Resultats de la cerca
Es mostren 15967 resultats
Il Carmagnola
Història
Militar
Sobrenom de Francesco Bussone, condottiere italià al servei de Felip Maria Visconti, duc de Milà, especialment en la conquesta del Milanesat, Alexandria, Brescia i Gènova.
El 1425 es passà a Venècia i lluità contra Milà prengué Brescia 1426 i Bèrgam 1428 i es distingí per la important victòria de Maclodio 1427 Acusat de traïció a la república, fou condemnat a mort i decapitat És heroi d’una tragèdia d’Alessandro Manzoni
La Antorcha
Revista en castellà editada a Barcelona (1848-50), dirigida i feta per Marià Cubí; fou la publicació més important de l’escola de frenologia catalana.
Tingué una intenció reformista moderada en molts aspectes, des dels socials fins als ortogràfics Entre els seus collaboradors cal esmentar Narcís Gay i Beyà i Joan Llach i Soliva
El otro
Cinematografia
Pel·lícula del 1919; ficció de 127 min., dirigida per Joan Maria Codina i Torner [dir. art.], Eduardo Zamacois [dir. art.], J.Solà i Mestres [dir. tèc.].
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Studio Films Barcelona GUIÓ EZamacois FOTOGRAFIA JSolà i Mestres blanc i negre, normal INTERPRETACIÓ EZamacois, Bianca Valoris, Ramon Quadreny, Josep Balaguer, Leandro Cinca, Anita Stephenson, Silvia Mariategui, Antònia Baró, Julián de la Cantera ESTRENA Barcelona, juny del 1919 i agost del 1920 Sinopsi L’esperit del Dr Riaza turmenta la vida de dos amants La trama comunica el misteriós terror que envaeix els personatges a través d’un curiós cas de desdoblament de personalitat Producció El film de la prestigiosa productora Studio Films s’estrenà oficialment el mes…
congregació de la Puresa
Institut religiós femení, dit també de les Germanes de la Puresa de Maria Santíssima
, creat el 1874 a Palma per Gaietana Alberta Jiménez i Adrover.
El seu fi específic és l’ensenyament de noies Segueix les regles d’Ignasi de Loiola i fou aprovat definitivament per la Santa Seu el 1901 Té diversos collegis a Mallorca especialment el Collegi de la Puresa , a Europa, Amèrica i Àfrica
Partit Moderat
Història
Nom que adoptà el corrent liberal partidari del règim iniciat el 1833 amb la regència de Maria Cristina i de mantenir alhora l’ordre social.
Significà, especialment a Catalunya, l’apropament de la burgesia a l’aristocràcia latifundista dominant també en la nova monarquia Inicialment, els moderats foren coneguts com a estatutistes partidaris de l’estatut reial de Martínez de la Rosa del 1834 o jovellanistes, elements liberals que feren costat al baró de Meer el 1837, després dels avalots populars i de l’època de les bullangues 1836-43 Reberen l’impuls sobretot de la Junta de Comerç de Barcelona Malgrat promoure l’anomenat avalot de les Levites, no pogueren evitar la pujada al poder d’Espartero 1840 Tanmateix, foren els principals…
goigs
Folklore
Literatura
Composició poètica cantada, generalment en llaor de la Mare de Déu o d’un sant.
Almenys des del s XII la literatura llatina medieval ofereix peces en vers o en prosa que exalten els goigs gaudia de la Mare de Déu —bé de la seva vida terrenal l’anunciació, la visitació, el naixement de Jesús, l’adoració dels Mags, la presentació al temple, la resurrecció, l’ascensió, la vinguda de l’Esperit Sant, l’assumpció, etc o, no tan sovint, de la seva vida celestial atributs derivats de l’assumpció al cel— en nombre variable, entre vint i vint-i-cinc, bé que els tipus més usuals es fixaren en cinc, set i quinze La mateixa litúrgia adoptà fórmules especials per a l’ofici diví i…
Sant Pau del Colomer (Alpens)
Situació Planta, a escala 1200, de l’església, que consta d’una nau rectangular capçada vers llevant per un absis semicircular, amb la sagristia i l’atri afegits al seu cantó meridional J Sarri L’esglesiola de Sant Pau del Colomer es troba situada damunt un petit turó al costat de la casa pairal del Colomer d’Alpens Aquesta església figura situada en el mapa de l’Exèrcit 150000, full 293, x 27,3 —y 62,3 31 TDG 293273623 Per arribar-hi cal agafar la carretera que va del Collet de Sant Agustí a Alpens de Sant Quirze de Besora a Berga Uns 2,5 quilòmetres abans d’arribar a Alpens hi ha, a mà…
Construccions de la Coscollera (Vilanova de Meià)
Art romànic
Situació Restes de construccions situades uns 2 km a l’oest de Santa Maria de Meià, al vessant de la muntanya, dins d’un bosquet d’alzines, entremig de camps Mapa 33-13328 Situació 31TCG328517 Seguint la carretera que va de Santa Maria de Meià cap a Fontllonga, a uns 2 km, immediatament després de passar una granja, es veu una caseta al mig d’un camp La Coscollera és uns 50 m més avall JBM Història Les notícies d’aquest lloc, que mai no tingué la condició de castell sinó la de quadra, dintre del castell de Sant Esteve del Montsec o de Vallfarines, corresponen a un capbreu del monestir de…
Sant Pere de Cabrera (Vilanova de Meià)
Art romànic
Situació Interior de l’església amb la volta de canó mig esfondrada ECSA - AM Vllarrúbias L’església de Sant Pere és uns metres darrere del castell de Cabrera Per a arribar-hi cal seguir qualsevol dels itineraris que s’han indicat en la monografia precedent AMV Mapa 33-12290 Situació 31TCG275528 Història Aquesta església fou la parroquial del terme del castell de Cabrera i estigué vinculada al priorat de Santa Maria de Meià fins a la desamortització eclesiàstica Indirectament, se sap que aquesta església formà part de la dotació inicial del monestir de Santa Maria de…
Mare de Déu de Pedra (Áger)
Art romànic
Situació El santuari modern de Pedra té adossat en el sector de llevant l’església primitiva ECSA - F Baltà La primitiva església de la Mare de Déu de Pedra es troba adossada al santuari modern, situat al N de la vila d’Àger, en un contrafort de la serra del Montsec Mapa 32-12289 Situació 31TCG146555 S’hi accedeix per una pista que arrenca del camí de coll d’Ares a l’altura del mas Masierol Història El lloc i el castell de Pedra són documentats des de l’any 1042 De Santa Maria de Pedra, però, no en tenim referències documentals fins el 1179, tot i ser l’església castral En algun moment degué…