Resultats de la cerca
Es mostren 11547 resultats
Louis Henry
Demografia
Demògraf francès.
Tingué un importantíssim paper en l’aprofundiment i el desenvolupament de mètodes utilitzats en l’anàlisi demogràfica Membre de l’Institut National d’Études Démographiques INED de París, donà preferència als estudis relacionats amb la fecunditat a partir de dades estadístiques establertes en el cens A aquesta primera època pertany el seu llibre Fecondité des mariages 1953, en el qual introdueix la noció de probabilitat d’ampliació Atent a les limitacions pròpies de les estadístiques oficials, trobà en els llibres de registre parroquials la documentació escrita que permeté obrir el camp…
Maurice Godelier
Antropologia
Antropòleg francès.
Fou director de la Maison des Sciencies de l’Homme et la Societé al Centre National de la Recherche Scientifique 1981-86 i de l’École d’Hautes Études En 1995-99 fou director del Centre de Recherche et Documentation sur l’Oceanie de la Universitat de Provença del qual fou fundador, i en 1997-2000 director científic per a la creació del nou Musée du Quai Branly, de París, dedicat a les arts i les civilitzacions de l’Àfrica, l’Àsia, Oceania i les Amèriques Tant en el seu treball teòric general Rationalité et irrationalité en économie , 1966 Horizon, trajets marxistes en anthropologie , 1973…
ió
Física
Química
Àtom o grup d’àtoms que tenen una càrrega elèctrica deguda a la pèrdua (ió positiu) o a la captura (ió negatiu) d’electrons.
Atesa la càrrega elèctrica dels ions, quan són sotmesos a l’acció d’un camp elèctric es desplacen vers l’elèctrode de signe oposat, i hom anomena cations catió els de càrrega positiva i anions anió els de càrrega negativa Els ions electrolítics foren estudiats per M Faraday, S Arrhenius i F Kohlrausch Hom representa un ió amb el símbol de l’element i un exponent Na + , Fe 3 + , PO 3 - 4 , que indica el signe de l’ió i el seu grau d’ionització El diàmetre dels ions augmenta amb llur nombre atòmic La tendència dels ions a ésser polaritzats elèctricament és proporcional a llur volum…
Pius X
Cristianisme
Nom que adoptà Giuseppe Sarto en esdevenir papa (1903-14).
De família humil, fou ordenat de sacerdot 1858 i exercí els oficis de vicari i rector Designat bisbe de Màntua 1884, patriarca de Venècia i cardenal 1894, fou elegit papa després que Àustria posà el veto al cardenal Rampolla, considerat francòfil Tingué com a secretari d’Estat Rafael Merry del Val Dedicà preferentment els seus esforços a l’interior de l’Església decrets sobre la música sagrada 1903, sobre la comunió freqüent 1905 i la dels nens 1910, reforma dels llibres litúrgics 1911, reorganització de la cúria 1908, creació de l' Acta Sanctae Sedis , òrgan oficial de la Santa Seu 1909, i…
Pere I d’Urgell
Història
Comte d’Urgell (1229-31).
Infant de Portugal, fill del rei SançI d’aquest país i de la seva muller Dolça, filla del comte Ramon Berenguer IV de Barcelona Per diferències amb el seu germà Alfons, fugí de Portugal i es refugià al Marroc, on aplegà una considerable fortuna, i després a Catalunya, on fou molt ben rebut per Jaume I, que li donà possessions al Camp de Tarragona Esdevingué comte consort d’Urgell per casament amb la comtessa Aurembiaix 1229, i en morir aquesta permutà el comtat pel regne de Mallorca i les illes d’Eivissa i Formentera aquestes amb el comte Nunó I de Rosselló si les conquerien…
Ignasi Mallol i Casanovas
Ignasi Mallol i Casanovas (1934)
© Família Mallol-Casanovas
Pintura
Educació
Pintor i pedagog.
Alumne de les acadèmies Martínez i Altés i Joan Baixas, estudià també a l’escola d’Art Galí Se n'anà a París 1911, amb Francesc Vayreda, Domènec Carles i Esteve Monegal Sojornà allí uns quants anys, fins que se sentí atret per una pintura sensible i vitalista Regí, a Barcelona, una acadèmia privada de Belles Arts 1916-17, hereva, en certa manera de l’acadèmia Galí Dotat per a interpretar el paisatge, s’installà a Olot, i fou un dels màxims representants de la nova escola olotina Pintor naturalista, donà ambients amables i sensuals als seus quadres Membre de Les Arts i els Artistes, exposà als…
Lluís Mallart i Guimerà
Antropologia
Antropòleg.
Fundador d’Agermanament, se n'anà al Camerun l’any 1961 en qualitat de missioner i romangué entre la tribu Evuzok fins el 1968 Aquell mateix any se n'anà a París a perfeccionar els seus estudis d’antropologia i obtingué el doctorat el 1971 És professor a la Universitat de Nanterre i especialista en antropologia religiosa i mèdica Entre les seves publicacions cal destacar Un poble africà etnologia i pastoral 1971, Médecine et pharmacopée Evuzok 1977, Ni dos ni ventre Religion, magie et sorcellerie Evuzok 1981 i Sóc fill dels Evuzok 1993 La classificació i l’emmagatzematge de la documentació…
Roser Majoral i Moliné
Geografia
Geògrafa.
Llicenciada en geografia i història per la Universitat de Barcelona 1971, on es doctorà el 1977 amb la tesi Clasificación de los paisajes agrarios en Cataluña , en fou professora titular des del 1984 i catedràtica des del 1989 S’ especialitzà en l’estudi de la geografia agrària, camp en el qual publicà diversos treballs L’extensió actual de la vinya i l’olivera a Catalunya , 1979 Los paisajes agrarios en Cataluña , 1980 Anàlisi de l’agricultura a la Vall d’Aran , en collaboració amb F López, 1983, etc El 1983 organitzà el simposi internacional Rural Life and the Exploitation of…
Miquel Fullana i Llompart
Construcció i obres públiques
Lingüística i sociolingüística
Política
Disseny i arts gràfiques
Tècnic en construcció, dibuixant, lexicògraf, polític i promotor cultural.
Format a l’Escola d’Arts i Oficis de Palma 1917-21, fou cofundador, juntament amb Emili Darder i Cànoves i altres, de l’Associació per la Cultura de Mallorca 1923 Treballà vinculat a Guillem Forteza i Pinya en la construcció d’escoles a Mallorca 1922-36 Durant la Segona República milità a Esquerra Republicana Balear Empresonat en 1936-38, el 1940 fou cofundador del “Círculo de Bellas Artes”, i collaborà amb dibuixos i articles en el Diccionari Català-Valencià-Balear El 1950 l’ajuntament de Palma premià el seu projecte de monument a Miquel Costa i Llobera que ha…
Ramon Vilanova i Barrera
Música
Compositor.
Estudià a Berga, i completà els estudis musicals amb el mestre de capella de la seu de Barcelona, Francesc Queralt El 1829 anà a Milà, on treballà amb Piantanida i Bonifacio Asioli En tornar a Barcelona fou nomenat mestre de capella de la catedral 1830, càrrec que deixà tres anys més tard per anar a dirigir els espectacles d’òpera del Teatre Principal de València Després tornà a Barcelona, on es dedicà totalment a l’ensenyament i a la composició En el camp de la música religiosa escriví una Missa pastoril 1828, obra d’una gran inspiració melòdica i d’instrumentació original, que…