes terrestres Hi ha encara grans buits, en efecte, sobre el funcionament dels ecosistemes…
peixos
Morfologia dels peixos
J.L. Ferrer
Ictiologia
Superclasse de cordats de l’embrancament dels vertebrats integrada per animals de sang freda, respiració primàriament branquial i hàbitat aquàtic.
Morfologia i fisiologia Malgrat aquesta definició general tradicional, cal afegir que els peixos són sempre animals mandibulats, car els ciclòstoms, que gaudeixen de les mateixes característiques, però són àgnats, no són considerats actualment com a peixos Els peixos formen amb molta diferència el grup de vertebrats més nombrós, car hom en coneix actualment més de 20000 espècies, la gran majoria de les quals són òssies Poblen tota mena d’hàbitat aquàtic, tant d’aigua dolça com marina, a qualsevol latitud Les dimensions són molt variables, de manera que el peix més gran conegut és una varietat…