Situació
El santuari modern de Pedra té adossat en el sector de llevant l’església primitiva.
ECSA - F. Baltà
La primitiva església de la Mare de Déu de Pedra es troba adossada al santuari modern, situat al N de la vila d’Àger, en un contrafort de la serra del Montsec.
Mapa: 32-12(289). Situació: 31TCG146555.
S’hi accedeix per una pista que arrenca del camí de coll d’Ares a l’altura del mas Masierol.
Història
El lloc i el castell de Pedra són documentats des de l’any 1042. De Santa Maria de Pedra, però, no en tenim referències documentals fins el 1179, tot i ser l’església castral. En algun moment degué tenir caràcter parroquial o almenys tingué drets de sepultura, ja que es conserva prop de la masia de la Torre del Negre una necròpoli medieval que podria tenir relació amb l’església de Pedra. És possible que Santa Maria de Pedra acabés convertida en sufragània de la parròquia de Sant Vicenç d’Àger.
L’antiga església castral esdevingué ermita al segle XIII; a partir de la segona meitat d’aquesta centúria es documenten força deixes testamentàries adreçades a Santa Maria de Pedra, com els 12 diners que li llegà Avinyonet el 1272. Això és el que sembla desprendre’s també d’una notícia de l’any 1336 segons la qual l’abat d’Àger Hug de Cervelló comprà un hort a Bernat Llop, donat de l’església de Pedra. El rector de Sant Vicenç d’Àger tenia l’obligació des del segle XIV d’acudir en processó un dissabte del mes de maig a la capella de Pedra. Amb el temps es convertí en el santuari marià principal de la vall d’Àger i ja al segle XV s’hi col·locà una bella imatge de pedra policromada, que malauradament fou destruïda durant la guerra civil de 1936-39; només se n’ha conservat fragments de l’original i una rèplica que fou entronitzada en el santuari els anys cinquanta.
El que avui podem contemplar a Pedra és el gran casal del santuari dels segles XVII-XVIII, que té adossada com una estança més l’antiga capella romànica, abandonada, l’entrada de la qual es tapià arran del despreniment d’una roca que esventrà la volta. Com en el cas d’Oroners, aquest tipus de despreniments s’han degut produir en distintes èpoques. Fa pocs anys es produí el darrer, sense conseqüències greus, malgrat que va malmetre parts del santuari modern. Els darrers anys s’ha obert novament l’accés tapiat i s’ha restaurat la volta.
Església
Peculiar planta de l’església, en la qual destaca la testera plana.
R. Eslava
L’església primitiva presenta una planta força peculiar actualment, a causa de les reformes que ha patit. Es tracta d’un temple d’una sola nau, amb capçalera orientada a llevant, però amb una testera recta que ressalta externament. La nau és coberta amb una volta de canó de perfil semicircular amb dos arcs torals. De les finestres primitives, no en resta res. La que es conserva en el mur meridional és moderna. Tampoc l’accés actual no és original. Dins l’església criden l’atenció les fornícules buidades al mur septentrional, segurament disposades per a les ofrenes. Unes són quadragulars i d’altres triangulars i es troben a una certa alçada del terra.
Segons que es desprèn de les diferències en els paraments dels murs, l’església de Pedra és un edifici del segle XI, remodelat al segle XII, quan es degué procedir a remodelar la capçalera i possiblement s’afegiren els arcs torals.
Bibliografia
- Sanahuja, 1961, pàgs. 258-265 i doc. 7, pàgs. 319-321
- Fité, 1985, pàgs. 385-393